Revista Periferia CPG
  • Sobre la revista
    • Benvinguda >
      • Bienvenida
    • Presentació >
      • Presentación
    • Qui som? >
      • Quienes somos
    • Index d'autors i persones mencionades / Indice de autores
    • Subscripció gratuïta / Baixa >
      • Suscripción gratuita / Baja
    • Contacte >
      • Contacto
    • Instruccions per als col·laboradors >
      • Instrucciones para los colaboradores
    • Com llegir la revista >
      • Cómo leer la revista
    • Com citar la revista >
      • Como citar la revista
    • Traduccions / translations to all languages
  • Revistes
    • Tots els números >
      • Todos los números
    • 9/2022 Esperit >
      • 9/2022 Espíritu >
        • dossier 2022 español
        • dossier 2022 català
    • 8/2021 Natura >
      • 8/2021 Naturaleza
    • 7/2020 Pandèmia >
      • 7/2020 Pandemia
    • 6/2019 Populismes >
      • 6/2019 Populismos
    • 5/ 2018 L'època de la postveritat >
      • 5/2018 La época de la posverdad
    • 4/ 2017 Transhumanisme: H+? >
      • 4/2017 Transhumanismo: ¿H+?
    • 3/2016 El cos que som >
      • 3/2016 El cuerpo que somos
    • 2/2015 Experiències contemporànies de sentit >
      • 2/2015 Experiencias contemporáneas de sentido
    • 1/2014 Cosmopolitisme i societat global >
      • 1/2014 Cosmopolitismo y sociedad global
    • Fullejar la revista on-line >
      • Hojear la revista on-line
  • P. Casaldàliga
    • Vida, pensament i causes
    • Obra completa i enllaços
    • Casa Pairal >
      • Enmig del poble
      • São Félix do Araguaia
      • Balsareny
    • Celebració dels 90 anys
    • En la seva mort >
      • El cor ple de noms
      • Visita virtual a la tomba de Pere Casaldàliga
    • Fundació Pere Casaldàliga >
      • Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga
  • Miscel·lània
    • Personatges perifèrics >
      • Presentacions
      • Jaume Botey
      • Ramon Cabana
      • Joan Casañas Guri
      • Josep Maria Cunill
      • Carmen Dulanto
      • Pere Juncadella
      • Álvaro López Pego
      • Florentino Pino
      • Judit Ribas
    • Art Perifèric >
      • Cinema
      • Música
      • Fotografia
      • Pintura i Escultura
      • Poesia
    • Comunitat Perifèria
    • Articles fora del monogràfic de la revista
    • Discurs del president del govern d'andorra Oscar Ribas a la ONU. (En 8 idiomes).
    • Llibres i revistes
    • Enllaços a entitats i llocs web d'interès
  • Blogs
    • Grup de Lectura Obert de Filosofia
    • Blog de Perifèria CPG
Tots els articles de Pere JUncadella
Josep Soler i Cirera, "Fent memòria de les moltes coincidències"
​
Fins sempre Pere
​
Preserveu la meva solitud i el meu silenci. Article de Pere Juncadella en la mort de Lluís Xirinacs.
Pere Juncadella, El cercle Cultural de Balsareny, Balsareny, 1998.
​
Recensió del llibre L'Artefacte de Ramon Carreté
​
Recensió del llibre La vida continua de Ramon Carreté

 Preserveu la meva solitud i el meu silenci. (Dedicat a Lluís Xirinacs en la seva mort)

Pere Juncadella

Imagen
Lluís: Fa tant de temps que arribares a Balsareny, quasi una vida. Jo encara era un adolescent en l’aprenentatge del significat dels mots i el sentit de les coses, encara ho sóc. Al llarg dels anys he escoltat la teva paraula, força vegades. L’última, tu estaves  plantat a la plaça de Sant Jaume, fa set anys d’això; havies fet un recés en el treball que portaves a terme —el recull filosòfic de la teva vida—, per demanar la independència.
De les paraules que tu vas adreçar durant els anys, jo vaig entendre-hi sempre el mateix: la defensa d’uns valors humans: la llibertat, la democràcia i la solidaritat individual i per a tots els pobles.
 Avui, però, només veiem entorn nostre una festa, la capital, ara Barcelona. N’és el mirall: de la moda, del disseny... la disbauxa. Només veiem, o ens ensenyen, o volem veure això; la resta, el dolor, la misèria, la injustícia... està permanentment a la fosca. Ha triomfat (popularment)  l’individualisme, el més “light”, la superficialitat; potser som nosaltres, els homes, que som inestables, porucs... No ho sé.
Però crec honestament que és el camí invers al de la paraula que tu volies ensenyar. Per això penso que vas decidir que ja n’hi havia prou als teus setanta cinc anys i havia arribat l’hora de l’últim acte; te’n vas anar a un bosc (el símbol i el fet), i d’allà vers l’eternitat, com la pols del camí... potser el teu.
I dic, amb sentiment, que respecto el teu silenci i la teva solitud.
   
                                                                 
NOTA: Lluís Maria Xirinacs i Damians va arribar a Balsareny, com a vicari, l’any 1963. Hi va realitzar, a més, les  funcions de consiliari de l’escoltisme, durant dos anys i escaig. Va ser traslladat, o expulsat, per les persones que tenien el poder de decisió en el poble —feia nosa—, i va fer-se legalment per mitjà d’una denúncia; el motiu va ser que impartia classes de català sense permís governamental.
         En Lluís havia fundat un moviment anomenat “Comunitats cristianes de base”, que pretenia trobar la veritat per mitjà dels llibres bíblics i els orígens del cristianisme. Era el temps de la dictadura. Aquesta circumstància, més tard, va portar a una bona part dels membres d’aquelles comunitats a integrar-se a l’Assemblea de Catalunya, com a independents, per demanar la llibertat, l’amnistia política i l’Estatut. A Balsareny, unes poques  persones s’hi van integrar, la majoria joves. Les propostes d’en Xirinacs sempre foren  radicals, i ell mateix en donava lliurement exemple: no cobrant la paga de sacerdot, fent vagues de fam plantat davant la presó Model... 
                   En Lluís Maria Xirinacs va morir la setmana del 6 a l’11 d’agost a Orgasa al peu de la muntanya del Taga, bressol de la nació catalana. En Lluís prenia una medicació que si la deixava de prendre podia causar-li la mort. Ell va anar a Orgasa, va deixar de prendre la medicació i es va deixar morir.
            Diu Jaume Bayó a l’Avui: “Lluís Maria Xirinacs estava estudiant amb altres la tercera via entre el neocapitalisme imperant i un radical comunisme [...] [de propera publicació]. Com tan encertadament, segons els meu parer, ha escrit l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, en Lluís Maria Xirinacs era un profeta i, jo penso, el segle XXI no està per profetes. No són rendibles”. ​

Proudly powered by Weebly