REVISTA COMPLETA EN:
SUMARI:
Jordi Corominas i Joan Albert Vicens: Presentació: Experiències contemporànies de sentit.
Joan Ordi: Construir sentit
Les circumstàncies desesperants a les que a voltes ens confrontem, la feblesa de caràcter, la malaltia, el desgast físic i psicològic, no tenen la última paraula. Les persones som una promesa de sentit i d’ella penja tot el fil de la nostra vida.
Carles Alestuey: ¡Pero bueno! ¿De verdad soy agnóstico?
L’article presenta un agnosticisme que no és una posició intel·lectual còmoda ni la tapadora d’unes creences atees, sinó l’absència de respostes a unes preguntes que l’autor no para de fer-se i la nostàlgia d’una espiritualitat on pugui sentir-se com a casa.
Stephen Batchelor: El budista agnóstico.
Defensa una pràctica budista alliberada de càrregues religioses i en recerca permanent, a través de la meditació, de l’equilibri entre la saviesa, la compassió i la recreació de l’experiència de Siddharta Gautama
Joan Casañas Guri: Aquesta foscor en què confio.
Només podem dir alguna cosa del sentit confrontant-nos a situacions de foscor absoluta, d’absurd i a la pregunta “què has fet del teu germà?” La rebel·lió enfront de la injustícia el porta a creure i a viure que l’amor és més fort que la mort.
Entrevista de Tatiana Lissitsky a André Comte-Sponville: Religió, laïcitat, espiritualitat: quin és el lloc dels ateus en el debat actual?
L’únic que uneix a la gran disparitat de conviccions atees és la convicció purament negativa de que no hi ha Déu. Sponville defensa un ateisme humanista hereu del cristianisme i reivindica una espiritualitat sovint segrestada per les religions.
Jordi Corominas: Daniel Boyarín: La diáspora y la renuncia al poder como razón de ser del judaismo.
En el nucli de la identitat jueva es troba l’exili i la renuncia al poder polític com una forma de vida volguda per apropar-se a un Déu Totalment Altre i això el fa company de viatge de lluites feministes, antiimperialistes i pacifistes.
Roser Gomila: Per què sóc musulmana?
La solidaritat, la no contradicció amb els desenvolupaments científics, l’absència de jerarquies, la lluita contra la desigualtat social, son alguns dels punts que han portat a la Roser a la seva conversió a l’Islam
Nadia Hindi Mediavilla: Ser musulmán/a hoy.
L’islam ha estat decisiu per la constitució d’Europa i la recuperació de l’antiguitat clàssica. De la mateixa manera que l’Islam lluità contra l’obscurantisme medieval la Nadia reivindica avui l’Islam obert a la modernitat que s’expressa en diversos moviments islàmics contra-hegemònics.
Antonio González Fernández: Qué es ser cristianos.
El cristianisme es juga en la constitució de comunitats, esglésies, que visquin fora de lògiques retributives, que afirmin una sobirania radical diferent de les sobiranies nacionals i que resisteixin als diferents tipus de poders idolàtrics que acaben sotmetent a l’home enlloc de servir-lo.
Joan Albert Vicens: La paraula del món. Sobre la poefísica de Jaume Llanes.
La poesia (poefísica) de Jaume Llanes Bordes ens obre a la Paraula del Món, el fons misteriós del real que es revela en l'experiència de la muntanya paisatge i alimenta unes actitudes vitals i ètiques que dignifican la existència.
Jaume Llanes Bordes: Entre el Corb i el Toran. Apunts de poefísica
Selecció de poemes.
Joan Albert Vicens: L’humanisme transcendental-ateu de Luc Ferry.
Luc Ferry representa bé l'ateisme humanista del segle XXI, que ens convida a parar l'atenció en la "transcendència" intríseca del subjecte humà i ens proposa una ètica centrada en l'amor i en el compromís social.
Joan Ordi: Construir sentit
Les circumstàncies desesperants a les que a voltes ens confrontem, la feblesa de caràcter, la malaltia, el desgast físic i psicològic, no tenen la última paraula. Les persones som una promesa de sentit i d’ella penja tot el fil de la nostra vida.
Carles Alestuey: ¡Pero bueno! ¿De verdad soy agnóstico?
L’article presenta un agnosticisme que no és una posició intel·lectual còmoda ni la tapadora d’unes creences atees, sinó l’absència de respostes a unes preguntes que l’autor no para de fer-se i la nostàlgia d’una espiritualitat on pugui sentir-se com a casa.
Stephen Batchelor: El budista agnóstico.
Defensa una pràctica budista alliberada de càrregues religioses i en recerca permanent, a través de la meditació, de l’equilibri entre la saviesa, la compassió i la recreació de l’experiència de Siddharta Gautama
Joan Casañas Guri: Aquesta foscor en què confio.
Només podem dir alguna cosa del sentit confrontant-nos a situacions de foscor absoluta, d’absurd i a la pregunta “què has fet del teu germà?” La rebel·lió enfront de la injustícia el porta a creure i a viure que l’amor és més fort que la mort.
Entrevista de Tatiana Lissitsky a André Comte-Sponville: Religió, laïcitat, espiritualitat: quin és el lloc dels ateus en el debat actual?
L’únic que uneix a la gran disparitat de conviccions atees és la convicció purament negativa de que no hi ha Déu. Sponville defensa un ateisme humanista hereu del cristianisme i reivindica una espiritualitat sovint segrestada per les religions.
Jordi Corominas: Daniel Boyarín: La diáspora y la renuncia al poder como razón de ser del judaismo.
En el nucli de la identitat jueva es troba l’exili i la renuncia al poder polític com una forma de vida volguda per apropar-se a un Déu Totalment Altre i això el fa company de viatge de lluites feministes, antiimperialistes i pacifistes.
Roser Gomila: Per què sóc musulmana?
La solidaritat, la no contradicció amb els desenvolupaments científics, l’absència de jerarquies, la lluita contra la desigualtat social, son alguns dels punts que han portat a la Roser a la seva conversió a l’Islam
Nadia Hindi Mediavilla: Ser musulmán/a hoy.
L’islam ha estat decisiu per la constitució d’Europa i la recuperació de l’antiguitat clàssica. De la mateixa manera que l’Islam lluità contra l’obscurantisme medieval la Nadia reivindica avui l’Islam obert a la modernitat que s’expressa en diversos moviments islàmics contra-hegemònics.
Antonio González Fernández: Qué es ser cristianos.
El cristianisme es juga en la constitució de comunitats, esglésies, que visquin fora de lògiques retributives, que afirmin una sobirania radical diferent de les sobiranies nacionals i que resisteixin als diferents tipus de poders idolàtrics que acaben sotmetent a l’home enlloc de servir-lo.
Joan Albert Vicens: La paraula del món. Sobre la poefísica de Jaume Llanes.
La poesia (poefísica) de Jaume Llanes Bordes ens obre a la Paraula del Món, el fons misteriós del real que es revela en l'experiència de la muntanya paisatge i alimenta unes actitudes vitals i ètiques que dignifican la existència.
Jaume Llanes Bordes: Entre el Corb i el Toran. Apunts de poefísica
Selecció de poemes.
Joan Albert Vicens: L’humanisme transcendental-ateu de Luc Ferry.
Luc Ferry representa bé l'ateisme humanista del segle XXI, que ens convida a parar l'atenció en la "transcendència" intríseca del subjecte humà i ens proposa una ètica centrada en l'amor i en el compromís social.