Perifèria 2015/2. Experiències contemporànies de sentit ( número complet)
Per ampliar els continguts de la revista trobareu aquí unes breus referències biogràfiques i bibliogràfiques dels autors així com articles i enllaços a conferències que considerem d'interès:
Budisme
Stephen Batchelor es un escocés nacido en 1957 que se hizo monje budista y que después de estudiar y convivir con diferentes tradiciones budistas en monasterios de países orientales de 1972 hasta 1985 regresó a Europa donde defiende un budismo no religioso, liberador, que vuelve a las fuentes y a los orígenes. En occidente es uno de los auspiciadores del llamado budismo secular o agnóstico especialmente preocupado por separar del budismo toda creencia supernatural, paranormal, revelada o irracional. Ha escrito muchos libros. Actualmente vive cerca de Bordeaux con su esposa Martina y suele dar cursos de meditación. El ultimo de sus libros es: After Buddhism: Rethinking the Dharma for a Secular Age. Yale University Press, 2015. Puede encontrarse una buena información sobre su trabajo y biografía así como otros links en Wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/Stephen_Batchelor_(author) Hemos escogido para la traducción Una versión editada de una charla dada en el simposio “American budismo hoy”, para celebrar el 30 aniversario del Centro Zen de Rochester, Rochester, Nueva York 22 de junio de 1996, titulada “The agnostic Buddist” publicada en su propia página web personal: http://www.stephenbatchelor.org/ index.php/en/the-agnostic-buddhist-talk que creemos que expresa bien el nervio de su práctica budista.
|
|
Judaisme
Daniel Boyarin es un judío, profesor de cultura talmúdica en la Universidad de Berkeley de Estados Unidos desde 1990. Ha escrito más de 15 libros, algunos de ellos traducidos a diversas lenguas. Actualmente tiene 69 años |
|
Ateísme
André Comte-Sponville és un filòsof ateu, materialista, racionalista i humanista que escriu molt bé i que desperta un gran interès en la actualitat
|
Luc Ferry (Colombes, 1951) és doctor en filosofia política, professor de la Universitat de París VII-Denis Diderot des de 1996, periodista, assagista i polític que ha estat president del Consell Nacional de programes del Ministeri d’Educació (1994-2002,) i Ministre de Joventut i Educació, entre 2002 i 20004, durant la presidència de Jacques Chirac. Ferry acostuma a ser citat entre els “nous filòsofs” francesos que des del anys 70 del segle passat intenten contrarestar l’hegemonia dels intel·lectuals d’esquerra radical: abandera un nou humanisme laic que entronca amb la tradició republicana francesa i la vol superar tenint en compte els condicionaments de la nova societat global. Citem primerament l’edició espanyola del seu el seu llibre L’homme-Dieu ou les Sens de la vie, Paris, 1996 (El hombre-Dios, el sentido de la vida, Barcelona Tusquests, 1997), citat como HD, i a continuació La révolution de l’amour. Pour une spiritualité laïque, Paris, Plon, 2010
|
Islam
- Abdennur Prado. Poeta i pensador musulmà. Membre de "The soul of Europe". Organització europea pel diàleg Islam-cristianisme
Cristianisme
Antonio González es doctor en filosofía y en teología. Su filosofía deriva del influjo de Xavier Zubiri y de Ignacio Ellacuría. Ha propuesto una "praxeología" o filosofía de la praxis con raíces fenomenológicas. En teología ha elaborado una teología fundamental, basada en sus ideas sobre la praxis, y una teología social, en la que desarrolla críticamente la teología de la liberación. Pertenece a la iglesia menonita. Ordenado como sacerdote jesuita, pasa a dirigir el Departamento de Filosofía de la UCA. Tras residir un tiempo en Guatemala, se traslada a Madrid. En 2002 abandona la Compañía de Jesús, obtiene la secularización, y se incorpora a una comunidad menonita junto con su esposa Aida. Actualmente trabaja como Secretario General de la Fundación Xavier Zubiri.
|
El bisbe Pere Casaldàliga viu desde 1968 a Sao Félix do Araguia al Matogrosso del Brasil. La seva defensa de les comunitats indígenes i dels més desafavorits, la seva denúncia pública dels grans terratinents, els quals culpa de la misèria local, li ha comportat amenaces de mort en diverses ocasions. Dos col·laboradors seus, el pare Jósimo i el sacerdot João Bosco, van ser assassinats. Sempre ha parlat de "empobrits" enlloc de pobres, perquè considera que els pobres son el resultat d'unes pràctiques i de l'enriquiment d'unes minories. Per damunt de tots els fracasos, fragilitats personals ha mantigut sempre la gratuitat, la tendresa, el sentit de l'humor i, per sobre de tot, l'esperança.
|
- Casañas Guri, Joan (1990-1993). Papers sobre Déu. Col·lecció d'articles d'edició pròpia al voltant del tema "Déu", "pensant en tots aquells i aquelles a qui interessen de veritat les coses últimes", diu l'autor.
