Revista Periferia CPG
  • Sobre la revista
    • Benvinguda >
      • Bienvenida
    • Presentació >
      • Presentación
    • Qui som? >
      • Quienes somos
    • Index d'autors i persones mencionades / Indice de autores
    • Subscripció gratuïta / Baixa >
      • Suscripción gratuita / Baja
    • Contacte >
      • Contacto
    • Instruccions per als col·laboradors >
      • Instrucciones para los colaboradores
    • Com llegir la revista >
      • Cómo leer la revista
    • Com citar la revista >
      • Como citar la revista
    • Traduccions / translations to all languages
  • Revistes
    • Tots els números >
      • Todos los números
    • 9/2022 Esperit >
      • 9/2022 Espíritu >
        • dossier 2022 español
        • dossier 2022 català
    • 8/2021 Natura >
      • 8/2021 Naturaleza
    • 7/2020 Pandèmia >
      • 7/2020 Pandemia
    • 6/2019 Populismes >
      • 6/2019 Populismos
    • 5/ 2018 L'època de la postveritat >
      • 5/2018 La época de la posverdad
    • 4/ 2017 Transhumanisme: H+? >
      • 4/2017 Transhumanismo: ¿H+?
    • 3/2016 El cos que som >
      • 3/2016 El cuerpo que somos
    • 2/2015 Experiències contemporànies de sentit >
      • 2/2015 Experiencias contemporáneas de sentido
    • 1/2014 Cosmopolitisme i societat global >
      • 1/2014 Cosmopolitismo y sociedad global
    • Fullejar la revista on-line >
      • Hojear la revista on-line
  • P. Casaldàliga
    • Vida, pensament i causes
    • Obra completa i enllaços
    • Casa Pairal >
      • Enmig del poble
      • São Félix do Araguaia
      • Balsareny
    • Celebració dels 90 anys
    • En la seva mort >
      • El cor ple de noms
      • Visita virtual a la tomba de Pere Casaldàliga
    • Fundació Pere Casaldàliga >
      • Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga
  • Miscel·lània
    • Personatges perifèrics >
      • Presentacions
      • Jaume Botey
      • Ramon Cabana
      • Joan Casañas Guri
      • Josep Maria Cunill
      • Carmen Dulanto
      • Pere Juncadella
      • Álvaro López Pego
      • Florentino Pino
      • Judit Ribas
    • Art Perifèric >
      • Cinema
      • Música
      • Fotografia
      • Pintura i Escultura
      • Poesia
    • Comunitat Perifèria
    • Articles fora del monogràfic de la revista
    • Discurs del president del govern d'andorra Oscar Ribas a la ONU. (En 8 idiomes).
    • Llibres i revistes
    • Enllaços a entitats i llocs web d'interès
  • Blogs
    • Grup de Lectura Obert de Filosofia
    • Blog de Perifèria CPG
  • 10/2023 Cristianismo

Perifèria 2016/3 El cos que som: Dossier 2016

Perifèria 2016/3. El cos que som (número complet)      

Per ampliar els continguts de la revista trobareu aquí unes breus referències biogràfiques i bibliogràfiques dels autors  així com  articles i enllaços a conferències que considerem d'interès:
​

TEORIA GENERAL DEL COS


El cuerpo que somos

Imagen
​Antonio González colabora con nuestra revista desde sus inicios y forma parte de la Comunidad Periferia. El artículo que nos ofrece en este número se enmarca en sus trabajos sobre filosofía primera. La filosofía primera es el intento de acercarse y expresar una verdad obvia para cualquiera, más allá de las opiniones, teorías, explicaciones y metafísicas que nos inundan por doquier como si fueran verdades indiscutibles.  Se trata de un proceso asintótico de aproximación a la verdad y jamás de una posesión plena de ella: el filósofo "ama" la verdad y la sabiduría, se emociona con ella, pero esto es muy diferente de poseerlas. Antonio González dialoga con todos los filósofos, pero discute más a fondo con los más cercanos a su proyecto: Husserl, Heidegger, Zubiri y Michel Henry.  La búsqueda de una verdad originaria y el esfuerzo para atenerse a las esquirlas que se van encontrando de esta verdad tiene consecuencias muy críticas y liberadoras (como siempre tiene la verdad) en todos los campos teóricos: desde la comprensión del método científico, hasta la antropología, la sociología y a cualquier teoría sobre el cuerpo humano.

