Revista Periferia CPG
  • Sobre la revista
    • Benvinguda >
      • Bienvenida
    • Presentació >
      • Presentación
    • Qui som? >
      • Quienes somos
    • Index d'autors i persones mencionades / Indice de autores
    • Subscripció gratuïta / Baixa >
      • Suscripción gratuita / Baja
    • Contacte >
      • Contacto
    • Com llegir la revista >
      • Cómo leer la revista
    • Com citar la revista >
      • Como citar la revista
    • Traduccions / translations to all languages
  • Revistes
    • Tots els números >
      • Todos los números
    • 10/2023 Cristianisme >
      • 10/2023 Cristianismo
    • 9/2022 Esperit >
      • 9/2022 Espíritu >
        • dossier 2022 español
        • dossier 2022 català
        • 9/2022-CatPresentació
        • 9/2022-CastPresentación
        • 9/2022-Amengual
        • 9/2022-Camps-Heidegger
        • 9/2022-Conill
        • 9/2022-Corominas CAT
        • 9/2022-Corominas CAST
        • 9/2022-González
        • 9/2022-Mitjans
        • 9/2022-Navarro
        • 9/2022-Nogués
        • 9/2022-Ordi
        • 9/2022-Pia
        • 9/2022-Pino-Heidegger
        • 9/2022-Planes
        • 9/2022-Torralba CAST
        • 9/2022-Torralba CAT
        • 9/2022-Vicens CAT
        • 9/2022-Vicens Cast
    • 8/2021 Natura >
      • 8/2021 Naturaleza >
        • 8/2021-CastPresentación
        • 8/2021-LPego
        • 8/2021-Ribes
        • 8/2021-González
        • 8/2021-Vigil
        • 8/2021-LLanes
        • 8/2021-Espinoza
        • 8/2021-Beorlegui
        • 8/2021-Gracia
        • 8/2021-CastLarrere
        • 8/2021-CatLarrere
        • 8/2021-Schweikart
        • 8/2021-CatCorominas
        • 8/2021-Alastuey
        • 8/2021-GlezCasado
        • 8/2021-CastCorominas
        • 8/2021-Marin
        • 8/2021-Ordi
        • 8/2021-Estermann
        • 8/2021-Bellaubí
        • 8/2021-CatVicens
        • 8/2021-CastVicens
        • dossier 2021 español
        • 8/2021-CatPresentació
        • 8/2021-Viñuales
        • dossier 2021 català
    • 7/2020 Pandèmia >
      • 7/2020 Pandemia >
        • dossier 2020 ESP
        • 7/2020-CASTPresentació
        • 7/2020-Ribes
        • 7/2020-Gibert
        • 7/2020-Esplugas
        • 7/2020-Gurdián
        • 7/2020-Gracia
        • 7/2020-González
        • 7/2020-CATVicens
        • 7/2020-CASTVicens
        • 7/2020-CATCorominas
        • 7/2020-CASTCorominas
        • 7/2020-ANGSoler
        • 7/2020-CASTSoler
        • 7/2020-Barahona
        • 7/2020-Silva
        • 7/2020-Herrera
        • 7/2020-Torralba
        • 7/2020-Planes
        • 7/2020-Timoneda
        • 7/2020-Barria
        • dossier 2020 cat
        • 7/2020-CATPresentació
    • 6/2019 Populismes >
      • 6/2019 Populismos >
        • dossier 2019 cat
        • dossier 2019 Esp
        • 6/2019-CATVicens
        • 6/2019-CASTPresentación
        • 6/2019-CASTVicens
        • 6/2019-Ribas
        • 6/2019-Saez
        • 6/2019-Guillén
        • 6/2019-Martí
        • 6/2019-Espinoza
        • 6/2019-CATCorominas
        • 6/2019-CASTCorominas
        • 6/2019-CATPresentació
        • 6/2019-Gonzalez
        • 6/2019-Gradin
    • 5/ 2018 L'època de la postveritat >
      • 5/2018 La época de la posverdad >
        • 5/2018-CASTPresentacion
        • 5/2018-Ribas
        • 5/2018-Marti
        • 5/2018-Muro
        • 5/2018-Tamarit
        • 5/2018-Grau
        • 5/2018-VicensCAT
        • 5/2018-VicensCAST
        • 5/2018-CATCorominas
        • 5/2018-CASTCorominas
        • 5/2018-ANGCorominas
        • 5/2018-Gonzalez
        • 5/2018-CATPresentacio
        • dossier 2018 cast
        • dossier 2018 cat
    • 4/ 2017 Transhumanisme: H+? >
      • 4/2017 Transhumanismo: ¿H+? >
        • Dossier 2017 cast
        • 4/2017-CASTPresentación
        • 4/2017-CATVicens
        • 4/2017-CASTVicens
        • 4/2017-Samuelson
        • 4/2017-Gracia
        • 4/2017-Reverter
        • 4/2017-Beorlegui
        • 4/2017-Boada
        • 4/2017-Gonzalez
        • 4/2017-Wauthion
        • Dossier 2017 cat
        • 4/2017-Corominas
        • 4/2017-CATPresentació
    • 3/2016 El cos que som >
      • 3/2016 El cuerpo que somos >
        • Dossier 2016 cast
        • 3/2016-CASTPresentacion
        • 3/2016-Gonzalez
        • 3/2016-Beorlegui
        • 3/2016-Tejedo1
        • 3/2016-CATVicens
        • 3/2016-CASTVicens
        • 3/2016-Marin
        • 3/2016-Alastuey
