REVISTA COMPLETA EN:
SUMARI
II·lustracions
Antonina Baigusheva
És una fotógrafa rusa formada a la Universitat de Sant Petersburg. En les seves fotos explora la relació de l'ésser humà amb la cultura i la natura. Ha realitzat diverses exposicions a Bolivia i Rusia.
Dolors Gibert
És una fotografa empurdanesa (Catalunya). Les seves obres tenen un estil ben propi, que l’han fet mereixedora d'un reconeixement professional que l’ha portat a col•laborar amb diverses agències i editorials, així com a exposar en diferents galeries i esdeveniments. L’any 2001 va obtenir un premi "Lux".
És una fotógrafa rusa formada a la Universitat de Sant Petersburg. En les seves fotos explora la relació de l'ésser humà amb la cultura i la natura. Ha realitzat diverses exposicions a Bolivia i Rusia.
Dolors Gibert
És una fotografa empurdanesa (Catalunya). Les seves obres tenen un estil ben propi, que l’han fet mereixedora d'un reconeixement professional que l’ha portat a col•laborar amb diverses agències i editorials, així com a exposar en diferents galeries i esdeveniments. L’any 2001 va obtenir un premi "Lux".
Presentació
Jordi Corominas i Joan Albert Vicens: Natura.
Què és la natura? Quina relació té amb l’ésser humà i el sistema capitalista vigent? Com conceben aquesta natura les diferents tradicions religioses? Quina visió se’n té en el creixent moviment ecologista? Quin futur se’ns obre amb la galopant crisi ecològica? Són les preguntes que estan al cor del nostre temps i que s’aborden en aquest número. El repte que plantegen els autors és el d'anar més enllà tant d’un antropocentrisme depredador, com d'un biocentrisme misantrop.
Què és la natura? Quina relació té amb l’ésser humà i el sistema capitalista vigent? Com conceben aquesta natura les diferents tradicions religioses? Quina visió se’n té en el creixent moviment ecologista? Quin futur se’ns obre amb la galopant crisi ecològica? Són les preguntes que estan al cor del nostre temps i que s’aborden en aquest número. El repte que plantegen els autors és el d'anar més enllà tant d’un antropocentrisme depredador, com d'un biocentrisme misantrop.
Preàmbul
Òscar Ribes Reig. Aurores sorprenents, intensos crepuscles.
Oscar Ribas Reig, que ens va deixar el 18 de desembre del 2020, sempre es va caracteritzar, com a polític, però també i sobretot com a home de idees, per pensar en el mitjà i el llarg termini i mai en només les properes eleccions. Detestava profundament els polítics que només volien agafar-se a “la cadira”. Li agradava projectar-se en el futur i reivindicar la imaginació com una via per afaiçonar aquest futur. Com a mostra d’això, presentem un petit fragment de les seves memòries publicades just abans de morir on assenyala el gran repte que suposa per la humanitat el canvi climàtic i la insostenibilitat d’un creixement econòmic permanent.
Álvaro López Pego, Death Valley.
El Death Walley (Califòrnia, EUA) guarda certa analogia amb l'univers sencer. La vida és inimaginable en el inhòspit Vall de la Mort. Malgrat tot, alguns organismes, els extremòfils, han aconseguit el miracle de sobreviure-hi.
Oscar Ribas Reig, que ens va deixar el 18 de desembre del 2020, sempre es va caracteritzar, com a polític, però també i sobretot com a home de idees, per pensar en el mitjà i el llarg termini i mai en només les properes eleccions. Detestava profundament els polítics que només volien agafar-se a “la cadira”. Li agradava projectar-se en el futur i reivindicar la imaginació com una via per afaiçonar aquest futur. Com a mostra d’això, presentem un petit fragment de les seves memòries publicades just abans de morir on assenyala el gran repte que suposa per la humanitat el canvi climàtic i la insostenibilitat d’un creixement econòmic permanent.
Álvaro López Pego, Death Valley.
El Death Walley (Califòrnia, EUA) guarda certa analogia amb l'univers sencer. La vida és inimaginable en el inhòspit Vall de la Mort. Malgrat tot, alguns organismes, els extremòfils, han aconseguit el miracle de sobreviure-hi.
Reflexions filosòfiques i antropològiques
Antonio González. Oikos kai physis. Hacia un nuevo paradigma ecológico.
