Perifèria 2016/3. El cos que som (número complet)
Per ampliar els continguts de la revista trobareu aquí unes breus referències biogràfiques i bibliogràfiques dels autors així com articles i enllaços a conferències que considerem d'interès:
TEORIA GENERAL DEL COS
El cuerpo que somos
Antonio González colabora con nuestra revista desde sus inicios y forma parte de la Comunidad Periferia. El artículo que nos ofrece en este número se enmarca en sus trabajos sobre filosofía primera. La filosofía primera es el intento de acercarse y expresar una verdad obvia para cualquiera, más allá de las opiniones, teorías, explicaciones y metafísicas que nos inundan por doquier como si fueran verdades indiscutibles. Se trata de un proceso asintótico de aproximación a la verdad y jamás de una posesión plena de ella: el filósofo "ama" la verdad y la sabiduría, se emociona con ella, pero esto es muy diferente de poseerlas. Antonio González dialoga con todos los filósofos, pero discute más a fondo con los más cercanos a su proyecto: Husserl, Heidegger, Zubiri y Michel Henry. La búsqueda de una verdad originaria y el esfuerzo para atenerse a las esquirlas que se van encontrando de esta verdad tiene consecuencias muy críticas y liberadoras (como siempre tiene la verdad) en todos los campos teóricos: desde la comprensión del método científico, hasta la antropología, la sociología y a cualquier teoría sobre el cuerpo humano.
|
Somos y tenemos cuerpo
Carlos Beorlegui es natural de Navarra, doctor en filosofía y licenciado en teología, catedrático de la Universidad de Deusto; Director del Departamento de Filosofía de dicha universidad, Profesor invitado de la Universidad Centroamericana (UCA) de San Salvador (El Salvador) y miembro del Consejo de redacción de la revista de filosofía Pensamiento (Madrid), así como miembro de la Asociación de Hispanismo Filosófico, y de la Sociedad Hispánica de Antropología filosófica (SHAF). Ha publicado mucho sobre ética, filosofía latinoamericana, antropología filosófica. Destacamos sus publicaciones en este último campo y especialmente su último libro La singularidad de la especie humana. De la hominización a la humanización. Publicaciones de la Universidad de Deusto, Bilbao, 2011, que es un libro imprescindible y de referencia en España para los estudios antropológicos. En su antropología filosófica acoge y examina las diferentes aportaciones que las múltiples ciencias (naturales y humanas) nos van ofreciendo sobre la condición humana, para después reflexionar sobre ellas desde un enfoque filosófico crítico. Además de su claridad, una de las virtudes de Carlos Beorlegui es que delimita claramente el ámbito científico, del filosófico y el ideológico evitando derivar tesis impropias de cada uno de los campos. El artículo que presenta en nuestra revista, que cabe situar en el marco de la antropología filosófica, es un claro ejemplo de ello.
|
|
Cos i psicoanàlisi
Cos i espiritualitat: aproximació desde la neuroteologia
Alfred Tejedo García és llicenciat en Psicologia i en Filosofia i te un Màster en Salut Mental per la Universitat de Barcelona. És especialista en Psicologia Clínica i en psicoteràpia. Membre de la Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica (A.C.P.P.), de la Federació Espanyola de Associacions de Psicoterapeutes (F.E.A.P.) i de la International Association for Relational Psychoanalysis and Psychotherapy (I.A.R.P.P.). També té un Diplomat en Ciències Religioses, i és membre del “Seminari de Teologia i Ciències de Barcelona” (STICB). Actualment treballa com especialista en Psicologia Clínica i com apsicoterapeuta psicoanalític en el centre de Salut mental de la xarxa d’Assistència pública de Salut Mental (Badalona), en la Unitat d’Asistencia Psicològica del Servei de Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i en la seva consulta privada. Preferentment treballa ajudant a comprendre’s millor a persones joves i adultes que pateixen problemes emocionals i a parelles en situacions de crisis. Anteriorment va treballar a la Unitat Psiquiàtrica de Llarga estada de l’Hospital psiquiàtric de Sant Boi amb pacients greument afectats mentalment. Ha estat supervisor del programa PADES (Programa d’atenció domiciliaria i equip de suport a malalts terminals) de Badalona.
Es col·laborador docent en la formació de graduats universitaris de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Màster de Psicoteràpia Psicoanalítica de la Universitat de Girona. Ha estat col·laborador docent en la formació de graduats i postgraduats (Màster) en Psicologia de la Universitat Ramon Llull. |
Alter és una magnífica revista de psicoanàlisis. Especialment interessant, pel tema que ens ocupa, és el número titulat: El cuerpo erógeno.
