REVISTA COMPLETA EN:
SUMARI
II·lustracions
Eugeni Gay Marín
Eugeni Gay (Barcelona, 1978) és un fotògraf català dedicat a la creació fotogràfica i a la docència innovadora de la fotografia (al voltant de la fotografia documental, principalment) i col·laborant amb d'altres fotogràfs. Amb Camila de Mafei han creat a Barcelona "El observatorio", que defineix com un "laboratori" d'ensenyament fotogràfic, on practiquen la fotografia amb mentalitat oberta, una fotografia "propera, sincera i original", i realitzen projectes documentals. Ha fet o participat en diversos llibres i exposicions individuals i col·lectives per Espanya i l'estranger (Alemanya, França, Turquía, Xile, Bolívia, etc.), i ha rebut diferents premis nacionals i internacionals.
La seva fotografia presenta instantànies d'un món viu, ple de significats (amb la seva dimensió espiritual, podríem dir) que el fotògraf intenta revelar. Gay ha fet estudis de Biologia i Antropologia, i diu que: "Aquest interès per l'antropologia m'ha portat a centrar la meva producció fotogràfica en el coneixement de realitats que em són alienes, descobrint diferents maneres d'interpretar el món o intentant entendre el comportament humà en diferents situacions". Aquesta voluntat de Gay es plasma clarament en les fotos seleccionades per aquest número de Perifèria CPG, que segueixen el seu propi discurs al llarg dels articles.
Li agraïm la seva desinteressada col·laboració amb la nostra revista. (vg. Dossier)
Eugeni Gay (Barcelona, 1978) és un fotògraf català dedicat a la creació fotogràfica i a la docència innovadora de la fotografia (al voltant de la fotografia documental, principalment) i col·laborant amb d'altres fotogràfs. Amb Camila de Mafei han creat a Barcelona "El observatorio", que defineix com un "laboratori" d'ensenyament fotogràfic, on practiquen la fotografia amb mentalitat oberta, una fotografia "propera, sincera i original", i realitzen projectes documentals. Ha fet o participat en diversos llibres i exposicions individuals i col·lectives per Espanya i l'estranger (Alemanya, França, Turquía, Xile, Bolívia, etc.), i ha rebut diferents premis nacionals i internacionals.
La seva fotografia presenta instantànies d'un món viu, ple de significats (amb la seva dimensió espiritual, podríem dir) que el fotògraf intenta revelar. Gay ha fet estudis de Biologia i Antropologia, i diu que: "Aquest interès per l'antropologia m'ha portat a centrar la meva producció fotogràfica en el coneixement de realitats que em són alienes, descobrint diferents maneres d'interpretar el món o intentant entendre el comportament humà en diferents situacions". Aquesta voluntat de Gay es plasma clarament en les fotos seleccionades per aquest número de Perifèria CPG, que segueixen el seu propi discurs al llarg dels articles.
Li agraïm la seva desinteressada col·laboració amb la nostra revista. (vg. Dossier)
Presentació
Jordi Corominas i Joan Albert Vicens: Esperit.Què és l'esperit? Què significa "espiritualitat"? Podem parlar des d´una perspectiva contemporània d´una dimensió pròpiament espiritual de l´ésser humà? Els autors d'aquest nou volum de Perifèria CPG coincideixen en una visió unitària de l'ésser humà, als antípodes d'una visió dualista del tipus ànima-cos, i tots fan a la seva manera l'itinerari de "El camí del camp" (Der Feldweg), un cèlebre text de Heidegger que es pot interpretar com l'itinerari i la descripció de l'esperit.
Heidegger, una aproximació poètica a l'experiència espiritual
Florentino Pino Canales. El camino de campo de Martin Heidegger. Introducción y traducción.
L'autor (Vg. Dossier 2022 i Galeria de Personatges perifèrics) ens ofereix la seva traducció al castellà de l'opuscle de Heidegger "Der Feldweg" i el presenta amb unes notes de lectura que ajuden el lector a endinsar-se en l'experiència poètica i metafísica a què convida el filòsof alemany.
M. Heidegger. El camí dels camps. Traducció de Montserrat Camps Gaset
Disposem aquí d'una nova versió en català, actualitzada, d'aquest text de Heidegger, una traducció que ens trasllada amb escreix la força poètica de l'original.
L'autor (Vg. Dossier 2022 i Galeria de Personatges perifèrics) ens ofereix la seva traducció al castellà de l'opuscle de Heidegger "Der Feldweg" i el presenta amb unes notes de lectura que ajuden el lector a endinsar-se en l'experiència poètica i metafísica a què convida el filòsof alemany.
M. Heidegger. El camí dels camps. Traducció de Montserrat Camps Gaset
Disposem aquí d'una nova versió en català, actualitzada, d'aquest text de Heidegger, una traducció que ens trasllada amb escreix la força poètica de l'original.
Reflexions antropològiques i fenomenològiques sobre l'esperit
Joan Ordi. Esperit: Un terme prescindible?
