Postveritat
REVISTA COMPLETA EN:
SUMARIO
IN MEMORIAM
in memoriam: A Jaume Botey i Vallès
"Que les paraules siguin un encontre amb la veritat".
Dediquem aquest número a l'amic, professor, pensador, teòleg, polític, líder veïnal..., sempre fidel servidor de causes humanes menors i majors, Jaume Botey, que ens va deixar el passat 15 de febrer.
"Que les paraules siguin un encontre amb la veritat".
Dediquem aquest número a l'amic, professor, pensador, teòleg, polític, líder veïnal..., sempre fidel servidor de causes humanes menors i majors, Jaume Botey, que ens va deixar el passat 15 de febrer.
ILUSTRACIONES
Cristina de Middel i Joan Fontcuberta.
Aquest número ha estat il·lustrat amb creacions d'aquest dos reconeguts artistes, de qui podeu ampliar la informació al Dossier 2018.
De Joan Foncuberta, hem seleccionat fotografies que corresponen a diferents projectes: Sputnik, on juga amb la idea que un cosmonauta soviètic desapareix de les fotografies oficials quan el poder comunista decideix reescriure, la història; Miracles & co, on ens trobem uns monjos misteriosos dedicats a fingir miracles i actes sobrenaturals; Googlegrames, que són muntatges de milers de fotografies que donen lloc a una imatge real, sovint ben coneguda de tothom: la realitat emergeix d’una ficció, aleshores; i Fauna, una col·lecció de (falses) espècies animals que potser algú inclouria en un catàleg zoològic.
De Cristina de Middel hem triat fotografies de dues sèries: Excocenus, que recull un conjunts d’imatges africanes on els elements de ficció contribueixen a la denuncia d’injustícies i problemes que afecten aquell continent i, per extensió, a la societat global: les gran desigualtats, les dificultats d’accés a l’aigua potable, la gestió dels residus, etc.; i This is what hatred did, on Middel recrea en imatges el món màgic de la novel·la del nigerià Amos Tutoola My life in the bush of ghosts (1964) on la combinació de la realitat i la ficció pretén revelar la realitat profunda d’un barri de Lagos.
Aquest número ha estat il·lustrat amb creacions d'aquest dos reconeguts artistes, de qui podeu ampliar la informació al Dossier 2018.
De Joan Foncuberta, hem seleccionat fotografies que corresponen a diferents projectes: Sputnik, on juga amb la idea que un cosmonauta soviètic desapareix de les fotografies oficials quan el poder comunista decideix reescriure, la història; Miracles & co, on ens trobem uns monjos misteriosos dedicats a fingir miracles i actes sobrenaturals; Googlegrames, que són muntatges de milers de fotografies que donen lloc a una imatge real, sovint ben coneguda de tothom: la realitat emergeix d’una ficció, aleshores; i Fauna, una col·lecció de (falses) espècies animals que potser algú inclouria en un catàleg zoològic.
De Cristina de Middel hem triat fotografies de dues sèries: Excocenus, que recull un conjunts d’imatges africanes on els elements de ficció contribueixen a la denuncia d’injustícies i problemes que afecten aquell continent i, per extensió, a la societat global: les gran desigualtats, les dificultats d’accés a l’aigua potable, la gestió dels residus, etc.; i This is what hatred did, on Middel recrea en imatges el món màgic de la novel·la del nigerià Amos Tutoola My life in the bush of ghosts (1964) on la combinació de la realitat i la ficció pretén revelar la realitat profunda d’un barri de Lagos.
PRESENTACIÓ
Jordi Corominas i Joan Albert Vicens (Co-directors): L'època de la postveritat
La postveritat és alguna cosa més que la mentida i la manipulació que ha anat sempre associada al poder. Envaeix totes les esferes i esdevé un element decisiu en el sistema social actual. És el que intentem conceptualitzar i aprofundir en aquest número abordant la postveritat des de diferents angles i disciplines.