Ramon M. Nogués és escolapi, doctor en biología i catedràtic d'antropologia biològica. Té diverses publicacions sobre neurociència i espiritualitat que podeu consultar aquí: Publicacions Nogués |
Robert Antelme y la dignitat humana del cos al lager nazi
Joan Albert Vicens és codirector de la revista i un dels seus autors habituals (cf. més informacio a Comunitat Perifèria i a Dialnet). El seu article: "Robert Antelme i la dignitat humana del cos al lager nazi" és una defensa radical de la dignitat humana, allà on semblaria que ha desaparegut completament. El simbol més dramàtic d'aquesta humanitat, que és sosté precàriament en la simple presència física del cos moribund, es troba en els anomenats "musulmans" dels camps de concentració. Joan Albert Vicens contraposa la narració de Robert Antelme on la radical humanitat roman en aquells cossos gairebé fantasmals dels presoners del lager a d'altres narracions dels camps de concentració on la humanitat dels anomenats "musulmans" no troba reconeixement.
|
|
LA VULNERABILITAT I FRAGILITAT DEL COS
Violencies de la malaltia
Claire Marin és francesa, doctora en filosofia, i professora de filosofia al Institut (Lycée) Alfred Kastler de Cergy-Pontoise. La vulnerabilitat i fragilitat dels cossos és al centre del seu pensament. Crítica les expectatives que suscita la medicina contemporànea, que considera exhorbitants. Voldríem estar protegits de tot mal i fins i tot ser reparats com les màquines amb la mentalitat d'uns nens que creuen que els seus pares els protegeixen del tot. Les noves utopies racionalistes de les biotecnologies i les màquines serien una expressió d'aquesta fe infantil en un home sense passions, patiment i lliure de qualsevol risc. Claire Marin posa al centre de les seves reflexions la reivindicació d'una educació que ens condueixi a acceptar la nostra fragilitat. Entre les seves publicacions destaquen: L'homme sans fievre, Armand Colin, Paris, 2013. Violences de la maladie, violence de la vie, Armand Colin, Paris, 2008, Hors de moi (roman), Allia, Paris, 2008.
|
|
L'evolució de l'evolució
Antonio Sánchez Díaz és llicenciat en química i doctor en nanosciència i nanotecnologia. Ha treballat en equips de recerca a Minnesota, USA. Actualment treballa com a investigador al Institut de Ciència de materials de Barcelona.
La seva formació científica i les seves inquietuts intelectuals l'han portat a interessar-se per la Universitat de la singularitat i per la reflexió sobre els reptes i les transformacions que comporta pel cos humà el desenvolupament exponencial de les tecnologies, el machine learning i la possibilitat d'una intel·ligència artificial forta. Lligat amb el desenvolupament exponencial de les tecnologies es troba el debat filosòfic entorn del anomenat transhumanisme i posthumanisme.
La seva formació científica i les seves inquietuts intelectuals l'han portat a interessar-se per la Universitat de la singularitat i per la reflexió sobre els reptes i les transformacions que comporta pel cos humà el desenvolupament exponencial de les tecnologies, el machine learning i la possibilitat d'una intel·ligència artificial forta. Lligat amb el desenvolupament exponencial de les tecnologies es troba el debat filosòfic entorn del anomenat transhumanisme i posthumanisme.
Aging: learning to live a finite life
Envellir bé no potser el mateix que mantenir-se jove. Cap a una filosofia de l’envelliment.
Jan Baars és holandès, doctor en filosofia i professor de gerontologia interpretativa a la Universitat d'Estudis Humanístics d'Utrecht, a Holanda. Per gerontologia interpretativa entén una aproximació a l'envelliment que no estigui focalitzada en els problemes de salut, el preu de les pensions i l'organització de les residències i la cura de la gent gran, sinó en el valor i el sentit d'envellir i en l'exploració d'horitzons interessants per a la gent gran. La seva tesi doctoral versa sobre la teoría crítica: Critical Theory: Adorno, Horkheimer, Habermas. Té moltes publicacions. Entre les dedicades a una filosofia de l'envelliment destacaria: L'envelliment i l'art de viure. La tesis que sosté és que viure més no és viure millor i que quan parlem de "vells" sobreentenem el declinar de la vida i les malalties en lloc de l'acumulació de saviesa i de comprensió de la vida. Els clàssics, en canvi, tenien una millor comprensió de la provisionalitat i fragilitat de la vida que els portava, molt mes que a nosaltres, a cultivar l'art de viure .
|
|
El cuerpo y la muerte
Carles Alastuey es col·laborador habitual de la nostra revista i membre de la Comunitat Perifèria. És llicenciat en psicopedagogía i mestre. Actualment és director de l'àrea de servei a les persones de l'ajuntament de Rubí, membre fundador de l’Associació DSAS, Després del Suïcidi, Associació de Supervivents, dedicada a l’atenció apersones que han patit una pèrdua per suïcidi , on realitza tasques de Secretari i responsable dels grups d’acompanyament. És coautor amb J. R. Segura dels llibres: Esglésies i Ermites de la Vall de Tuixent i Lavansa, editat per La Vall de les Trementinaires. Tuixent 2004 i Excursions per la Vall de Lavansa, editat per La Comarcal publishers. Vendrell 2009.