​
  •  ​ Wikipedia
  • Bibliografía

Somos y tenemos cuerpo

Imagen
Carlos Beorlegui ​es natural de Navarra, doctor en filosofía y licenciado en teología, catedrático de la Universidad de Deusto; Director del Departamento de Filosofía de dicha universidad, Profesor invitado de la Universidad Centroamericana (UCA) de San Salvador (El Salvador) y miembro del Consejo de redacción de la revista de filosofía Pensamiento (Madrid), así como miembro de la Asociación de Hispanismo Filosófico, y de la Sociedad Hispánica de Antropología filosófica (SHAF). Ha publicado mucho sobre ética, filosofía latinoamericana, antropología filosófica. Destacamos sus publicaciones en este último campo y especialmente su último libro La singularidad de la especie humana. De la hominización a la humanización. Publicaciones de la Universidad de Deusto, Bilbao, 2011, que es un libro imprescindible y de referencia en España para los estudios antropológicos. En su  antropología filosófica  acoge y examina las diferentes aportaciones que las múltiples ciencias (naturales y humanas) nos van ofreciendo sobre la condición humana, para después reflexionar sobre ellas desde un enfoque filosófico crítico. Además de su claridad, una de las virtudes de Carlos Beorlegui es que delimita claramente  el ámbito científico, del filosófico y el ideológico  evitando derivar tesis impropias de cada uno de los campos. El artículo que presenta en nuestra revista, que cabe situar en el marco de la antropología filosófica, es un claro ejemplo de ello.

  • Dialnet
Imagen

​​Cos i psicoanàlisi

Cos i espiritualitat: aproximació desde la neuroteologia

Imagen
Alfred Tejedo García és llicenciat en Psicologia i en Filosofia i  te un Màster en Salut Mental per la Universitat de Barcelona. És especialista en Psicologia Clínica i en psicoteràpia. Membre de la Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica (A.C.P.P.), de la Federació Espanyola de Associacions de Psicoterapeutes (F.E.A.P.) i de la International Association for Relational Psychoanalysis and Psychotherapy (I.A.R.P.P.). També té un Diplomat en Ciències Religioses, i és membre  del “Seminari de Teologia i Ciències de Barcelona” (STICB). Actualment treballa com especialista en Psicologia Clínica i com apsicoterapeuta psicoanalític en el centre de Salut mental de la xarxa d’Assistència pública de Salut Mental (Badalona), en la Unitat d’Asistencia Psicològica del Servei de Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i en la seva consulta privada. Preferentment treballa ajudant a comprendre’s millor a persones joves i adultes que pateixen problemes emocionals i a parelles en situacions de crisis. Anteriorment va treballar a la Unitat Psiquiàtrica de Llarga estada de l’Hospital psiquiàtric de Sant Boi amb pacients greument afectats mentalment. Ha estat supervisor del programa PADES (Programa d’atenció domiciliaria i equip de suport a malalts terminals) de Badalona.
Es col·laborador docent en la formació de graduats universitaris de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Màster de Psicoteràpia Psicoanalítica de la Universitat de Girona. Ha estat col·laborador docent en la formació de graduats i postgraduats (Màster) en Psicologia de la Universitat Ramon Llull. 

Alter és una magnífica revista de psicoanàlisis. Especialment interessant, pel tema que ens ocupa, és el número titulat: El cuerpo erógeno.

​
Ramon M. Nogués
és escolapi, doctor en biología i catedràtic d'antropologia biològica. Té diverses publicacions sobre neurociència i espiritualitat que podeu consultar aquí:
Publicacions Nogués

Robert Antelme y la dignitat humana del cos al lager nazi

Imagen
Joan Albert Vicens és codirector de la revista i un dels seus autors habituals (cf. més informacio a Comunitat Perifèria i a Dialnet). El seu article: "Robert Antelme i la dignitat humana del cos al lager nazi"  és una defensa radical de la dignitat humana, allà on semblaria que ha desaparegut completament. El simbol més dramàtic d'aquesta humanitat, que és sosté precàriament en la simple presència física del cos moribund, es troba en els anomenats "musulmans" dels camps de concentració. Joan Albert Vicens contraposa la narració de Robert Antelme on la radical humanitat roman en aquells cossos gairebé fantasmals dels presoners del lager a d'altres narracions dels camps de concentració on la humanitat dels anomenats "musulmans" no troba reconeixement. 