La postveritat és alguna cosa més que la mentida i la manipulació que ha anat sempre associada al poder. Envaeix totes les esferes i esdevé un element decisiu en el sistema social actual. És el que intentem conceptualitzar i aprofundir en aquest número abordant la postveritat des de diferents angles i disciplines.
POLÍTICA
Oscar Ribas Reig: La teatrocracia
La democràcia representativa, convertida en partitocràcia i teatrocràcia, ens porta a un món on no es debat sobre projectes substancials: l'únic objectiu del "teatre" polític amb la seva munió de postveritats és mantenir-se al poder i el poder pel poder es converteix en un objectiu autodestructiu.
Salvador Martí i Puig: La veritat i el discurs polític. Una relació complexa
En política una cosa és el que va succeir en el passat, una altra el que s'explica, i una altra el que la majoria de la gent creu. Aquesta última acostuma a ser un relat construït a partir d'equívocs interessats, tergiversacions i llocs comuns. La postveritat significa la creació de discursos i sentits per tal de manipular les creences de la majoria, fer les societats més dòcils, més confuses i menys crítiques. Les xarxes socials tenen un paper central. Serà la postveritat la manipulació de sempre més sofisticada fins al dia d'avui?
La democràcia representativa, convertida en partitocràcia i teatrocràcia, ens porta a un món on no es debat sobre projectes substancials: l'únic objectiu del "teatre" polític amb la seva munió de postveritats és mantenir-se al poder i el poder pel poder es converteix en un objectiu autodestructiu.
Salvador Martí i Puig: La veritat i el discurs polític. Una relació complexa
En política una cosa és el que va succeir en el passat, una altra el que s'explica, i una altra el que la majoria de la gent creu. Aquesta última acostuma a ser un relat construït a partir d'equívocs interessats, tergiversacions i llocs comuns. La postveritat significa la creació de discursos i sentits per tal de manipular les creences de la majoria, fer les societats més dòcils, més confuses i menys crítiques. Les xarxes socials tenen un paper central. Serà la postveritat la manipulació de sempre més sofisticada fins al dia d'avui?
PSICOLOGÍA
Joan García del Muro: ¿Veritat és allò que vull que sigui veritat?
Veritat és allò que vull que sigui veritat ¿Com hem arribat a aquesta equació? Alguns mecanismes psicològics com la il·lusió de profunditat explicativa i l'avarícia cognitiva ens ajuden a entendre com hem arribat al totalitarisme somiat pel poder. Si no hi ha fets objectius, no hi ha manera de desemmascarar la manipulació informativa a favor de determinats interessos polítics.
Veritat és allò que vull que sigui veritat ¿Com hem arribat a aquesta equació? Alguns mecanismes psicològics com la il·lusió de profunditat explicativa i l'avarícia cognitiva ens ajuden a entendre com hem arribat al totalitarisme somiat pel poder. Si no hi ha fets objectius, no hi ha manera de desemmascarar la manipulació informativa a favor de determinats interessos polítics.
DERECHO
Josep Maria Tamarit: La lluita per la veritat
A Espanya, a diferència d'altres països, no hi ha res semblant a una comissió de la veritat sobre la Guerra civil, el franquisme, l'internat de menors o els abusos sexuals de l'Església. Les persones que treballen en aquestes causes ho fan com si fos una qüestió d'interès privat i no públic. La veritat, com la llibertat i el dret, no és un llegat que cal conservar, sinó una lluita d'interès públic més necessària que mai en l'època de la postveritat.
A Espanya, a diferència d'altres països, no hi ha res semblant a una comissió de la veritat sobre la Guerra civil, el franquisme, l'internat de menors o els abusos sexuals de l'Església. Les persones que treballen en aquestes causes ho fan com si fos una qüestió d'interès privat i no públic. La veritat, com la llibertat i el dret, no és un llegat que cal conservar, sinó una lluita d'interès públic més necessària que mai en l'època de la postveritat.