En la filosofia postmoderna contemporànea, més enllà de tot antropocentrisme, pero també més allá de tot “fisiocentrisme” o "biocentrisme", trobem una sèrie de plantejaments que exploren la relació constitutiva entre l'ésser humà i la natura. En aquest article s'exploren aquests corrents i l'autor ens planteja des de la seva pròpia filosofia elements decisius per a un nou paradigma "ecològic" de la relació entre l'ésser humà i la natura. Es tracta d'un plantejament que va més enllà dels atzucacs en què sovint acaba la reflexió contemporànea.
En la filosofia postmoderna contemporànea, més enllà de tot antropocentrisme, pero també més allá de tot “fisiocentrisme” o "biocentrisme", trobem una sèrie de plantejaments que exploren la relació constitutiva entre l'ésser humà i la natura. En aquest article s'exploren aquests corrents i l'autor ens planteja des de la seva pròpia filosofia elements decisius per a un nou paradigma "ecològic" de la relació entre l'ésser humà i la natura. Es tracta d'un plantejament que va més enllà dels atzucacs en què sovint acaba la reflexió contemporànea.
José Maria Vigil, Humanos, Naturaleza, Dios. Renovar el paradigma central de nuestra cosmovisión.
Cal una nova cosmovisió que ens alliberi dels desastres que ens ha causat a nosaltres i al planeta la forma disfuncional actual en què encara ens relacionem amb la natura, per obra d'un paradigma antropo- teo-còsmic fragmentat, encara operant, inexplicablement, en el cristianisme corrent (teologia, dogma, catecisme, imaginari cristià ...).
Cal una nova cosmovisió que ens alliberi dels desastres que ens ha causat a nosaltres i al planeta la forma disfuncional actual en què encara ens relacionem amb la natura, per obra d'un paradigma antropo- teo-còsmic fragmentat, encara operant, inexplicablement, en el cristianisme corrent (teologia, dogma, catecisme, imaginari cristià ...).
Ricardo Espinoza Lolas, Naturaleza..., otro monstruo de la modernidad.
Què hi ha darrere d'això que es designa com a "Natura" en el Laberint de la Modernitat d'Europa? Per què es veu la "Natura" com una cosa "bona" i "l'humà" com quelcom tòxic? L'article indaga en dues idees que es contraposen a la visió general: L'humà com quelcom completament natural i la natura com quelcom obert, laberíntic i mai acabat. Per l'autor, la qüestió fonamental no és la d'un "retorn" a la natura, ni a cap nova "veneració" de la naturalesa, sinó la de com dissolem el capitalisme perquè la nostra espècie sigui viable de la millor manera.
Què hi ha darrere d'això que es designa com a "Natura" en el Laberint de la Modernitat d'Europa? Per què es veu la "Natura" com una cosa "bona" i "l'humà" com quelcom tòxic? L'article indaga en dues idees que es contraposen a la visió general: L'humà com quelcom completament natural i la natura com quelcom obert, laberíntic i mai acabat. Per l'autor, la qüestió fonamental no és la d'un "retorn" a la natura, ni a cap nova "veneració" de la naturalesa, sinó la de com dissolem el capitalisme perquè la nostra espècie sigui viable de la millor manera.
Jaume Llanes, El miratge de la natura i un apunt sobre el paisatge.
Per què avui valorem tant la naturalesa i busquem sempre la seva proximitat o el seu refugi? Què significa exactament el mot “natura o naturalesa” que emprem amb tanta profusió i familiaritat? Després de recórrer diferents camins religiosos, metafísics I epistemològics l'autor es pregunta si no ens trobem en un laberint mental sense sortida, que a la porta duu estampat el nom “Naturalesa”, on ens hem extraviat. Per això ens ofereix un fil d'Ariadna, una experiència radical de la realitat en el paisatge, per tractar de sortir-ne.
Per què avui valorem tant la naturalesa i busquem sempre la seva proximitat o el seu refugi? Què significa exactament el mot “natura o naturalesa” que emprem amb tanta profusió i familiaritat? Després de recórrer diferents camins religiosos, metafísics I epistemològics l'autor es pregunta si no ens trobem en un laberint mental sense sortida, que a la porta duu estampat el nom “Naturalesa”, on ens hem extraviat. Per això ens ofereix un fil d'Ariadna, una experiència radical de la realitat en el paisatge, per tractar de sortir-ne.
