IV. Trobada d'amics del Ramon Cabana
|
|
El 8 del 6 del 2019 ens vam trobar A 2/4 11 al castell de Balsareny unes 60 persones. A l'ermita del castell vam celebrar una missa per recordar-lo.
L'homilia de mossèn Guixé va estar centrada en la idea de llibertat. Central en el cristianisme. La llibertat associada a la veritat i a la pèrdua de la por que ens mostra Jesús. Pel Ramon i els seus grans amics: Pere Casaldàliga i Mn Jovells aquesta llibertat era ben viscuda. I ens va convidar a tots a viure-la també. El Toni ens va llegir els poemes de Pere Casaldàliga que transcrivim més avall per il·lustrar la llibertat cristiana.
El Llorenç Planes va acompanyar l'eucaristia amb la guitarra i un cançoner amb cançons de Peter Seeger, pare del folk, del que es compleixen 100 anys del seu naixement.
L'homilia de mossèn Guixé va estar centrada en la idea de llibertat. Central en el cristianisme. La llibertat associada a la veritat i a la pèrdua de la por que ens mostra Jesús. Pel Ramon i els seus grans amics: Pere Casaldàliga i Mn Jovells aquesta llibertat era ben viscuda. I ens va convidar a tots a viure-la també. El Toni ens va llegir els poemes de Pere Casaldàliga que transcrivim més avall per il·lustrar la llibertat cristiana.
El Llorenç Planes va acompanyar l'eucaristia amb la guitarra i un cançoner amb cançons de Peter Seeger, pare del folk, del que es compleixen 100 anys del seu naixement.
|
El nom novell
Processats, bo i escrivint a la mare Plor i silenci i crit, es la paraula que m'omplena ara la boca i l'esperit. Que mai encara jo no havia arribat a entendre, mare: la lli-ber-tat! (Amb tots els qui lluitaren i moriren per Ella; amb tots els qui la varen cantar i patir i somniar, jo la canto i la pateixo -i la gaig també, una mica- la liure Llibertat! Aquella, vull dir, mare, tota plena, amb que el Crist ens va lliurar.) Si em bategeu un altre cop, un dia, amb l'aigua dels sanglots i la memòria, amb el foc de la mort i de la Glòria... digueu a Déu i al món que m'heu posat el nom de Pere-Llibertat!' Pere Llibertat. 1978 |
Senyor Jesús
Jutjat per subversió La meva força i el meu Fracàs ets Tu. La meva herència i Pobresa. Tu la meva Justícia, Jesús. La meva Guerra i la meva Pau. La meva lliure Llibertat! Les meves Mort i Vida. Tu, Paraula dels meus crits, Silenci de la meva espera, Testimoni dels meus somnis, Creu de la meva Creu! Causa del meu sofriment, Perdó del meu egoisme, Crim del meu procés, Jutge del meu plor, Raó de la meva Esperança. Tu! |
La meva Terra Promesa ets Tu. La Pasqua de la Pasqua, Glòria meva per sempre, Senyor Jesús! Airada esperança. 1978 |
|
|
|
Després vam visitar el castell i dinar al restaurant "Els Traginers". El Llorenç ens va regalar a tots un treball fet pels seus alumnes, unes escorçes provinents d'arbres de san Romà de la Clusa, on està enterrat el Ramon, gravades amb el record de la IV trobada. Un record molt adient que ens recorda l'escoltisme del que el Ramon va ser molts anys consiliari.
A la sobretaula vam fer una taula rodona. El Toni Guixé va dir que Balsareny, al ser la primera parròquia del ramon als 24 anys, el va marcar molt i també el jovent que hi va trobar. El Joan Albert va posar l'ènfasi en la llibertat amb la que el Ramon ens parlava de sexualitat i com escoltava sempre les nostres questions. La Montse en l'organització d'una celebració a Balsareny en solidaritat amb el Pere Casaldàliga i de les complicacions que va portar al Ramon. El Josep Maria Tamarit, advocat i president de la societat de victimologia, ara molt dedicat a la defensa dels que han estat víctimes d'abusos sexuals, va recordar que el primer que va sentir que en parlava era el Ramon Cabana quan no en parlava ningú. En general, vam recordar com el Ramon de seguida es va implicar a Balsareny en les lluites democràtiques i socials: Marxa de la Llibertat, contra la pena de mort, canvi de nom dels carrers.. etc. Es va parlar de la seva passió per la teologia de l'alliberament, de la seva esperança, després del Concili Vaticà II, de transformar l'església, i del seu compromis amb el país i amb els més desafavorits, especialment els presos.
El Toni va recordar una anècdota divertida que explica el ramon Cabana en el seu llibre Crònica Pastoral (2015). Quan enfadats la guardia civil, perseguint als de la marxa de la llibertat, parant les sardanes que ballàvem, i veient una gran pancarta que penjava del campanar on hi posava llibertat es van adreçar a ell preguntant-li qui l'havia penjat ell va contestar.
-No sé nada. En la parroquia entra quien quiere.
-Los curas se pasan toda la vida estudiando y cuando les preguntas nunca saben nada- va fer el guardia civil.
A la sobretaula vam fer una taula rodona. El Toni Guixé va dir que Balsareny, al ser la primera parròquia del ramon als 24 anys, el va marcar molt i també el jovent que hi va trobar. El Joan Albert va posar l'ènfasi en la llibertat amb la que el Ramon ens parlava de sexualitat i com escoltava sempre les nostres questions. La Montse en l'organització d'una celebració a Balsareny en solidaritat amb el Pere Casaldàliga i de les complicacions que va portar al Ramon. El Josep Maria Tamarit, advocat i president de la societat de victimologia, ara molt dedicat a la defensa dels que han estat víctimes d'abusos sexuals, va recordar que el primer que va sentir que en parlava era el Ramon Cabana quan no en parlava ningú. En general, vam recordar com el Ramon de seguida es va implicar a Balsareny en les lluites democràtiques i socials: Marxa de la Llibertat, contra la pena de mort, canvi de nom dels carrers.. etc. Es va parlar de la seva passió per la teologia de l'alliberament, de la seva esperança, després del Concili Vaticà II, de transformar l'església, i del seu compromis amb el país i amb els més desafavorits, especialment els presos.
El Toni va recordar una anècdota divertida que explica el ramon Cabana en el seu llibre Crònica Pastoral (2015). Quan enfadats la guardia civil, perseguint als de la marxa de la llibertat, parant les sardanes que ballàvem, i veient una gran pancarta que penjava del campanar on hi posava llibertat es van adreçar a ell preguntant-li qui l'havia penjat ell va contestar.
-No sé nada. En la parroquia entra quien quiere.
-Los curas se pasan toda la vida estudiando y cuando les preguntas nunca saben nada- va fer el guardia civil.
A les 7 del vespre vam presentar la segona edició de Morir a cavall dels vents a la biblioteca del poble. El llibre està dedicat al Ramon Cabana. També van haver-hi unes 60 persones. Tot plegat va ser un gran dia. PRESENTACIÓ MORIR A CAVALL DELS VENTS
Aquí podeu trobar tot el què anem recopilant del Ramon Cabana: Pàgina del Ramon Cabana Vilardell