Transhumanisme
REVISTA COMPLETA EN:
SUMARI
IL·LUSTRACIONS
El número ha estat il·lustrat amb pintures de l'artista de Granada Paco Pomet
PRESENTACIÓ
Jordi Corominas i Joan Albert Vicens: Presentació: Transhumanisme: H+?
Què és el transhumanisme? ¿Els projectes transhumanistas milloraran realment la nostra condició humana? Què és l’humà? Cap a on volem anar? Podrem controlar democràtica i racionalment el desenvolupament exponencial de la tecnociència? Aquestes són les qüestions que abordem en aquest número de Perifèria.
1. HISTÒRIA, QÜESTIONS I REPTES
Joan Albert Vicens: Transhumanisme: una introducció
Aquest text introductori presenta alguns dels conceptes bàsics que entren en joc en el debat sobre la millora humana: el transhumanisme i el posthumanismo, el transhumanisme biotecnològic i el cibernètic, el transhumanisme moderat i el radical, el posthumanisme cultural i el posthumanisme transhumanista. S'intenta dibuixar el perfil del transhumanisme "estàndard", s'esbossa la polèmica entre transhumanistes i bioconservadors i es plantegen algunes qüestions que suscitades en el debat amb el transhumanisme.
Hava Tirosh-Samuelson: Cautivados por el transhumanismo
Hava Tirsoh-Samuelson, directora d'Estudis jueus i professora d'història a la Universitat XXX, traça en aquest article una història crítica del transhumanisme, ressalta alguns dels principals arguments dels actors i corrents que participen en el debat transhumanista, els reptes als quals ens enfrontem, i proposa també una interessant perspectiva sobre el transhumanisme des de la teologia jueva.
2. APROXIMACIONS TECNOCIENTÍFOQUES I MÈDIQUES
Diego Gracia: Mejoramiento humano. ¿De qué estamos hablando?
Davant de la “millora" de l'ésser humà hi ha dues actituds extremes: la sacralització dels mitjans, considerant immoral qualsevol intent de transformar l’home, o sostenir que allò que és tècnicament possible s'ha de dur a terme. Enfront d'aquests dos extrems, Diego Gracia es situa per una línia intermèdia i prudent en un intent per respectar tots els valors en joc, lesionant-los el menys possible.
Jordi Reverter Cendrós: La nanotecnologia en el posthumanisme
Alguns grans científics s'aboquen a fer prediccions i molts els escolten bocabadats quan la majoria de les vegades solen errar. El món de la nanotecnologia està ple d'aquestes prediccions transhumanistes i posthumanistes que l'autor considera majoritàriament com a fruit d'il·luminats. Contra elles, ens exposa les aplicacions reals de la nanotecnologia en relació a la manipulació genètica, el canvi climàtic, la millora de la nutrició en un context de superpoblació, la intel·ligència artificial i la lluita contra les infeccions.
3. CRÍTIQUES FILOSÒFIQUES I TEOLÒGIQUES
Carlos Beorlegui: Análisis crítico de las filosofías trans /posthumanistas
Les diferents propostes per al futur de la nostra espècie que presenten tant els transhumanistes com els posthumanistes exigeixen que ens posem d'acord en què entenem per l'humà. No obstant això, els plantejaments antropològics són tan plurals que resulta impossible una definició en què tots coincidim. Podem, malgrat aquestes diferències, arribar a consensos bàsics que posin un cert ordre en l'aplicació de les potents biotecnologies que la ciència té a l'abast?
Ignasi Boada: El transhumanisme
Per tal de comprendre el transhumanisme en les seves arrels, es fa un recorregut pel que ha estat i és encara l'humanisme en la cultura d'Occident, per acabar plantejant algunes qüestions inquietants: Tenim dret a fer alguna cosa pel sol fet de voler-la fer? Estem raonablement segurs d'estar a l'alçada del poder que ens ofereix la tecnologia? No existeix un desajustament vertiginós entre el nostre poder i la nostra capacitat de comportar-nos responsablement?
Antonio González: Las máquinas y los gigantes
El transhumanisme expressa una visió profundament pessimista sobre la condició humana i una recerca d'identitat en la transformació tècnica de l'ésser humà. Des d'una filosofia primera radical, que es pot conèixer al dossier que acompanya aquest tema, es qüestiona la comprensió de l'humà dels moviments transhumanistes. I des de la teologia cristiana es reivindica la fragilitat i la finitud davant gegants i àngels i la "fidelitat a la terra" davant dels que pretenen desertar d'ella.
Ernesto Wauthion: Mitos, utopías y realidades post y transhumanistas
Com a nous Ulisses, hauríem de resistir el cant de les sirenes del transhumanisme i del posthumanisme i exercir el pensament crític, ja que sense aquesta resistència la tecnociència pot fàcilment acabar amb les nostres llibertats i amb la humanitat. El pensament crític és decisiu per posar la tecnociència al servei d'una vida «bona», «justa» i «bella» per a tots els éssers humans i preservar el planeta Terra.
Jordi Corominas: Crítica a la religión tecnocientífica
Una nova religió recorre el món: la religió tecnocientífica. Quins són els seus dogmes? Com captiva els fidels? Hi ha escapatòria a les seves atractives prèdiques i als seus missioners? Com fer caure els seus ídols? Podran sobreviure els heretges?