Carlos Beorlegui, Reflexiones sobre la naturaleza humana.
Després de repassar les diferents concepcions de la natura humana i la relació implícita d'aquestes concepcions amb la natura en general, l'autor intenta fugir tant dels esencialismes como dels relativismes extrems per defensar que la forma més encertada de comprendre allò humà és entendre'l com una estructura bio-psico-social dinámica i oberta a una transformació dinàmica permanent on intervenen tant les nostres decisions individuals com el conjunt de l'àmbit cultural i històric al qual pertanyem.
Després de repassar les diferents concepcions de la natura humana i la relació implícita d'aquestes concepcions amb la natura en general, l'autor intenta fugir tant dels esencialismes como dels relativismes extrems per defensar que la forma més encertada de comprendre allò humà és entendre'l com una estructura bio-psico-social dinámica i oberta a una transformació dinàmica permanent on intervenen tant les nostres decisions individuals com el conjunt de l'àmbit cultural i històric al qual pertanyem.
Reflexions ètiques
Diego Gracia Guillén, Vive frugalmente, piensa y actúa globalmente.
Seguim creient que és l'estat qui ha de resoldre tots els problemes. Tenim cada cop estats més gegantins i societats més raquítiques. Els problemes ecològics no són primàriament un problema polític, sinó social. Si canvia la societat canviarà la política i no a la inversa. I aquest canvi social passa per aprendre a viure austerament i pensar que tot allò què estem consumint en excés li estem prenent a algú. Necessitem una conversió, viure amb uns altres valors, sobretot les persones del primer món.
Seguim creient que és l'estat qui ha de resoldre tots els problemes. Tenim cada cop estats més gegantins i societats més raquítiques. Els problemes ecològics no són primàriament un problema polític, sinó social. Si canvia la societat canviarà la política i no a la inversa. I aquest canvi social passa per aprendre a viure austerament i pensar que tot allò què estem consumint en excés li estem prenent a algú. Necessitem una conversió, viure amb uns altres valors, sobretot les persones del primer món.
Catherine Larrére, Justícia ambiental. / Versió en castellà: Justicia ambiental
Com reconciliar la justicia ambiental i l'ètica ambiental, els homes i la natura? Hi ha tantes formes d'experimentar la natura com formes de viure en ella. Si volem que la natura estigui representada en el debat públic sobre la justicia ambiental, s'ha d'admetre en aquest debat no nomès la pluralitat científica sinó també i sobretot la diversitat cultural.
Com reconciliar la justicia ambiental i l'ètica ambiental, els homes i la natura? Hi ha tantes formes d'experimentar la natura com formes de viure en ella. Si volem que la natura estigui representada en el debat públic sobre la justicia ambiental, s'ha d'admetre en aquest debat no nomès la pluralitat científica sinó també i sobretot la diversitat cultural.
Victor Viñuales, Transición cultural: diez claves.
O bé regenerem el nostre model econòmic i, a la fi, trobem una manera de satisfer les nostres necessitats respectant els límits de la naturalesa, o bé anirem encadenant un rosari de catàstrofes climàtiques que crearan un futur ombrívol per a la nostra generació i per a les futures. L'autor dibuixa els grans eixos de la transformació cultural necessària per evitar escenaris catastròfics.
O bé regenerem el nostre model econòmic i, a la fi, trobem una manera de satisfer les nostres necessitats respectant els límits de la naturalesa, o bé anirem encadenant un rosari de catàstrofes climàtiques que crearan un futur ombrívol per a la nostra generació i per a les futures. L'autor dibuixa els grans eixos de la transformació cultural necessària per evitar escenaris catastròfics.
Reflexions polítiques
David Schweikart, ¿Contra la democracia? Libertarismo, capitalismo y negacionismo del cambio climático.
¿Per què un sector de la classe capitalista dels Estats Units té tant d’èxit en bloquejar qualsevol iniciativa ecològica quan fins i tot la majoria de la classe capitalista és ben conscient de la problemática ecològica? L’autor explica que es tracta d’un sector molt més organitzat que qualsevol altre segment capitalista que es prengui seriosament el canvi climàtic. Així ens trobem amb la Xarxa Koch que segueix "una estratègia leninista" i que compta amb milions i milions de dólars per finançar les seves activitats, romandre fora de radar, dividir els seus enemics, avivar les flames del ressentiment de les classes baixes contra la "elit liberal" i culpar les minories racials i ètniques, els immigrants, etc. de l'angoixa que aquelles experimenten .