Imagen

LA VULNERABILITAT I FRAGILITAT DEL COS


Violencies de la malaltia

Imagen
Claire Marin és francesa, doctora en filosofia, i  professora de filosofia al Institut (Lycée) Alfred Kastler de Cergy-Pontoise. La vulnerabilitat i fragilitat dels cossos és al centre del seu pensament. Crítica les expectatives que suscita la medicina contemporànea, que considera exhorbitants. Voldríem estar protegits de tot mal i fins i tot ser reparats com les màquines amb la mentalitat d'uns nens que creuen que els seus pares els protegeixen del tot. Les noves utopies racionalistes de les biotecnologies i les màquines serien una expressió d'aquesta fe infantil en un home sense passions, patiment i lliure de qualsevol risc.  Claire Marin posa al centre de les seves reflexions la reivindicació d'una educació que ens condueixi a acceptar la nostra fragilitat.  Entre les seves publicacions destaquen: L'homme sans fievre, Armand Colin, Paris, 2013. Violences de la maladie, violence de la vie, Armand Colin, Paris, 2008, Hors de moi (roman), Allia, Paris, 2008.

  • ​Wikipedia
  • Publicacions

L'evolució de l'evolució

Imagen
Antonio Sánchez Díaz és llicenciat en química i doctor en nanosciència i nanotecnologia. Ha treballat en equips de recerca a Minnesota, USA. Actualment treballa com a investigador al Institut de Ciència de materials de Barcelona. 
La seva formació científica i les seves inquietuts intelectuals l'han portat a interessar-se per la Universitat de la singularitat i per la reflexió sobre els reptes i les transformacions que comporta pel cos humà el desenvolupament exponencial de les tecnologies, el machine learning i la possibilitat d'una intel·ligència artificial forta. Lligat amb el desenvolupament exponencial de les tecnologies es troba el debat filosòfic entorn del anomenat transhumanisme i posthumanisme. 

​Aging: learning to live a finite life
​
Envellir bé no potser el mateix que mantenir-se jove. Cap a una filosofia de l’envelliment.

Imagen
Jan Baars és holandès, doctor en filosofia i professor de gerontologia interpretativa  a la Universitat d'Estudis Humanístics d'Utrecht, a Holanda. Per gerontologia interpretativa entén una aproximació a l'envelliment que no estigui focalitzada en els problemes de salut, el preu de les pensions i l'organització de les residències i la cura de la gent gran, sinó en el valor i el sentit d'envellir i en l'exploració d'horitzons interessants per a la gent gran. La seva tesi doctoral versa sobre la teoría crítica: Critical Theory: Adorno, Horkheimer, Habermas. Té moltes publicacions. Entre les dedicades a una filosofia de l'envelliment destacaria: L'envelliment i l'art de viure. La tesis que sosté és que viure més no és viure millor i que quan parlem de "vells" sobreentenem el declinar de la vida i les malalties en lloc de l'acumulació de saviesa i de comprensió de la vida. Els clàssics, en canvi, tenien una millor comprensió de la provisionalitat i fragilitat de la vida que els portava, molt mes que a nosaltres,  a cultivar  l'art de viure .

​Pàgines personals
​

Imagen

​El cuerpo y la muerte

Imagen
Carles Alastuey es col·laborador habitual de la nostra revista i membre de la Comunitat Perifèria. És llicenciat en psicopedagogía i mestre. Actualment és director de l'àrea de servei a les persones de l'ajuntament de Rubí, membre fundador de l’Associació DSAS, Després del Suïcidi, Associació de Supervivents, dedicada a l’atenció a​persones que han patit una pèrdua per suïcidi , on realitza tasques de Secretari i responsable dels grups d’acompanyament. És coautor amb J. R. Segura dels llibres: Esglésies i Ermites de la Vall de Tuixent i Lavansa, editat per La Vall de les Trementinaires. Tuixent 2004 i  Excursions per la Vall de Lavansa, editat per La Comarcal publishers. Vendrell 2009. ​


  • Mitos y creencias equivocadas respecto a la muerte por suicidio.​
  • DSAS. Després del suicidi. Associació de supervivents