El número ha estat il·lustrat amb pintures de l'artista de Granada Paco Pomet
PRESENTACIÓ
Jordi Corominas i Joan Albert Vicens: Presentació: Transhumanisme: H+?
Què és el transhumanisme? ¿Els projectes transhumanistas milloraran realment la nostra condició humana? Què és l’humà? Cap a on volem anar? Podrem controlar democràtica i racionalment el desenvolupament exponencial de la tecnociència? Aquestes són les qüestions que abordem en aquest número de Perifèria.
1. HISTÒRIA, QÜESTIONS I REPTES
Joan Albert Vicens: Transhumanisme: una introducció
Aquest text introductori presenta alguns dels conceptes bàsics que entren en joc en el debat sobre la millora humana: el transhumanisme i el posthumanismo, el transhumanisme biotecnològic i el cibernètic, el transhumanisme moderat i el radical, el posthumanisme cultural i el posthumanisme transhumanista. S'intenta dibuixar el perfil del transhumanisme "estàndard", s'esbossa la polèmica entre transhumanistes i bioconservadors i es plantegen algunes qüestions que suscitades en el debat amb el transhumanisme.
Hava Tirosh-Samuelson: Cautivados por el transhumanismo
Hava Tirsoh-Samuelson, directora d'Estudis jueus i professora d'història a la Universitat XXX, traça en aquest article una història crítica del transhumanisme, ressalta alguns dels principals arguments dels actors i corrents que participen en el debat transhumanista, els reptes als quals ens enfrontem, i proposa també una interessant perspectiva sobre el transhumanisme des de la teologia jueva.
2. APROXIMACIONS TECNOCIENTÍFOQUES I MÈDIQUES
Diego Gracia: Mejoramiento humano. ¿De qué estamos hablando?
Davant de la “millora" de l'ésser humà hi ha dues actituds extremes: la sacralització dels mitjans, considerant immoral qualsevol intent de transformar l’home, o sostenir que allò que és tècnicament possible s'ha de dur a terme. Enfront d'aquests dos extrems, Diego Gracia es situa per una línia intermèdia i prudent en un intent per respectar tots els valors en joc, lesionant-los el menys possible.
Jordi Reverter Cendrós: La nanotecnologia en el posthumanisme
Alguns grans científics s'aboquen a fer prediccions i molts els escolten bocabadats quan la majoria de les vegades solen errar. El món de la nanotecnologia està ple d'aquestes prediccions transhumanistes i posthumanistes que l'autor considera majoritàriament com a fruit d'il·luminats. Contra elles, ens exposa les aplicacions reals de la nanotecnologia en relació a la manipulació genètica, el canvi climàtic, la millora de la nutrició en un context de superpoblació, la intel·ligència artificial i la lluita contra les infeccions.
3. CRÍTIQUES FILOSÒFIQUES I TEOLÒGIQUES
Carlos Beorlegui: Análisis crítico de las filosofías trans /posthumanistas
Les diferents propostes per al futur de la nostra espècie que presenten tant els transhumanistes com els posthumanistes exigeixen que ens posem d'acord en què entenem per l'humà. No obstant això, els plantejaments antropològics són tan plurals que resulta impossible una definició en què tots coincidim. Podem, malgrat aquestes diferències, arribar a consensos bàsics que posin un cert ordre en l'aplicació de les potents biotecnologies que la ciència té a l'abast?
Ignasi Boada: El transhumanisme
Per tal de comprendre el transhumanisme en les seves arrels, es fa un recorregut pel que ha estat i és encara l'humanisme en la cultura d'Occident, per acabar plantejant algunes qüestions inquietants: Tenim dret a fer alguna cosa pel sol fet de voler-la fer? Estem raonablement segurs d'estar a l'alçada del poder que ens ofereix la tecnologia? No existeix un desajustament vertiginós entre el nostre poder i la nostra capacitat de comportar-nos responsablement?
Antonio González: Las máquinas y los gigantes
El transhumanisme expressa una visió profundament pessimista sobre la condició humana i una recerca d'identitat en la transformació tècnica de l'ésser humà. Des d'una filosofia primera radical, que es pot conèixer al dossier que acompanya aquest tema, es qüestiona la comprensió de l'humà dels moviments transhumanistes. I des de la teologia cristiana es reivindica la fragilitat i la finitud davant gegants i àngels i la "fidelitat a la terra" davant dels que pretenen desertar d'ella.
Ernesto Wauthion: Mitos, utopías y realidades post y transhumanistas
Com a nous Ulisses, hauríem de resistir el cant de les sirenes del transhumanisme i del posthumanisme i exercir el pensament crític, ja que sense aquesta resistència la tecnociència pot fàcilment acabar amb les nostres llibertats i amb la humanitat. El pensament crític és decisiu per posar la tecnociència al servei d'una vida «bona», «justa» i «bella» per a tots els éssers humans i preservar el planeta Terra.
Jordi Corominas: Crítica a la religión tecnocientífica
Una nova religió recorre el món: la religió tecnocientífica. Quins són els seus dogmes? Com captiva els fidels? Hi ha escapatòria a les seves atractives prèdiques i als seus missioners? Com fer caure els seus ídols? Podran sobreviure els heretges?