Tots els articles de Pere JUncadella
Josep Soler i Cirera, "Fent memòria de les moltes coincidències"
Fins sempre Pere
Preserveu la meva solitud i el meu silenci. Article de Pere Juncadella en la mort de Lluís Xirinacs.
Pere Juncadella, El cercle Cultural de Balsareny, Balsareny, 1998.
Recensió del llibre L'Artefacte de Ramon Carreté
Recensió del llibre La vida continua de Ramon Carreté
Fins sempre Pere
Preserveu la meva solitud i el meu silenci. Article de Pere Juncadella en la mort de Lluís Xirinacs.
Pere Juncadella, El cercle Cultural de Balsareny, Balsareny, 1998.
Recensió del llibre L'Artefacte de Ramon Carreté
Recensió del llibre La vida continua de Ramon Carreté
Fins sempre, Pere
Aquest llibre (El cercle cultural de Balsareny) és una breu passada per la història d’una generació de joves d’un poble, que varen ésser educats en la repressió. Però se’ls va donar un calidoscopi amb el qual podien veure a l’horitzó tot un paradís. Els digueren que podien arribar-hi i començaren a caminar. És el camí per arribar i alliberar-se en el paradís perdut, és el record de les il·lusions per arribar-hi durant la repressió. I, un cop arribats, qui sap si el desencís del paradís aconseguit. Però mentre va durar, vam viure a pleret, vam gaudir i vibrar amb el paradís que aconseguíem. Aquell CCB va ésser el marc d’aquella recerca. I, quan l’aconseguírem, començà la crisi. ¿Podem reafirmar, doncs, amb aquesta recerca i aquest retrobament, que només existeixen els paradisos perduts?
Ens ha deixat, molt sobtadament, un gran amic, i no ens surten les paraules que el seu record mereixeria. Tan sols unes breus pinzellades biogràfiques.
Pere Juncadella Morera (1944-2018), professor jubilat, era llicenciat en Economia d’Empresa per la UNED i en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Membre del nucli històric de l'Agrupament Escolta Guillem de Balsareny als anys 60, va formar part de la comunitat de base que es va constituir entorn de Lluís M. Xirinacs quan es va estar a Balsareny i hi va continuar mantenint amistat i contacte; va participar en la constitució de la plataforma unitària de l'Assemblea de Catalunya i va ajudar activament a divulgar el seu ideari catalanista i democràtic en defensa de les llibertats cíviques, socials i nacionals. I sobretot, va ser el fundador del Cercle Cultural de Balsareny, que va presidir molts anys.
Precisament és l’autor principal del llibre El Cercle Cultural de Balsareny (1998), que explica i analitza la història dels primers i més intensos anys d’aquesta entitat; del seu pròleg és el fragment transcrit més amunt. Val a dir que, qui el vulgui llegir, se’l pot descarregar sencer des del nostre lloc web. Aquesta va ser justament una proposta d’ell a la darrera assemblea del Cercle, que hem posat a la pràctica tot i que, per dissort, ell ja no ho ha pogut veure.
Com a membre del col·lectiu literari “Pep Campei” va publicar el volum d’autoria conjunta L’Artefacte (2011), que va obtenir el premi Vila d’Ascó 2010. I el 2015 va publicar La vida continua, que aplega 19 narracions que tenen en comú la complexitat dels sentiments i la dificultat de les relacions humanes.
La vida s’ha aturat de cop per a ell, però continua. I ell hi continua també present, en el record dels seus amics que el trobarem a faltar, i en l’obra que ha deixat. L’escrita, i també la viscuda i empesa: aquell paradís que vam somiar de joves i que es va desfer, però que ha deixat un brot viu, un Sarment, que continua –i ja fa 42 anys– intentant fer cultura i fer poble. Un petit tany, però tenaç, de l’ideal que el va moure a buscar altres persones per fundar aquell CCB ideal, que certament no és pas ben bé el que n’ha perviscut, però que aquí segueix tossudament alçat, i que avui s’ha quedat orfe.
Gràcies, Pere. La vida continua, i els teus ideals de llibertat també perduren, arrelen i s’escampen. Tu hi has posat la teva pedra; d’altres en vindran.
La Junta del Cercle Cultural de Balsareny
Aquest llibre (El cercle cultural de Balsareny) és una breu passada per la història d’una generació de joves d’un poble, que varen ésser educats en la repressió. Però se’ls va donar un calidoscopi amb el qual podien veure a l’horitzó tot un paradís. Els digueren que podien arribar-hi i començaren a caminar. És el camí per arribar i alliberar-se en el paradís perdut, és el record de les il·lusions per arribar-hi durant la repressió. I, un cop arribats, qui sap si el desencís del paradís aconseguit. Però mentre va durar, vam viure a pleret, vam gaudir i vibrar amb el paradís que aconseguíem. Aquell CCB va ésser el marc d’aquella recerca. I, quan l’aconseguírem, començà la crisi. ¿Podem reafirmar, doncs, amb aquesta recerca i aquest retrobament, que només existeixen els paradisos perduts?
Ens ha deixat, molt sobtadament, un gran amic, i no ens surten les paraules que el seu record mereixeria. Tan sols unes breus pinzellades biogràfiques.
Pere Juncadella Morera (1944-2018), professor jubilat, era llicenciat en Economia d’Empresa per la UNED i en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Membre del nucli històric de l'Agrupament Escolta Guillem de Balsareny als anys 60, va formar part de la comunitat de base que es va constituir entorn de Lluís M. Xirinacs quan es va estar a Balsareny i hi va continuar mantenint amistat i contacte; va participar en la constitució de la plataforma unitària de l'Assemblea de Catalunya i va ajudar activament a divulgar el seu ideari catalanista i democràtic en defensa de les llibertats cíviques, socials i nacionals. I sobretot, va ser el fundador del Cercle Cultural de Balsareny, que va presidir molts anys.
Precisament és l’autor principal del llibre El Cercle Cultural de Balsareny (1998), que explica i analitza la història dels primers i més intensos anys d’aquesta entitat; del seu pròleg és el fragment transcrit més amunt. Val a dir que, qui el vulgui llegir, se’l pot descarregar sencer des del nostre lloc web. Aquesta va ser justament una proposta d’ell a la darrera assemblea del Cercle, que hem posat a la pràctica tot i que, per dissort, ell ja no ho ha pogut veure.
Com a membre del col·lectiu literari “Pep Campei” va publicar el volum d’autoria conjunta L’Artefacte (2011), que va obtenir el premi Vila d’Ascó 2010. I el 2015 va publicar La vida continua, que aplega 19 narracions que tenen en comú la complexitat dels sentiments i la dificultat de les relacions humanes.
La vida s’ha aturat de cop per a ell, però continua. I ell hi continua també present, en el record dels seus amics que el trobarem a faltar, i en l’obra que ha deixat. L’escrita, i també la viscuda i empesa: aquell paradís que vam somiar de joves i que es va desfer, però que ha deixat un brot viu, un Sarment, que continua –i ja fa 42 anys– intentant fer cultura i fer poble. Un petit tany, però tenaç, de l’ideal que el va moure a buscar altres persones per fundar aquell CCB ideal, que certament no és pas ben bé el que n’ha perviscut, però que aquí segueix tossudament alçat, i que avui s’ha quedat orfe.
Gràcies, Pere. La vida continua, i els teus ideals de llibertat també perduren, arrelen i s’escampen. Tu hi has posat la teva pedra; d’altres en vindran.
La Junta del Cercle Cultural de Balsareny