COS I SOCIETAT


​Antropología del cuerpo, itinerarios corporales y relaciones de género
​

Imagen
María Luz Esteban Galarza es licenciada en medicina (UPV/EHU, 1983) y doctora en antropología (Universitat de Barcelona, 1993). Trabajó como médico de planificación familiar desde 1984 hasta 1996. Desde 1994 imparte clases de Antropología Social, primero en la Universidad de León (1994-1996), después en la Universidad Pública de Navarra (1996-1998), y desde 1998 es profesora de la UPV/EHU. Ha participado en distintas iniciativas y asociaciones feministas desde 1980. Sus áreas de investigación son: género, salud, cuerpo, emociones/amor.
Entre sus publicaciones destacan los libros: Reproducción del cuerpo femenino. Discursos y prácticas acerca de la salud (Donostia: Editorial Gakoa-Tercera Prensa, 2001). Antropología del cuerpo. Género, itinerarios corporales, identidad y cambio (Barcelona: Edicions Bellaterra, 2004) y Crítica del Pensamiento Amoroso (Edicions Bellaterra, 2011). Destacaría en ella su consideración y aproximación al cuerpo  como auténtico campo de la cultura, como proceso material de interacción social. El cuerpo es considerado un nudo de estructura y acción, el lugar de la vivencia, el deseo, la reflexión, la resistencia, la contestación y el cambio social, en diferentes encrucijadas económicas, políticas, sexuales, estéticas e intelectuales. También es destacable  su crítica al amor romántico, a la ideología del amor en general, que relega a la mujer a una posición de dependencia del poder ya que este amor se vive y se inculca de forma muy diferente en hombres y mujeres. En su artículo dibuja algunas de las nociones teóricas centrales con las que se acerca al cuerpo humano y un método (el etnográfico)  de investigación corporal. 

              
  • Entrevista sobre la ideología amorosa
  • Crítica del pensamiento amoroso
  • Dialnet
Imagen

Cos i textualitat
​
Escuelas para el empoderamiento de las mujeres en Euskadi

Meri Torras , Aina Perez Fontdevila, Noemi Acedo Alonso i Mercedes Fernández han col·laborat directa o indirectament amb aquest número de la revista i els hi agraïm molt els seus ànims i interès. La Meri, l'Aina i la Noemi son professores a la Universitat Autònoma de Barcelona i formen part del  Grup de recerca Cos i Textualitat  vinculat al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit precisament per la Dra. Meri Torras. La seva recerca és interdisciplinar, promouen publicacions, conferències i debats i constitueix una eina excel·lent per ampliar i aprofundir el què en aquest número només esbossem. Mercedes Fernández ha treballat durant molt temps al Departament de filosofía de la Universitat UCA de Managua. Actualment és tècnica d'igualtat en l'ajuntament de Tolosa del País Basc i està acabant la seva tesi doctoral sobre les escoles per l'empoderament de les dones a Euzkadi:  Escuelas para el empoderamiento de las mujeres en Euskadi 
​
Imagen
Imagen
Escuela para la Igualdad y el empoderamiento de las mujeres

Cuerpos que todavía importan

Imagen
  Judith Butler és una filòsofa americana professora  a la Universitat de California, Berkeley.  Encara que no publiquem cap article seu en aquest número, està molt present en alguns dels que publiquem, doncs és una de les teòriques més influents actualment en la nostra comprensió del cos, el sexe i el gènere. Butler qüestiona que  el sexe sigui quelcom natural mentre que el gènere es construeix socialment. Els seus treballs filosòfics han contribuït a  la  Teoría Queer i ha tingut un paper fundacional en el desenvolupament del moviment queer.  
​

Juan-Juanita Urbina una persona que transita por el género
​

Imagen
Juanita Urbina es una estudiante de la carrera de trabajo social en la Universidad Nacional Autónoma de León, Nicaragua, que nos cuenta las dificultades que ha vencido y tiene que vencer como persona trans. Es una de las historias del reciente libro de la periodista June Fernández: 10 ingobernables. Historias de transgresión y rebeldia. Libros del K.O.   Un fragmento de su historia publicada en este libro puede leerse aquí:  Juanita sigue muy viva

Imagen
Gerard Coll Planas es doctor en sociología i profesor en la universitat de Vic.  En su libro Carne y metáfora critica la posición respecto al cuerpo de los construccionistas radicales como Monique Wittig (1982)  y sostiene que “hay una realidad exterior, pero que sólo podemos acceder a ella a través del lenguaje”. Pese a la “pátina” de transgresión de los planteamientos de la teoría queer, considera que algunos de ellos reproducen las premisas hegemónicas de la sociedad actual como el miedo a la muerte, la negación de la fragilidad y una concepción del cuerpo como algo que podemos construir o modificar a gusto.  Como alternativa a estos enfoques, Gerard propone politizar la dependencia, la vulnerabilidad, la muerte, “reivindicar la potencia política de responsabilizarnos de nuestra vida como de una obra de arte efímera”.

