REVISTA COMPLETA EN:
SUMARI:
Jordi Corominas i Joan Albert Vicens: Presentació: El cos que som
Es reivindica en aquest número tant la corporeïtat negada moltes vegades a Occident, com l’experiència individual o vivència pròpia del cos, tant el cos donat entre les coses, com el cos vivent i viscut en una història única i intransferible.
1. TEORIA GENERAL DEL COS
Antonio González: El cuerpo que somos
El cos humà no pot ser considerat com una cosa més del mon precisament perquè és en ell on sorgeixen totes les coses. Una filosofia primera radical del cos humà ens porta a descobrir els aspectes més pregons del nostre cos, aquells que de tan presents, com la llum, no veiem.
Carlos Beorlegui: Somos y tenemos cuerpo
L'ésser humà és el seu cos estudiat per la genètica, la biologia, la neurofisiologia, la medicina, i moltes altres ciències, però també entès en el seu valor i dignitat per la filosofia, l'ètica, la sociologia i la teologia, que fan de l’autoconsciència, la llibertat i les conductes intencionals la clau de la dignitat i la diferència entre l'home i d'altres realitats mundanes.
Alfred Tejedo: Cos i psicoanàlisi
La realitat de la pràctica clínica informa de moltes situacions personals en què els pacients pateixen símptomes que comprometen el cos (angoixa, pèrdua de pes o obesitat, problemes digestius, trastorns en les percepcions etc.) La psicoanàlisi, quan ajuda el pacient a comprendre el que li passa, també pot modificar la seva relació amb el cos i els símptomes corporals que l'afecten.
Joan Albert Vicens: Robert Antelme i la dignitat humana del cos als camps nazis [EN CATALÀ] - Robert Antelme y la dignidad humana del cuerpo en los campos nazis [En CASTELLÀ].
La literatura sobre els camps de treball i d'extermini nazis acostuma a distingir una minoria d'herois que van posar en valor les seves funcions espirituals, d'una majoria de presos concentrats en la preservació de les seves funcions corporals fins a esdevenir sense remei "musulmans", éssers humans reduiïts a runes. Per contra, Robert Antelme, antic pres a Buchemwald i altres camps de treball, posa en la preservació d'aquestes funcions corporals el fonament de la dignitat humana de les víctimes del lager nazi.
2. LA VULNERABILITAT I FRAGILITAT DEL COS
Claire Marin: Violències de la malaltia
La malaltia greu és alhora una despossessió física i un col·lapse mental, amb moments genuïns d'absència i pèrdua d'autoestima. És una commoció existencial. La persona del pacient poques vegades és percebuda en la seva totalitat pel metge, que només considera algunes parts del seu cos, aquelles afectades per la malaltia. Ens oblidem del malalt, només ens interessa la seva malaltia, el confonem amb ella.
Carles Alastuey: El cuerpo y la muerte
L'experiència de la mort, per més comuna que sigui, la sentim com una traïció profunda a la nostra vocació de transcendència i de deixar petjada. Poden les noves tecnologies vèncer la mort? ¿Morirem irreversiblement? ¿Som éssers duals biològics i espirituals que evolucionem des de un ser orgànic cap a un altre de caràcter només espiritual, extra físic? La Nostra carcassa biològica-orgànica pot desprendre's de nosaltres i podem seguir mantenint quelcom semblant a la nostra identitat?
Jan Baars: Aging: Learning to live a finite life
La font més important de coneixement sobre què significa viure una vida finita que és la de la gent gran és negligida per una cultura que si alguna cosa necessita és saviesa. Encara que un ésser humà no sembli més que un petit alè egoista en un immens huracà còsmic és en aquest curt alè de les vides humanes on es manifesta l’univers i tot el què és important.
Jan Baars: Envellir bé no potser el mateix que mantenir-se jove. Cap a una filosofia de l'envelliment
Una manera d'abordar l'envelliment seria veure-ho com un procés de comprensió del que és ser humà: haver experimentat el que és ser jove, créixer, travessar diferents situacions o fases i tractar de comprendre quins són els aspectes més importants de la vida. En una cultura que idealitza ser jove i dinàmic, això pot no ser tan fàcil, però es fa molt difícil quan les persones d'edat s'identifiquen més amb els joves que amb aquelles persones que s'enfronten a la culminació de les vulnerabilitats de la vida.