¿Per què un sector de la classe capitalista dels Estats Units té tant d’èxit en bloquejar qualsevol iniciativa ecològica quan fins i tot la majoria de la classe capitalista és ben conscient de la problemática ecològica? L’autor explica que es tracta d’un sector molt més organitzat que qualsevol altre segment capitalista que es prengui seriosament el canvi climàtic. Així ens trobem amb la Xarxa Koch que segueix "una estratègia leninista" i que compta amb milions i milions de dólars per finançar les seves activitats, romandre fora de radar, dividir els seus enemics, avivar les flames del ressentiment de les classes baixes contra la "elit liberal" i culpar les minories racials i ètniques, els immigrants, etc. de l'angoixa que aquelles experimenten .
Jordi Corominas. Hi ha alternativa a la destrucció? / Versió en castellà: ¿Hay alternativa a la autodestrucción?
L'article explora diferents alternatives al sistema polític i social vigent així com allò que pot suposar no fer res i continuar amb el mateix sistema. El model capitalista neoliberal global actual sembla que no pot durar gaire temps sense tenir conseqüències funestes sobre una bona part de la població mundial. Els possibles escenaris futurs que es repassen van des del colapse total i l'extermini massiu de la humanitat fins a transformacions que puguin beneficiar la humanitat en el seu conjunt.
L'article explora diferents alternatives al sistema polític i social vigent així com allò que pot suposar no fer res i continuar amb el mateix sistema. El model capitalista neoliberal global actual sembla que no pot durar gaire temps sense tenir conseqüències funestes sobre una bona part de la població mundial. Els possibles escenaris futurs que es repassen van des del colapse total i l'extermini massiu de la humanitat fins a transformacions que puguin beneficiar la humanitat en el seu conjunt.
Carles Alastuey. La tierra permanece.
Lluny de visions apocalíptiques que ens immobilitzen, necessitem recuperar la confiança en la nostra pròpia capacitat de millorar, tot i que l'acceleració que patim com a societat no ens facilita concretar els nostres pensaments més transcendentals. Necessitem una nova cultura, que només poden liderar els ciutadans exigint canvis, si volem conviure amb el planeta Terra i defugir els pitjors escenaris que es dibuixen en l'horitzó.
Lluny de visions apocalíptiques que ens immobilitzen, necessitem recuperar la confiança en la nostra pròpia capacitat de millorar, tot i que l'acceleració que patim com a societat no ens facilita concretar els nostres pensaments més transcendentals. Necessitem una nova cultura, que només poden liderar els ciutadans exigint canvis, si volem conviure amb el planeta Terra i defugir els pitjors escenaris que es dibuixen en l'horitzó.
Saviesa andina
Josef Estermann. Ecosofía andina. La naturaleza en Occidente y en los Andes.
Des de la filosofía andina i en perspectiva intercultural, es sosté una mirada crítica a la concepció dominant de la tradició filosòfica occidental de la natura, i es recupera la saviesa andina tradicional inserint-la en una nova saviesa o "ecosofía" en clau holística i integral.
Des de la filosofía andina i en perspectiva intercultural, es sosté una mirada crítica a la concepció dominant de la tradició filosòfica occidental de la natura, i es recupera la saviesa andina tradicional inserint-la en una nova saviesa o "ecosofía" en clau holística i integral.
Alberto González. Vivir bien en tiempos de crisis.
A partir d'experiències i aprenentatges a Euskadi, Nicaragua i Bolívia es plantegen algunes aportacions a la construcció d'alternatives a la forma de vida capitalista i patriarcal en la línia del que en les cosmovisions andines es coneix com Viure Bé, qüestionant el que tenim i buscant altres sortides al món que ens ha tocat viure. Es tracta d'una proposta basada en l'harmonia amb tot el que existeix i en una vida comunitària, que tingui com a base, de forma necessària i imprescindible, l'equitat entre homes i dones.
A partir d'experiències i aprenentatges a Euskadi, Nicaragua i Bolívia es plantegen algunes aportacions a la construcció d'alternatives a la forma de vida capitalista i patriarcal en la línia del que en les cosmovisions andines es coneix com Viure Bé, qüestionant el que tenim i buscant altres sortides al món que ens ha tocat viure. Es tracta d'una proposta basada en l'harmonia amb tot el que existeix i en una vida comunitària, que tingui com a base, de forma necessària i imprescindible, l'equitat entre homes i dones.