Una mirada crítica a la cuestión de la transexualidad

Imagen
Miquel Missé ​ (Barcelona, 1986) es sociólogo y activista trans de Barcelona. Ha participado en diversos colectivos de lucha trans en Barcelona y ha sido uno de los dinamizadores de la campaña internacional Stop Trans Pathologization. Es uno de los coordinadores del proyecto Cultura Trans. Ha editado conjuntamente con Gerard Coll-Planas el libro El género desordenado: críticas en torno a la patologización de la transexualidad (EGALES, 2010) y Transexualidades. Otras miradas posibles (EGALES, 2013).  Actualmente trabaja en el ámbito de la educación y se dedica a la prevención de la violencia de género, la homofobia y la transfobia con jóvenes y en la formación de profesionales.        ​

  • ​​Entrevista al diari ARA, 25/4/2016

​Sociología del cuerpo

Imagen
Anthony Giddens, es un sociólogo británico cuya teoría de la estructuración es uno de los principales enfoques contemporáneos para la superación de la división analítica entre estructura social y actores, agentes o acción individual. Las estructuras cruzan los cuerpos humanos y se materializan en ellos  a través de las rutinas. La teoría de la estructuración de Giddens, se explica de manera  sistemática en su libro La constitución de la Sociedad (1984). 


  • Sociologia de Antony Giddens
  • Artículos de sociología del cuerpo en SSociólogos

El cuerpo en Mujeres en red

Imagen
El periódico feminista "Mujeres en Red" comparte mediante su biblioteca digital decenas de libros, manuales, guías de temática feminista y miles de artículos, muchos de los cuáles versan sobre el cuerpo. Los artículos pueden encontrarse mediante su buscador. Se encuentran referenciadas a las principales teóricas feministas del mundo. Una página imprescindible.

Cuerpo y sexualidad. Una aproximación filosófica
​
Breve introducción a la sociología del cuerpo de A. Giddens

Imagen
 Jordi Corominas és codirector de la revista i un dels seus autors habituals. (Més informació a Comunitat Perifèria i a Dialnet ).  En el seu article sobre la sexualitat ha fet una aproximació a la sexualitat desde una perspectiva filosòfica sistèmica fugint tant d'un construccionisme radical com de plantejaments dualistes i criticant tot tipus de fonamentalismes, també i sobretot el cientificisme o fonamentalisme científic que sota un llenguatge pretesament asèptic amaga vells esquemes filosòfics i justifica el poder de les èlits actuals. La breu introducció a Giddens ajuda a veure com les estructures socials  travessen els cossos i no son res fora d'ells. Una autora important pel seu article sobre la sexualitat és Anne Fausto Sterling, una doctora en biologia i filosofia que cuestiona en el seu llibre Cuerpos sexuados les extrapolacions que fan alguns biòlegs del camp biològic al camp social. Ella intenta integrar tan l'interès que poden tenir els anàlisis biològics com els socials perquè som irreductiblement animals bio-socials.

Anne Fausto Sterling doctora en biología y filosofía 
Imagen

COS I ESPIRITUALITAT


El cuerpo en el Islam

Imagen
Karima Ahmed Lahsen. Natural de Ceuta y firme defensora de la diversidad religiosa, cultural y de pensamiento. Maestra de Educación Primaria y Psicopedagoga por la Universidad de Granada. Eterna aprendiz y apasionada del mundo educativo, así como de las personas que luchan por la justicia social en cualquier ámbito y lugar.
​
  • Mas allá del Islam: el cuerpo como espacio de lucha

Karima Ahmed Lahsen

Imagen
Se pueden encontrar diversos artículos sobre el cuerpo en el Islam en esta página web.

El cristianisme i el cos

Imagen
Antoni Bosch-Veciana és membre del consell de redacció de la nostra revista. És doctor en Filosofia i llicenciat en Teologia. Professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i a l'ISCREB de Barcelona.  També és president de la secció de Filosofia Antiga de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'IEC, membre numerari de la International Plato Society i del Centre d'Études sur la pensée antique "Kairos kai Logos" de la Université d'Aix-en-Provence, membre del Consell de Direcció de la revista Comprendre. Revista catalana de filosofia (URL). Ha impartit cursos sobre Plató i els platonismes, filosofia i literatura grega, antropologia filosòfica i hermenèutica, entre d'altres. Ha escrit llibres i articles sobre aquestes temàtiques. 


  • Wikipèdia
  • Dialnet
  • Academia.edu

Naturaleza Búdica

Imagen
Stephen Batchelor ya publicó un artículo en nuestro anterior número. Es uno de los autores más destacados del budismo secular.  Actualmente vive cerca de Bordeaux con su esposa Martina y suele dar cursos de meditación. El ultimo de sus libros es: After Buddhism: Rethinking the Dharma for a Secular Age. Yale University Press, 2015. Puede hallarse más información sobre el autor en el "dossier 2015".



  • Wikipedia​
Proudly powered by Weebly
Foto utilizada en Creative Commons desde JavierPsilocybin