Toni Sánchez: L'evolució de l'evolució
Més enllà de les modificacions físiques més o menys superficials que som capaços de dur a terme, tenim la possibilitat de modificar-nos a nosaltres mateixos, a la nostra espècie, però fins i tot en el cas que això es fes sota un control democràtic i racional és molt difícil preveure els riscs pontencials que pot comportar aquesta intervenció.
Debate de Luc Ferry y François-Xavier Bellamy sobre el transhumanismo
En el transhumanisme es tracta de fer al ser humà més humà, en el posthumanisme que màquines dotades d'una intel·ligència artificial forta, és a dir, capaces de consciencia y d'emocions, puguin controlar als éssers humans i prendre les seves pròpies decisions. Luc Ferry, molt crític amb el posthumanisme, defensa les possibles bondats del transhumanisme mentre que Bellamy hi veu també un gran perill seguint la vella dita de Pascal: "fes l'àngel i faràs la bèstia".
3. COS I SOCIETAT
Jordi Corominas: Breve introducción a la sociología del cuerpo de Anthony Giddens
Breu introducció a la teoria de l'estructuració de Giddens que sosté que les estructures socials creuen els cossos humans i es materialitzen en ells a través de les nostres rutines quotidianes.
Mari Luz Esteban: Antropología del cuerpo, itinerarios corporales y relaciones de género
Es fa un repàs de l'aproximació al cos des de l'antropologia i la etnografia destacant aquells anàlisis de gènere i de l'acció general i individual que ens permeten fixar-nos tan en el nivell micro com en el macro de l'experiència, en els conflictes i en la desigualtat social i en el poder que també tenim de transformació.
Jordi Corominas: Cuerpo y sexualidad humana. Una aproximación filosófica
Aproximació a la sexualitat desde una perspectiva filosòfica sistèmica fugint tant d'un construccionisme radical com de plantejaments dualistes i criticant tot tipus de fonamentalismes, també, i sobretot, el cientificisme o fonamentalisme científic que sota un llenguatge pretesament asèptic amaga vells esquemes filosòfics.
Miquel Missé: Una mirada crítica a la cuestión de la transexualidad
L'autor ens pregunta si el què realment volem és una societat en la que les persones transexuals puguin modificar el més aviat possible el seu cos i seguir inventant medicines per bloquejar el desenvolupament hormonal i defensa que el més revolucionari seria construir una societat on ningú necessités una operació d'aquest tipus per seguir amb la seva vida.
Juanita Urbina: Juan-Juanita Urbina, una persona que transita por el género
Testimoni d'una persona trans a Nicaragua. El feminisme i les seves entitats l'han permés reconstruirse com a persona
4. EL COS EN LES TRADICIONS RELIGIOSES I ESPIRITUALS
Antoni Bosch-Veciana: El cristianisme, religió del cos. Un esbós.
Tot i que la tradició cristiana va rebre aviat influències platòniques i gnòstiques que van ser van convertir al critsianismo real i professat en una religió hostil al cos, la veritat és que en els orígens de la predicació i la reflexió cristianes no trobem aquesta hostilitat al cos sinó tot el contrari: el cristianisme és una religió del cos, Jesus és Déu encarnat, fet cos, i en el cos humà, i no contra ell, es verifica la redempció i la salvació de l'ésser humà.
Karima Ahmed: El cuerpo en el islam
La visió islámica del cos no planteja el celibat como un estat moralment superior al matrimoni. La vida sexual és entesa com una benedicció de Déu i s'incentiva que es gaudeixi de la sexualitat dins del matrimoni.
Alfred Tejado: Cos i espiritualitat: aproximació desde la neuroteologia
La neuroteologia, també denominada neurociència espiritual, estudia les correlacions dels fenòmens neurals amb les experiències subjectives d’espiritualitat i en destaca d'aquestes experiències els beneficis pel cos i la ment.