L'autor fa un recorregut històric de la utilització de la paraula esperit i de l'ús que se'n fa en diferents àmbits (antropologia, ètica, teologia, filosofia...), per acabar reivindicant la necessitat de reapropiarnos del terme esperit tot clarificant-lo i assenyalant tant els seus beneficis, com el de la seva crítica inherent a la temptació de fer dels mètodes científics l’única forma racional de coneixement i de reduir tota realitat a matèria o a matèria organitzada, adaptativa i reproductiva.
L'autor fa un recorregut històric de la utilització de la paraula esperit i de l'ús que se'n fa en diferents àmbits (antropologia, ètica, teologia, filosofia...), per acabar reivindicant la necessitat de reapropiarnos del terme esperit tot clarificant-lo i assenyalant tant els seus beneficis, com el de la seva crítica inherent a la temptació de fer dels mètodes científics l’única forma racional de coneixement i de reduir tota realitat a matèria o a matèria organitzada, adaptativa i reproductiva.
Gabriel Amengual. L'esperit. La seva formació i desplegament.
L'article s'aproxima a l'esperit des de la perspectiva de l'antropologia filosòfica. L'autor intenta també donar-hi una dimensió pedagògica, en el sentit d'indicar un itinerari de formació del propi esperit i, en definitiva, del propi jo.
L'article s'aproxima a l'esperit des de la perspectiva de l'antropologia filosòfica. L'autor intenta també donar-hi una dimensió pedagògica, en el sentit d'indicar un itinerari de formació del propi esperit i, en definitiva, del propi jo.
Jesús Conill. Biohermenéutica del espíritu.
Ens trobem davant del perill de difuminar l'esperit com a noció filosòfica rellevant per reduir-lo a allò mental o a neurologia. L'esperit és l'àmbit en el que es juga el sentit de la vida i les possibles transformacions de l'ésser humà. Per això és molt important recuperar la autèntica dimensió de la experiència humana que en una perspectiva biohermenéutica es comprèn a partir de la intimitat i la humanització del cos.
Ens trobem davant del perill de difuminar l'esperit com a noció filosòfica rellevant per reduir-lo a allò mental o a neurologia. L'esperit és l'àmbit en el que es juga el sentit de la vida i les possibles transformacions de l'ésser humà. Per això és molt important recuperar la autèntica dimensió de la experiència humana que en una perspectiva biohermenéutica es comprèn a partir de la intimitat i la humanització del cos.
Ramon Nogués. Animals espirituals.
L'autor mostra com en les mateixes estructures biològiques de la vida i del cervell humà s'arrelen, com una mena de luxe de la naturalesa, les funcions que anomenem espirituals. L'ésser humà es capaç de crear sistemes simbòlics amb què es relaciona amb una realitat que el depassa i que contribueixen a donar sentit a la seva existència.
L'autor mostra com en les mateixes estructures biològiques de la vida i del cervell humà s'arrelen, com una mena de luxe de la naturalesa, les funcions que anomenem espirituals. L'ésser humà es capaç de crear sistemes simbòlics amb què es relaciona amb una realitat que el depassa i que contribueixen a donar sentit a la seva existència.
Francesc Torralba. La potència de la intel·ligència espiritual.
L'autor fa una breu presentació en aquest article de la noció d'Intel·ligència espiritual que ha desplegat abastament en el seu llibre Inteligència espiritual (2010) Barcelona: Plataforma. La intel·ligència espiritual ens mou a cercar el sentit de la nostra vida i a donar-hi respostes plausibles, prenent distància en relació a tot allò que l'envolta i del propi cos, no pas per fugir de la realitat, sinó per viure-hi més orientadament i més plenament.
L'autor fa una breu presentació en aquest article de la noció d'Intel·ligència espiritual que ha desplegat abastament en el seu llibre Inteligència espiritual (2010) Barcelona: Plataforma. La intel·ligència espiritual ens mou a cercar el sentit de la nostra vida i a donar-hi respostes plausibles, prenent distància en relació a tot allò que l'envolta i del propi cos, no pas per fugir de la realitat, sinó per viure-hi més orientadament i més plenament.
Antonio González. Antropología tripartita.
Allò corpori, animic i espiritual, constitueixen una unitat indisoluble. Són diferents aspectes d'una mateixa realitat. Tota la vida de l'ésser humà és espiritual i alhora anímica i corporal. No obstant, el terme esperit es pot utilitzar per designar al sorgiment mateix de tot acte: la pura transparencia del acte en la seva immediatesa primera, allò que mai es pot cosificar.
Allò corpori, animic i espiritual, constitueixen una unitat indisoluble. Són diferents aspectes d'una mateixa realitat. Tota la vida de l'ésser humà és espiritual i alhora anímica i corporal. No obstant, el terme esperit es pot utilitzar per designar al sorgiment mateix de tot acte: la pura transparencia del acte en la seva immediatesa primera, allò que mai es pot cosificar.