Agnosticisme
Carles Alastuey és mestre i psicopedagog de formació. És un objector de militàncies i banderes. Criat a una família de tradició catòlica, durant la seva joventut va participar activament a moviments juvenils cristians, i al moviment d'Objecció de Consciència (MOC) quan encara el servei militar era de caràcter obligatori a l'estat espanyol.
La pràctica de la música de manera autodidacta i l'excursionisme han marcat bona part de la seva trajectòria personal, i li han permès tramar les amistats més intenses de la seva vida adulta. Ha escrit llibres d'excursionisme, ha tocat a locals d'arreu del país i s'ha acostumat a mirar el mon amb un cert escepticisme, tendresa i certa incomprensió. Aquest estat de pensament a ben segur ha tingut influència en l'evolució del seu pensament vers un agnosticisme que sempre ha considerat personal, poc enunciable, poc militant.
Una pèrdua familiar sobtada el va dur a juntament amb altres persones, ha fundar l'Associació Després del Suïdici (DSAS), dedicada a l'atenció de les persones que han perdut algú a causa del suïcidi, i a la divulgació de les conseqüències de les pèrdues per aquesta causa, així com de la seva prevenció i abordatge com problema de salut i social.
La pràctica de la música de manera autodidacta i l'excursionisme han marcat bona part de la seva trajectòria personal, i li han permès tramar les amistats més intenses de la seva vida adulta. Ha escrit llibres d'excursionisme, ha tocat a locals d'arreu del país i s'ha acostumat a mirar el mon amb un cert escepticisme, tendresa i certa incomprensió. Aquest estat de pensament a ben segur ha tingut influència en l'evolució del seu pensament vers un agnosticisme que sempre ha considerat personal, poc enunciable, poc militant.
Una pèrdua familiar sobtada el va dur a juntament amb altres persones, ha fundar l'Associació Després del Suïdici (DSAS), dedicada a l'atenció de les persones que han perdut algú a causa del suïcidi, i a la divulgació de les conseqüències de les pèrdues per aquesta causa, així com de la seva prevenció i abordatge com problema de salut i social.
L'experiència del paisatge com a experiència del Sentit i del Fonament
Jaume Llanes és professor de filosofia. Es reivindica com a militant excursionista i manté una actitud que ell mateix califica com marginal, perifèrica: "L’excursionisme –en el sentit més elemental del terme– és una activitat una mica anacrònica, perquè no encaixa gaire amb els valors que imperen avui en el món de la muntanya: superació física i tècnica, imatge, promoció, trajectòria, espectacularitat... L’excursionisme convida a la lentitud, a la curiositat, a la contemplació, a la senzillesa, a la generositat, en definitiva, a la intranscendència. És un model antagònic al dominant i, per tant, qui el practica amb coneixement de causa, ho fa amb un punt de desafiament: només vol ser i sentir-se persona". En Jaume fa de la contemplació de la natura l'eix central d'una vida humana: "Es tracta de la primacia del món sobre la consciència, de la subordinació –voluntària– d’aquesta a l’objecte que se li revela". [...] "Hi ha un afany universal en aquesta modalitat: copsar quelcom essencial, permanent, lluminós i alhora sempre misteriós. La humilitat és la seva característica metodològica: cal prescindir de la singularitat, sempre girada sobre si mateixa, cal renunciar gairebé a la pròpia identitat, cal voler adequar-se a allò que es revela, ser-ne part, aspirar a ser només cosa, a ser només món, consciència pura de la cosa o del món. Es necessiten molts anys d’esforç per arribar a aquesta meta".
|
Hinduísme
Tagore. Poeta y filósofo indio, premio Nobel, que contribuyó a estrechar el entendimiento mutuo entre las civilizaciones occidental e india. Su nombre en bengalí es Ravìndranatha Thakura y nació en Calcuta en el seno de una familia acomodada, hijo del filósofo Debendranath Tagore. Empezó a escribir poesía de niño y publicó su primer libro a los 17 años. Después de una breve estancia en Inglaterra (1878) donde estudió Derecho, volvió a la India, y pronto se convertiría en el autor más importante y famoso de la época colonial.
|
|
Podeu trobar Informació dels altres autors d'aquest número (Jordi Corominas, Joan Albert Vicens, Jaume Llanes. Antonio González, Joan Ordi, Carles Alastuey) a la nostra comunitat perifèria.