Es reivindica en aquest número tant la corporeïtat negada moltes vegades a Occident, com l’experiència individual o vivència pròpia del cos, tant el cos donat entre les coses, com el cos vivent i viscut en una història única i intransferible.
1. TEORIA GENERAL DEL COS
Antonio González: El cuerpo que somos
El cos humà no pot ser considerat com una cosa més del mon precisament perquè és en ell on sorgeixen totes les coses. Una filosofia primera radical del cos humà ens porta a descobrir els aspectes més pregons del nostre cos, aquells que de tan presents, com la llum, no veiem.
Carlos Beorlegui: Somos y tenemos cuerpo
L'ésser humà és el seu cos estudiat per la genètica, la biologia, la neurofisiologia, la medicina, i moltes altres ciències, però també entès en el seu valor i dignitat per la filosofia, l'ètica, la sociologia i la teologia, que fan de l’autoconsciència, la llibertat i les conductes intencionals la clau de la dignitat i la diferència entre l'home i d'altres realitats mundanes.
Alfred Tejedo: Cos i psicoanàlisi
La realitat de la pràctica clínica informa de moltes situacions personals en què els pacients pateixen símptomes que comprometen el cos (angoixa, pèrdua de pes o obesitat, problemes digestius, trastorns en les percepcions etc.) La psicoanàlisi, quan ajuda el pacient a comprendre el que li passa, també pot modificar la seva relació amb el cos i els símptomes corporals que l'afecten.
Joan Albert Vicens: Robert Antelme i la dignitat humana del cos als camps nazis [EN CATALÀ] - Robert Antelme y la dignidad humana del cuerpo en los campos nazis [En CASTELLÀ].
La literatura sobre els camps de treball i d'extermini nazis acostuma a distingir una minoria d'herois que van posar en valor les seves funcions espirituals, d'una majoria de presos concentrats en la preservació de les seves funcions corporals fins a esdevenir sense remei "musulmans", éssers humans reduiïts a runes. Per contra, Robert Antelme, antic pres a Buchemwald i altres camps de treball, posa en la preservació d'aquestes funcions corporals el fonament de la dignitat humana de les víctimes del lager nazi.
2. LA VULNERABILITAT I FRAGILITAT DEL COS
Claire Marin: Violències de la malaltia
La malaltia greu és alhora una despossessió física i un col·lapse mental, amb moments genuïns d'absència i pèrdua d'autoestima. És una commoció existencial. La persona del pacient poques vegades és percebuda en la seva totalitat pel metge, que només considera algunes parts del seu cos, aquelles afectades per la malaltia. Ens oblidem del malalt, només ens interessa la seva malaltia, el confonem amb ella.
Carles Alastuey: El cuerpo y la muerte
L'experiència de la mort, per més comuna que sigui, la sentim com una traïció profunda a la nostra vocació de transcendència i de deixar petjada. Poden les noves tecnologies vèncer la mort? ¿Morirem irreversiblement? ¿Som éssers duals biològics i espirituals que evolucionem des de un ser orgànic cap a un altre de caràcter només espiritual, extra físic? La Nostra carcassa biològica-orgànica pot desprendre's de nosaltres i podem seguir mantenint quelcom semblant a la nostra identitat?
Jan Baars: Aging: Learning to live a finite life
La font més important de coneixement sobre què significa viure una vida finita que és la de la gent gran és negligida per una cultura que si alguna cosa necessita és saviesa. Encara que un ésser humà no sembli més que un petit alè egoista en un immens huracà còsmic és en aquest curt alè de les vides humanes on es manifesta l’univers i tot el què és important.
Jan Baars: Envellir bé no potser el mateix que mantenir-se jove. Cap a una filosofia de l'envelliment
Una manera d'abordar l'envelliment seria veure-ho com un procés de comprensió del que és ser humà: haver experimentat el que és ser jove, créixer, travessar diferents situacions o fases i tractar de comprendre quins són els aspectes més importants de la vida. En una cultura que idealitza ser jove i dinàmic, això pot no ser tan fàcil, però es fa molt difícil quan les persones d'edat s'identifiquen més amb els joves que amb aquelles persones que s'enfronten a la culminació de les vulnerabilitats de la vida.