Jordi Corominas. Sobre l’originarietat del l’esperit o com arribar on ja soc .
Quina és l'arrel de tota espiritualitat? A què podem anomenar propiament esperit? L'esperit no al·ludeix a quelcom místic, ni a cap fe religiosa sinó a quelcom tan ordinari i senzill que costa molt d'acostar-s'hi i de descriure.
Quina és l'arrel de tota espiritualitat? A què podem anomenar propiament esperit? L'esperit no al·ludeix a quelcom místic, ni a cap fe religiosa sinó a quelcom tan ordinari i senzill que costa molt d'acostar-s'hi i de descriure.
Esperit i espiritualitat des de l'ètica, l'educació, l'economia i l'estètica
Jordi Pià Comella. La pregària i el déu interior dels estoics. Un model d'espiritualitat pel segle XXI?
L’estoïcisme ens pot oferir una espiritualitat vàlida avui en dia, i no sols pels creients, sinó també pels agnòstics. La espiritualitat estoica ens recorda que el que hi ha de més sagrat a la vida és el bon ús de la nostra raó: una raó que ens connecta amb els altres i amb el món i ens ensenya a venerar com el bé més sagrat la nostra llibertat de pensament.
L’estoïcisme ens pot oferir una espiritualitat vàlida avui en dia, i no sols pels creients, sinó també pels agnòstics. La espiritualitat estoica ens recorda que el que hi ha de més sagrat a la vida és el bon ús de la nostra raó: una raó que ens connecta amb els altres i amb el món i ens ensenya a venerar com el bé més sagrat la nostra llibertat de pensament.
Llorenç Planes Casals. L'espiritualitat dels joves. Tot recordant anècdotes.
Qui es dedica a l'eduació aviat constata que és bastant habitual que els joves ignorin i fins i tot rebutgin les grans tradicions espirituals que intenten respondre les qüestions nuclears de l'existència, però després es lliuren de manera a creences de tota mena, acceptades amb poc esperit crític. L'article il·lustra aquest fenomen amb exemples de la pràctica educativa de l'autor.
Qui es dedica a l'eduació aviat constata que és bastant habitual que els joves ignorin i fins i tot rebutgin les grans tradicions espirituals que intenten respondre les qüestions nuclears de l'existència, però després es lliuren de manera a creences de tota mena, acceptades amb poc esperit crític. L'article il·lustra aquest fenomen amb exemples de la pràctica educativa de l'autor.
Ferran Navarro. L'economia de la Felicitat.
Les espiritualitats de supermercat contemporànies el què ens ensenyen és a acceptar tot el què ens caigui el damunt . Per "estar bé amb un mateix" ens hem d'allunyar de la política i aprendre a no sentir-nos afectats per l'entorn i per tot allò que ens incomoda. Així s'afavoreix l'individualisme i s'evita tota crítica al sistema.
Les espiritualitats de supermercat contemporànies el què ens ensenyen és a acceptar tot el què ens caigui el damunt . Per "estar bé amb un mateix" ens hem d'allunyar de la política i aprendre a no sentir-nos afectats per l'entorn i per tot allò que ens incomoda. Així s'afavoreix l'individualisme i s'evita tota crítica al sistema.
Marta Mitjans. H. Maldiney. L'Esperit, la realitat i el sentit.
Maldiney s'acosta a l'esperit a través del psicoanàlisi i la necessitat de sentit. La creació artística i literària té a veure amb l'anunci de sentits. Un sentit que parteix de l'esperit i no de cap instància i que estrictament parlant no té presència. S’assembla a l’Oracle de Delfos, segons la interpretació que en fa Heràclit: ni oculta ni despulla, indica.
Maldiney s'acosta a l'esperit a través del psicoanàlisi i la necessitat de sentit. La creació artística i literària té a veure amb l'anunci de sentits. Un sentit que parteix de l'esperit i no de cap instància i que estrictament parlant no té presència. S’assembla a l’Oracle de Delfos, segons la interpretació que en fa Heràclit: ni oculta ni despulla, indica.
Joan Albert Vicens. L'amor al proïsme com a experiència espiritual.
L'article presenta l'amor interpersonal com un complex d'actes entrelligats del qual se'n poden assenyalar alguns trets generals i se centra especialment en l'amor gratuït que desborda pautes culturals, legals, morals i religioses. A partir d'aquí, presenta l'amor com una experiència de l'esperit entès com a dimensió transcendent de la persona humana, experiència en la qual s'insinua (potser) el sentit profund de la realitat.
L'article presenta l'amor interpersonal com un complex d'actes entrelligats del qual se'n poden assenyalar alguns trets generals i se centra especialment en l'amor gratuït que desborda pautes culturals, legals, morals i religioses. A partir d'aquí, presenta l'amor com una experiència de l'esperit entès com a dimensió transcendent de la persona humana, experiència en la qual s'insinua (potser) el sentit profund de la realitat.