Tots els articles de Pere JUncadella
Josep Soler i Cirera, "Fent memòria de les moltes coincidències"
Fins sempre Pere
Preserveu la meva solitud i el meu silenci. Article de Pere Juncadella en la mort de Lluís Xirinacs.
Pere Juncadella, El cercle Cultural de Balsareny, Balsareny, 1998.
Recensió del llibre L'Artefacte de Ramon Carreté
Recensió del llibre La vida continua de Ramon Carreté
Fins sempre Pere
Preserveu la meva solitud i el meu silenci. Article de Pere Juncadella en la mort de Lluís Xirinacs.
Pere Juncadella, El cercle Cultural de Balsareny, Balsareny, 1998.
Recensió del llibre L'Artefacte de Ramon Carreté
Recensió del llibre La vida continua de Ramon Carreté
Preserveu la meva solitud i el meu silenci. (Dedicat a Lluís Xirinacs en la seva mort)
Pere Juncadella
Lluís: Fa tant de temps que arribares a Balsareny, quasi una vida. Jo encara era un adolescent en l’aprenentatge del significat dels mots i el sentit de les coses, encara ho sóc. Al llarg dels anys he escoltat la teva paraula, força vegades. L’última, tu estaves plantat a la plaça de Sant Jaume, fa set anys d’això; havies fet un recés en el treball que portaves a terme —el recull filosòfic de la teva vida—, per demanar la independència.
De les paraules que tu vas adreçar durant els anys, jo vaig entendre-hi sempre el mateix: la defensa d’uns valors humans: la llibertat, la democràcia i la solidaritat individual i per a tots els pobles.
Avui, però, només veiem entorn nostre una festa, la capital, ara Barcelona. N’és el mirall: de la moda, del disseny... la disbauxa. Només veiem, o ens ensenyen, o volem veure això; la resta, el dolor, la misèria, la injustícia... està permanentment a la fosca. Ha triomfat (popularment) l’individualisme, el més “light”, la superficialitat; potser som nosaltres, els homes, que som inestables, porucs... No ho sé.
Però crec honestament que és el camí invers al de la paraula que tu volies ensenyar. Per això penso que vas decidir que ja n’hi havia prou als teus setanta cinc anys i havia arribat l’hora de l’últim acte; te’n vas anar a un bosc (el símbol i el fet), i d’allà vers l’eternitat, com la pols del camí... potser el teu.
I dic, amb sentiment, que respecto el teu silenci i la teva solitud.
NOTA: Lluís Maria Xirinacs i Damians va arribar a Balsareny, com a vicari, l’any 1963. Hi va realitzar, a més, les funcions de consiliari de l’escoltisme, durant dos anys i escaig. Va ser traslladat, o expulsat, per les persones que tenien el poder de decisió en el poble —feia nosa—, i va fer-se legalment per mitjà d’una denúncia; el motiu va ser que impartia classes de català sense permís governamental.
En Lluís havia fundat un moviment anomenat “Comunitats cristianes de base”, que pretenia trobar la veritat per mitjà dels llibres bíblics i els orígens del cristianisme. Era el temps de la dictadura. Aquesta circumstància, més tard, va portar a una bona part dels membres d’aquelles comunitats a integrar-se a l’Assemblea de Catalunya, com a independents, per demanar la llibertat, l’amnistia política i l’Estatut. A Balsareny, unes poques persones s’hi van integrar, la majoria joves. Les propostes d’en Xirinacs sempre foren radicals, i ell mateix en donava lliurement exemple: no cobrant la paga de sacerdot, fent vagues de fam plantat davant la presó Model...
En Lluís Maria Xirinacs va morir la setmana del 6 a l’11 d’agost a Orgasa al peu de la muntanya del Taga, bressol de la nació catalana. En Lluís prenia una medicació que si la deixava de prendre podia causar-li la mort. Ell va anar a Orgasa, va deixar de prendre la medicació i es va deixar morir.
Diu Jaume Bayó a l’Avui: “Lluís Maria Xirinacs estava estudiant amb altres la tercera via entre el neocapitalisme imperant i un radical comunisme [...] [de propera publicació]. Com tan encertadament, segons els meu parer, ha escrit l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, en Lluís Maria Xirinacs era un profeta i, jo penso, el segle XXI no està per profetes. No són rendibles”.
De les paraules que tu vas adreçar durant els anys, jo vaig entendre-hi sempre el mateix: la defensa d’uns valors humans: la llibertat, la democràcia i la solidaritat individual i per a tots els pobles.
Avui, però, només veiem entorn nostre una festa, la capital, ara Barcelona. N’és el mirall: de la moda, del disseny... la disbauxa. Només veiem, o ens ensenyen, o volem veure això; la resta, el dolor, la misèria, la injustícia... està permanentment a la fosca. Ha triomfat (popularment) l’individualisme, el més “light”, la superficialitat; potser som nosaltres, els homes, que som inestables, porucs... No ho sé.
Però crec honestament que és el camí invers al de la paraula que tu volies ensenyar. Per això penso que vas decidir que ja n’hi havia prou als teus setanta cinc anys i havia arribat l’hora de l’últim acte; te’n vas anar a un bosc (el símbol i el fet), i d’allà vers l’eternitat, com la pols del camí... potser el teu.
I dic, amb sentiment, que respecto el teu silenci i la teva solitud.
NOTA: Lluís Maria Xirinacs i Damians va arribar a Balsareny, com a vicari, l’any 1963. Hi va realitzar, a més, les funcions de consiliari de l’escoltisme, durant dos anys i escaig. Va ser traslladat, o expulsat, per les persones que tenien el poder de decisió en el poble —feia nosa—, i va fer-se legalment per mitjà d’una denúncia; el motiu va ser que impartia classes de català sense permís governamental.
En Lluís havia fundat un moviment anomenat “Comunitats cristianes de base”, que pretenia trobar la veritat per mitjà dels llibres bíblics i els orígens del cristianisme. Era el temps de la dictadura. Aquesta circumstància, més tard, va portar a una bona part dels membres d’aquelles comunitats a integrar-se a l’Assemblea de Catalunya, com a independents, per demanar la llibertat, l’amnistia política i l’Estatut. A Balsareny, unes poques persones s’hi van integrar, la majoria joves. Les propostes d’en Xirinacs sempre foren radicals, i ell mateix en donava lliurement exemple: no cobrant la paga de sacerdot, fent vagues de fam plantat davant la presó Model...
En Lluís Maria Xirinacs va morir la setmana del 6 a l’11 d’agost a Orgasa al peu de la muntanya del Taga, bressol de la nació catalana. En Lluís prenia una medicació que si la deixava de prendre podia causar-li la mort. Ell va anar a Orgasa, va deixar de prendre la medicació i es va deixar morir.
Diu Jaume Bayó a l’Avui: “Lluís Maria Xirinacs estava estudiant amb altres la tercera via entre el neocapitalisme imperant i un radical comunisme [...] [de propera publicació]. Com tan encertadament, segons els meu parer, ha escrit l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, en Lluís Maria Xirinacs era un profeta i, jo penso, el segle XXI no està per profetes. No són rendibles”.