Perspectives religioses i espirituals
Xavier Marín. Una mirada espiritual sobre la Naturalesa: Islam i ecologia.
En l'islam la crisi medio-ambiental es compren com una conseqüència d’una crisi espiritual. La postura tradicional defensa que la naturalesa és profana, i que Déu ha deixat a l’ésser humà la responsabilitat de tenir-ne cura perquè només l’ésser humà ha estat creat a imatge seva. Hi ha aquí, certament, la voluntat de defugir una sacralització de la naturalesa que podria derivar en noves idolatries, de manera que el punt d’equilibri es busca en un enfocament ètic: alterar l’equilibri natural és menysprear la voluntat divina. L'autor destaca una sèrie de textos, formes de vida i elements de l’Islam que permeten avançar en un aprofundiment de l’eco-teologia.
En l'islam la crisi medio-ambiental es compren com una conseqüència d’una crisi espiritual. La postura tradicional defensa que la naturalesa és profana, i que Déu ha deixat a l’ésser humà la responsabilitat de tenir-ne cura perquè només l’ésser humà ha estat creat a imatge seva. Hi ha aquí, certament, la voluntat de defugir una sacralització de la naturalesa que podria derivar en noves idolatries, de manera que el punt d’equilibri es busca en un enfocament ètic: alterar l’equilibri natural és menysprear la voluntat divina. L'autor destaca una sèrie de textos, formes de vida i elements de l’Islam que permeten avançar en un aprofundiment de l’eco-teologia.
Joan Ordi. Ecologia i cristianisme.
La concepció cristiana de la realitat en general i de la vida humana en particular conté clarament una dimensió ecològica que invita els cristians a unir esforços amb el món sencer en la lluita per la preservació de la biosfera i contra l’emergència climàtica. L’encíclica Laudato si constitueix així una presa de consciència claríssima de la vocació ecològica de la fe cristiana i una revolució històrica en l’explicitació de la vinculació entre missatge cristià i compromís ecològic.
La concepció cristiana de la realitat en general i de la vida humana en particular conté clarament una dimensió ecològica que invita els cristians a unir esforços amb el món sencer en la lluita per la preservació de la biosfera i contra l’emergència climàtica. L’encíclica Laudato si constitueix així una presa de consciència claríssima de la vocació ecològica de la fe cristiana i una revolució històrica en l’explicitació de la vinculació entre missatge cristià i compromís ecològic.
Francesc Bellaubí. Resacralización de la naturaleza y nuevas religiosidades.
L'ecologisme contemporani va de la mà de noves religiositats "verdes" no sempre alliberadores. En algunes d'aquestes noves religiositats es dona una mena d' eco-brutalisme que repeteix el drama dels sectors fonamentalistes de les religions tradicionals: orgull espiritual, superioritat moral, i visió deformada de la relació del ser humà amb la natura.
L'ecologisme contemporani va de la mà de noves religiositats "verdes" no sempre alliberadores. En algunes d'aquestes noves religiositats es dona una mena d' eco-brutalisme que repeteix el drama dels sectors fonamentalistes de les religions tradicionals: orgull espiritual, superioritat moral, i visió deformada de la relació del ser humà amb la natura.
Joan Albert Vicens. Pere Casaldàliga i la garsa blanca / versió en castellà: Pedro Casaldáliga y la garza blanca.
En la seva poesia, Pere Casaldàliga ens revela la seva experiència de la naturalesa, viscuda molt especialment en les florestes i els rius del Mato Grosso brasiler. El bisbe Casaldàliga sempre va entrellaçar la contemplació de la naturalesa, el seu compromís amb les més desafavorits i l'experiència de Déu. La naturalesa, les persones i Déu, formen una constel·lació sempre present al llarg de tota la seva producció poètica.
En la seva poesia, Pere Casaldàliga ens revela la seva experiència de la naturalesa, viscuda molt especialment en les florestes i els rius del Mato Grosso brasiler. El bisbe Casaldàliga sempre va entrellaçar la contemplació de la naturalesa, el seu compromís amb les més desafavorits i l'experiència de Déu. La naturalesa, les persones i Déu, formen una constel·lació sempre present al llarg de tota la seva producció poètica.