D'Esquerra a dreta: Vicari Mn Francesc Planes; Lluís Casaldàliga, pare del Pere Casaldàliga; Montserrat, mare del Pere Casaldàliga; Pere Casaldàliga; Montserrat de Candàliga, Jaumet Pla, Mossèn Leandre.
|
|
CASTELL DE BALSARENY
Castell del meu record; bressol i via
de més alts horitzons.
Roca pairal dels meus neguits...: un dia
em tornaràs la cendra i els petons?
Castell de Balsareny,
vora del riu atrafegat
i a mig camí del mar i la frontera!
Arrel de pedra del meu seny;
ermita del delit ja consagrat;
heràldica de lluita i de quimera!
Casal de l'esperit, fogall de casa,
muntanya dels mous ulls i dels meus peus;
Marlets tallats per l'ala i per l'espasa:
marlets, muntanya i horitzons tan meus!
Oh, si pugués refer-te jo tothora,
construint-me en castell de pedra i vol:
terreny i alçat alhora,
paraula i vida al sol,
home dels homes i de Déu, fidel;
ala i rocam en feina redemptora;
fita pels caminants, resposta al cel!
Carme Casaldàliga
|
Aquesta poesia el Pere la va fer a la seva germana Carme quan encara no havia marxat al Brasil. La Carme se la sabía de memòria i una de les seves nebodes, en sentir-la recitar, se la va apuntar. Per això figura en el recordatori. |
Pere Casaldàliga felicitant al seu tiet Pere durant la República. Sense data
|
|
Felicitació de Pere Casaldàliga al seu tiet Pere l'any 1940. Inici també de la brutal repressió i persecució de la llengua catalana:
|
|
|
|
Poemes de comunions
|
|