Toni Sánchez: L'evolució de l'evolució
Més enllà de les modificacions físiques més o menys superficials que som capaços de dur a terme, tenim la possibilitat de modificar-nos a nosaltres mateixos, a la nostra espècie, però fins i tot en el cas que això es fes sota un control democràtic i racional és molt difícil preveure els riscs pontencials que pot comportar aquesta intervenció.
Debate de Luc Ferry y François-Xavier Bellamy sobre el transhumanismo
En el transhumanisme es tracta de fer al ser humà més humà, en el posthumanisme que màquines dotades d'una intel·ligència artificial forta, és a dir, capaces de consciencia y d'emocions, puguin controlar als éssers humans i prendre les seves pròpies decisions. Luc Ferry, molt crític amb el posthumanisme, defensa les possibles bondats del transhumanisme mentre que Bellamy hi veu també un gran perill seguint la vella dita de Pascal: "fes l'àngel i faràs la bèstia".
3. COS I SOCIETAT
Jordi Corominas: Breve introducción a la sociología del cuerpo de Anthony Giddens
Breu introducció a la teoria de l'estructuració de Giddens que sosté que les estructures socials creuen els cossos humans i es materialitzen en ells a través de les nostres rutines quotidianes.
Mari Luz Esteban: Antropología del cuerpo, itinerarios corporales y relaciones de género
Es fa un repàs de l'aproximació al cos des de l'antropologia i la etnografia destacant aquells anàlisis de gènere i de l'acció general i individual que ens permeten fixar-nos tan en el nivell micro com en el macro de l'experiència, en els conflictes i en la desigualtat social i en el poder que també tenim de transformació.
Jordi Corominas: Cuerpo y sexualidad humana. Una aproximación filosófica
Aproximació a la sexualitat desde una perspectiva filosòfica sistèmica fugint tant d'un construccionisme radical com de plantejaments dualistes i criticant tot tipus de fonamentalismes, també, i sobretot, el cientificisme o fonamentalisme científic que sota un llenguatge pretesament asèptic amaga vells esquemes filosòfics.
Miquel Missé: Una mirada crítica a la cuestión de la transexualidad
L'autor ens pregunta si el què realment volem és una societat en la que les persones transexuals puguin modificar el més aviat possible el seu cos i seguir inventant medicines per bloquejar el desenvolupament hormonal i defensa que el més revolucionari seria construir una societat on ningú necessités una operació d'aquest tipus per seguir amb la seva vida.
Juanita Urbina: Juan-Juanita Urbina, una persona que transita por el género
Testimoni d'una persona trans a Nicaragua. El feminisme i les seves entitats l'han permés reconstruirse com a persona
4. EL COS EN LES TRADICIONS RELIGIOSES I ESPIRITUALS
Antoni Bosch-Veciana: El cristianisme, religió del cos. Un esbós.
Tot i que la tradició cristiana va rebre aviat influències platòniques i gnòstiques que van ser van convertir al critsianismo real i professat en una religió hostil al cos, la veritat és que en els orígens de la predicació i la reflexió cristianes no trobem aquesta hostilitat al cos sinó tot el contrari: el cristianisme és una religió del cos, Jesus és Déu encarnat, fet cos, i en el cos humà, i no contra ell, es verifica la redempció i la salvació de l'ésser humà.
Karima Ahmed: El cuerpo en el islam
La visió islámica del cos no planteja el celibat como un estat moralment superior al matrimoni. La vida sexual és entesa com una benedicció de Déu i s'incentiva que es gaudeixi de la sexualitat dins del matrimoni.
Alfred Tejado: Cos i espiritualitat: aproximació desde la neuroteologia
La neuroteologia, també denominada neurociència espiritual, estudia les correlacions dels fenòmens neurals amb les experiències subjectives d’espiritualitat i en destaca d'aquestes experiències els beneficis pel cos i la ment.