|
COS I SOCIETAT
Antropología del cuerpo, itinerarios corporales y relaciones de género
María Luz Esteban Galarza es licenciada en medicina (UPV/EHU, 1983) y doctora en antropología (Universitat de Barcelona, 1993). Trabajó como médico de planificación familiar desde 1984 hasta 1996. Desde 1994 imparte clases de Antropología Social, primero en la Universidad de León (1994-1996), después en la Universidad Pública de Navarra (1996-1998), y desde 1998 es profesora de la UPV/EHU. Ha participado en distintas iniciativas y asociaciones feministas desde 1980. Sus áreas de investigación son: género, salud, cuerpo, emociones/amor.
Entre sus publicaciones destacan los libros: Reproducción del cuerpo femenino. Discursos y prácticas acerca de la salud (Donostia: Editorial Gakoa-Tercera Prensa, 2001). Antropología del cuerpo. Género, itinerarios corporales, identidad y cambio (Barcelona: Edicions Bellaterra, 2004) y Crítica del Pensamiento Amoroso (Edicions Bellaterra, 2011). Destacaría en ella su consideración y aproximación al cuerpo como auténtico campo de la cultura, como proceso material de interacción social. El cuerpo es considerado un nudo de estructura y acción, el lugar de la vivencia, el deseo, la reflexión, la resistencia, la contestación y el cambio social, en diferentes encrucijadas económicas, políticas, sexuales, estéticas e intelectuales. También es destacable su crítica al amor romántico, a la ideología del amor en general, que relega a la mujer a una posición de dependencia del poder ya que este amor se vive y se inculca de forma muy diferente en hombres y mujeres. En su artículo dibuja algunas de las nociones teóricas centrales con las que se acerca al cuerpo humano y un método (el etnográfico) de investigación corporal. |
|
Cos i textualitat
Escuelas para el empoderamiento de las mujeres en Euskadi
|
Meri Torras , Aina Perez Fontdevila, Noemi Acedo Alonso i Mercedes Fernández han col·laborat directa o indirectament amb aquest número de la revista i els hi agraïm molt els seus ànims i interès. La Meri, l'Aina i la Noemi son professores a la Universitat Autònoma de Barcelona i formen part del Grup de recerca Cos i Textualitat vinculat al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit precisament per la Dra. Meri Torras. La seva recerca és interdisciplinar, promouen publicacions, conferències i debats i constitueix una eina excel·lent per ampliar i aprofundir el què en aquest número només esbossem. Mercedes Fernández ha treballat durant molt temps al Departament de filosofía de la Universitat UCA de Managua. Actualment és tècnica d'igualtat en l'ajuntament de Tolosa del País Basc i està acabant la seva tesi doctoral sobre les escoles per l'empoderament de les dones a Euzkadi: Escuelas para el empoderamiento de las mujeres en Euskadi
|
Escuela para la Igualdad y el empoderamiento de las mujeres
|
Cuerpos que todavía importan
Judith Butler és una filòsofa americana professora a la Universitat de California, Berkeley. Encara que no publiquem cap article seu en aquest número, està molt present en alguns dels que publiquem, doncs és una de les teòriques més influents actualment en la nostra comprensió del cos, el sexe i el gènere. Butler qüestiona que el sexe sigui quelcom natural mentre que el gènere es construeix socialment. Els seus treballs filosòfics han contribuït a la Teoría Queer i ha tingut un paper fundacional en el desenvolupament del moviment queer.
|
|
Juan-Juanita Urbina una persona que transita por el género
Juanita Urbina es una estudiante de la carrera de trabajo social en la Universidad Nacional Autónoma de León, Nicaragua, que nos cuenta las dificultades que ha vencido y tiene que vencer como persona trans. Es una de las historias del reciente libro de la periodista June Fernández: 10 ingobernables. Historias de transgresión y rebeldia. Libros del K.O. Un fragmento de su historia publicada en este libro puede leerse aquí: Juanita sigue muy viva
|
Gerard Coll Planas es doctor en sociología i profesor en la universitat de Vic. En su libro Carne y metáfora critica la posición respecto al cuerpo de los construccionistas radicales como Monique Wittig (1982) y sostiene que “hay una realidad exterior, pero que sólo podemos acceder a ella a través del lenguaje”. Pese a la “pátina” de transgresión de los planteamientos de la teoría queer, considera que algunos de ellos reproducen las premisas hegemónicas de la sociedad actual como el miedo a la muerte, la negación de la fragilidad y una concepción del cuerpo como algo que podemos construir o modificar a gusto. Como alternativa a estos enfoques, Gerard propone politizar la dependencia, la vulnerabilidad, la muerte, “reivindicar la potencia política de responsabilizarnos de nuestra vida como de una obra de arte efímera”.
