En aquesta secció del web volem presentar personatges que s'han mogut al llarg de la seva vida en la "perifèria" i que han tingut vincles estrets amb alguns dels col·laboradors de la revista. Són persones poc conegudes, però que han marcat decisivament als que han tingut la sort de tractar-los. No només volem recordar-los i donar a conèixer alguns dels seus textos inèdits i poc difosos, sinó que volem continuar dialogant amb ells perquè, si bé s'han mogut sempre en la perifèria cultural, política i religiosa d'un món que volien transformar, estan en el centre vital de molts dels seus amics i amigues vius. Mantenir la conversa, i la discrepància si convé, "amb els difunts", com diu el vers de Quevedo, és un altre manera de moure's en la perifèria d'un món que té massa por del diàleg quan aquest toca fibres íntimes.
Retirado en la paz de estos desiertos, con pocos, pero doctos libros juntos, vivo en conversación con los difuntos, y escucho con mis ojos a los muertos. Si no siempre entendidos, siempre abiertos, o enmiendan, o fecundan mis asuntos; y en músicos callados contrapuntos al sueño de la vida hablan despiertos.
Capellà del bisbat de Solsona, professor de religió en diversos instituts, inspirador d'un cristianisme obert, humà, a l'alçada dels nous temps, allibertat de rèmores morals i polítiques incompatibles amb la lliberat evangèlica, crític de tota injustícia i implacable amb les hipocresies que corsequen la societat i la mateixa església.
Filòleg, pensador, biblista, professor de grec a l'Institut Àusias March de Barcelona. Home lliure, contra-corrent, provocador; va apostar per una depuració de la fe cristiana d'adherències culturals i religioses . Sempre va treballar per descobrir i compartir amb els altres els tresors d'humanitat i de benevolència amagats en les grans tradicions que conformen la cultura humana. Aquí oferim el recull de textos seus aplegats en el llibre Anthea, Barcelona, 2009.
Dues dates delimiten la vida del Josep Maria, el 6 de març de 1931, quan va néixer a Terrassa, i el 29 d’agost de 1998, data de la seva mort a Manresa. Entre l’una i l’altra es podrien descriure moltes de les grans coses que ell va fer. Capellà missioner, va viure durant 22 anys a l’antiga Rhodesia (actual Zimbaue), i tres anys a l’Amèrica Central, on va veure cristal·litzar moltes de les seves idees al voltant de la Teologia de l’Alliberament i de les diverses revolucions socialistes (Cuba, Nicaragua, El Salvador…). Va ser un dels fundadors i impulsors del Comitè Oscar Romero i dels Amics del Bisbe Casaldàliga.
Llicenciat en Teologia, professor d'institut, doctor en Antropologia per la UAB, i professor molts anys a l'Escola de Magisteri de la UAB, president de la Casa de Nicaragua, president de Justicia i Pau, regidor a l'Hospitalet, fundador de Creients en diàspora, lluitador per la unitat de les esquerres, pel diàleg inter-religiós, defensor de totes les causes justes, solidari amb tots els pobles, especialment amb els més marginats, amb una esperança contra tota esperança, a prova de foc. Va néixer a Barcelona l'any 1940 i va morir el 15 de febrer del 2018. El cristianisme va ser ben viu en ell.
LLuitador anticapitalista, "cristià pel socialisme", activista social, Xilè d'adopció, militant de primera línia de causes perdudes, teòleg, místic, animador de comunitats cristia-nes de base, professor, escriptor, investigador, cronista de moviments i entitats cristianes de base, capellà obrer, mossen sempre inclassificable, místic, conversador apassionat en diàlegs sobre tot allò que hom anomena diví i sobre tot allò que és humà i fins i tot massa humà, mestre de vida, company, amic, confident... Joan Casañas fou tot això i "més" que tot això: home a la recerca del Sentit, obert a la Vida en la seva pluriformitat i el seu Misteri insondable, hipersensible a la injusticia, compromés sempre amb els més febles i amb les causes més nobles que poden moure les persones.
Filòsof i tèoleg, professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Capellà de Barcelona. Pensador d'una profunditat inusitada, sempre obert a totes les manifestacions de la cultura: la literatura, el cinema, la pintura; i sobretot obert, des de la comprensió i amb una delicada sensibilitat, a les persones i a totes les problemàtiques humanes
Filòsofa i música, professora durant molts anys a les Universitats Centroamericanes UCA de Nicaragua i San Salvador. Va comprendre i viure el cristianisme com un gran missatge de llibertat i alegria. La seva dèria sempre va ser treballar amb i pels mes febles desde la tendresa de la relació i la intimitat humana. La música va ser el seu instrument per empatitzar i transformar el sofriment dels grups marginals. El seu treball intelectual girà entorn de la reflexió sobre el poder i el feminisme.
Josep Maria Jubells era enginyer i li relliscava el cristianisme. Als 24 anys, llegint el Nou Testament, s'entusiasmà pel seu missatge i es decidí fer capellà. S'entregà sempre a la gent més dèbil i marginada. D'ell es pot dir en el sentit més literal que els seus grans defensors i amics eren prostitutes, delinqüents i nens desemparats. Estava sempre embolicat en problemes humans aparentment impossibles de solucionar, sempre tendre, aprop de les fibres més íntimes de les persones. Incòmode per les persones acostumades a exercir el poder arriscava continuament la seva vida per la gent que no tenen mai ningú que els defensi. Els seus gestos eren escandalosos i incomprensibles per molts perquè la seva lògica era radicalment cristiana: la d'un amor, d'una estimació, que està sempre més enllà del bé i del mal. Aquí oferim el text que li dedicà el seu amic i admirador Ramon Cabana.
Va néixer l'any1944 i va morir a l'estiu del 2018. Era llicenciat en Economia d’Empresa per la UNED i en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Va ser membre del nucli històric de l'Agrupament Escolta Guillem de Balsareny als anys 60 i va formar part de la comunitat de base que es va constituir entorn de Lluís M. Xirinacs quan es va estar a Balsareny i hi va continuar mantenint amistat i contacte; va participar en la constitució de la plataforma unitària de l'Assemblea de Catalunya i va ajudar activament a divulgar el seu ideari catalanista i democràtic en defensa de les llibertats cíviques, socials i nacionals. I sobretot, va ser el fundador del Cercle Cultural de Balsareny, que va presidir molts anys. Ha deixat una gran petjada en diverses generacions de balsarenyesos i en moltes persones que han tingut la sort de coneixer-lo.