EPISTEMOLOGIA
Andreu Grau i Arau: Realitat i borrositat en temps de postveritat
Fer una filosofia des de la borrositat i admetent que la nostra realitat és grisenca ens hauria d'ajudar a superar a els efectes i defectes d'una lògica bivalent del coneixement que ens ha portat a la postveritat.
Fer una filosofia des de la borrositat i admetent que la nostra realitat és grisenca ens hauria d'ajudar a superar a els efectes i defectes d'una lògica bivalent del coneixement que ens ha portat a la postveritat.
SOCIOLOGIA
Joan Albert Vicens: La postveritat com a sistema (versió en català) / La posverdad como sistema (versió en castellà)
La postveritat no és redueix a la demagògia i la mentida polítiques, ni a la invasió del màrqueting i la publicitats en tots els àmbits de la nostra vida, ni és un simplement un producte cultural de la postmodernitat. La postveritat és un sistema on s'entrelligen factors polítics, econòmics, culturals, ideològics i tecnològics, i on internet, amb les seves pròpies inèrcies, determina la qualitat del debat polític fins a posar en risc les nostres democràcies.
La postveritat no és redueix a la demagògia i la mentida polítiques, ni a la invasió del màrqueting i la publicitats en tots els àmbits de la nostra vida, ni és un simplement un producte cultural de la postmodernitat. La postveritat és un sistema on s'entrelligen factors polítics, econòmics, culturals, ideològics i tecnològics, i on internet, amb les seves pròpies inèrcies, determina la qualitat del debat polític fins a posar en risc les nostres democràcies.
FiLOSOFÍA DE LA RELIGIÓN
Jordi Corominas: Postveritat i religió líquida (versió en català) / Posverdad y religión líquida (versió en castellà)
La religió, com la política, és un dels camps més abonats a la postveritat. Avui, quan unes noves formes de religió líquida penetren per tot arreu, vivim temps més religiosos que mai. Hi ha algun criteri per distingir veritat i postveritat en l'orbe de les creences que pretenen donar sentit a les nostres vides?
Jordi Corominas: Post-truth and liquid religion (english version)
Religion, like politics, is one of the fields most subscribed to post-truth. Today, when new forms of liquid religion penetrate everywhere, we live in times more religious than ever. Is there any criterion to distinguish truth and post-truth in the sphere of beliefs that intent to give meaning to our lives?
La religió, com la política, és un dels camps més abonats a la postveritat. Avui, quan unes noves formes de religió líquida penetren per tot arreu, vivim temps més religiosos que mai. Hi ha algun criteri per distingir veritat i postveritat en l'orbe de les creences que pretenen donar sentit a les nostres vides?
Jordi Corominas: Post-truth and liquid religion (english version)
Religion, like politics, is one of the fields most subscribed to post-truth. Today, when new forms of liquid religion penetrate everywhere, we live in times more religious than ever. Is there any criterion to distinguish truth and post-truth in the sphere of beliefs that intent to give meaning to our lives?
FILOSOFIA Y TEOLOGIA
Antonio González: Postverdad y post-verdad
La postveritat, que té certes semblances amb la ideologia entesa per Marx com les idees de les classes dominants, sembla proclamar en la nostra postmodernitat el final de tot anhel a la veritat. La humanitat està subjecta als poders dominants, capacitats per determinar el que cadascú ha de pensar i tant el vell neoliberalisme com el nou nacional-populisme necessiten importants quotes de postveritats. Quines alternatives són possibles?
La postveritat, que té certes semblances amb la ideologia entesa per Marx com les idees de les classes dominants, sembla proclamar en la nostra postmodernitat el final de tot anhel a la veritat. La humanitat està subjecta als poders dominants, capacitats per determinar el que cadascú ha de pensar i tant el vell neoliberalisme com el nou nacional-populisme necessiten importants quotes de postveritats. Quines alternatives són possibles?