|
Una mirada crítica a la cuestión de la transexualidad
Miquel Missé (Barcelona, 1986) es sociólogo y activista trans de Barcelona. Ha participado en diversos colectivos de lucha trans en Barcelona y ha sido uno de los dinamizadores de la campaña internacional Stop Trans Pathologization. Es uno de los coordinadores del proyecto Cultura Trans. Ha editado conjuntamente con Gerard Coll-Planas el libro El género desordenado: críticas en torno a la patologización de la transexualidad (EGALES, 2010) y Transexualidades. Otras miradas posibles (EGALES, 2013). Actualmente trabaja en el ámbito de la educación y se dedica a la prevención de la violencia de género, la homofobia y la transfobia con jóvenes y en la formación de profesionales.
|
|
Sociología del cuerpo
Anthony Giddens, es un sociólogo británico cuya teoría de la estructuración es uno de los principales enfoques contemporáneos para la superación de la división analítica entre estructura social y actores, agentes o acción individual. Las estructuras cruzan los cuerpos humanos y se materializan en ellos a través de las rutinas. La teoría de la estructuración de Giddens, se explica de manera sistemática en su libro La constitución de la Sociedad (1984).
|
El cuerpo en Mujeres en red
El periódico feminista "Mujeres en Red" comparte mediante su biblioteca digital decenas de libros, manuales, guías de temática feminista y miles de artículos, muchos de los cuáles versan sobre el cuerpo. Los artículos pueden encontrarse mediante su buscador. Se encuentran referenciadas a las principales teóricas feministas del mundo. Una página imprescindible.
Cuerpo y sexualidad. Una aproximación filosófica
Breve introducción a la sociología del cuerpo de A. Giddens
Jordi Corominas és codirector de la revista i un dels seus autors habituals. (Més informació a Comunitat Perifèria i a Dialnet ). En el seu article sobre la sexualitat ha fet una aproximació a la sexualitat desde una perspectiva filosòfica sistèmica fugint tant d'un construccionisme radical com de plantejaments dualistes i criticant tot tipus de fonamentalismes, també i sobretot el cientificisme o fonamentalisme científic que sota un llenguatge pretesament asèptic amaga vells esquemes filosòfics i justifica el poder de les èlits actuals. La breu introducció a Giddens ajuda a veure com les estructures socials travessen els cossos i no son res fora d'ells. Una autora important pel seu article sobre la sexualitat és Anne Fausto Sterling, una doctora en biologia i filosofia que cuestiona en el seu llibre Cuerpos sexuados les extrapolacions que fan alguns biòlegs del camp biològic al camp social. Ella intenta integrar tan l'interès que poden tenir els anàlisis biològics com els socials perquè som irreductiblement animals bio-socials.
|
|
COS I ESPIRITUALITAT
El cuerpo en el Islam
Karima Ahmed Lahsen. Natural de Ceuta y firme defensora de la diversidad religiosa, cultural y de pensamiento. Maestra de Educación Primaria y Psicopedagoga por la Universidad de Granada. Eterna aprendiz y apasionada del mundo educativo, así como de las personas que luchan por la justicia social en cualquier ámbito y lugar.
|
Karima Ahmed Lahsen
Se pueden encontrar diversos artículos sobre el cuerpo en el Islam en esta página web.
|
El cristianisme i el cos
Antoni Bosch-Veciana és membre del consell de redacció de la nostra revista. És doctor en Filosofia i llicenciat en Teologia. Professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i a l'ISCREB de Barcelona. També és president de la secció de Filosofia Antiga de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'IEC, membre numerari de la International Plato Society i del Centre d'Études sur la pensée antique "Kairos kai Logos" de la Université d'Aix-en-Provence, membre del Consell de Direcció de la revista Comprendre. Revista catalana de filosofia (URL). Ha impartit cursos sobre Plató i els platonismes, filosofia i literatura grega, antropologia filosòfica i hermenèutica, entre d'altres. Ha escrit llibres i articles sobre aquestes temàtiques.
|
Naturaleza Búdica
Stephen Batchelor ya publicó un artículo en nuestro anterior número. Es uno de los autores más destacados del budismo secular. Actualmente vive cerca de Bordeaux con su esposa Martina y suele dar cursos de meditación. El ultimo de sus libros es: After Buddhism: Rethinking the Dharma for a Secular Age. Yale University Press, 2015. Puede hallarse más información sobre el autor en el "dossier 2015".
|