        • 3/2016-ANG Baars
        • 3/2016-CATBaars
        • 3/2016-Sanchez
        • 3/2016-Ferry
        • 3/2016-Corominas1
        • 3/2016-Esteban
        • 3/2016-Corominas2
        • 3/2016-Misse
        • 3/2016-Urbina
        • 3/2016-Bosch
        • 3/2016-Ahmed
        • 3/2016/Tejedo2
        • 3/2016-CATPresentacio
        • Dossier 2016 cat
    • 2/2015 Experiències contemporànies de sentit >
      • 2/2015 Experiencias contemporáneas de sentido >
        • Dossier 2015 cast
        • 2/2015 Casañas
        • 2/2015 Joan Ordi >
          • 2/2015 Jaume LLanes
        • 2/2015 presentació
        • 2/2015 Batchelor
        • 2/2015 González
        • 2/2015 Boyarín
        • 2/2015 Alastuey
        • 2/2015 Gomila
        • 2/2015 Spontville
        • 2/2015 Vicens
        • 2/2015 Vicens Luc Ferry
        • 2/2015 Ser musulmana
        • 2/2015 revista completa
        • 2/2015 Presentación
        • Dossier 2015 cat
    • 1/2014 Cosmopolitisme i societat global >
      • 1/2014 Cosmopolitismo y sociedad global >
        • Dossier 2014 ESP
        • 1/2014 Presentació
        • 1/2014 Gradin Globalización
        • 1/2014 COROMINAS BAUMAN
        • 1/2014 D. HELD
        • 1/2014 Democracia cosmopolita
        • 1/2014 Bauman
        • 1/2014 Appiah
        • 1/2014 González
        • 1/2014 Vicens
        • 1/2014 PRESENTACIÓN
        • 1/2014 Revista Completa
        • 1/2014 Piketty
        • Dossier 2014 cat
    • Fullejar la revista on-line >
      • Hojear la revista on-line
  • P. Casaldàliga
    • Vida, pensament i causes
    • Obra completa i enllaços
    • Casa Pairal >
      • Enmig del poble
      • São Félix do Araguaia
      • Balsareny
    • Celebració dels 90 anys
    • En la seva mort >
      • El cor ple de noms
      • Visita virtual a la tomba de Pere Casaldàliga
    • Fundació Pere Casaldàliga >
      • Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga
  • Miscel·lània
    • Personatges perifèrics >
      • Presentacions
      • Jaume Botey
      • Ramon Cabana >
        • I Trobada d'amics del Ramon
        • II Trobada
        • III Trobada
        • IV Trobada
        • Cabana. Al meu pare >
          • Cabana. Arrels
          • Cabana. Descalç
          • Cabana. 40 anys
          • Cabana. Benaurança
          • Cabana Penses molt
          • Cabana. Propietat privada
          • Cabana. Sartorius
          • Cabana. Font de l'Os
          • Cabana. Primavera roent
          • Cabana. Santa Barbara
          • Papa Francesc nació digital
          • Cabana. L'anega de travil
          • Cabana. De palmerola com soc
          • Cabana. Gracián
          • Cabana. Als 13 anys
          • Cabana. Full dominical
          • Cabana. L'experiència de la presó explicada als nens
          • Cabana. Esquí
          • Jubells
        • Ramon Cabana Adeu Sarment
        • Recordant Ramon Cabana >
          • Près tu pres jo.
          • Crònica pastoral
          • L'ortodòxia
          • Homosexualitat
      • Joan Casañas Guri
      • Josep Maria Cunill
      • Carmen Dulanto
      • Pere Juncadella >
        • Juncadella. Joan Soler >
          • Juncadella. Fins sempre.
          • Juncadella. La vida continua
          • Juncadella. L'artefacte
          • Juncadella. Llibre
          • Juncadella. Xirinacs
      • Álvaro López Pego
      • Florentino Pino
      • Judit Ribas >
        • En defensa de Maquiavelo
        • Sexualidad y crítica feminista >
          • Winnie el Pu
          • El Universo
          • La evolución
          • Ribas poder y política
          • Novak
          • Montblatt
          • Carta de Montblatt
          • Lamento cósmico
          • Barbara
          • igualdad de derechos
          • Carta a Florentino
          • proslogion
          • música per viure
        • Ribas Malinche >
          • Seminario Zubiri-Ellacuria
          • Ribas El capitalisme real
          • Ribas. Mariano
          • Ribas suis
          • Carta de Nicaragua
          • Ribas diari andorra
          • Ribas Agenda
          • Ribas La conquista
          • Ribas teologia
          • Ribas. Culturas precolombinas
          • Ribas, Nuestros instintos.
          • Ribas-Voluntad de vida
          • Ribas-voluntad de arraigo
          • Ribas- El logos
          • Ribas la Libertad
          • Ribas la ciencia
          • Identidad y pensamiento latinoamericano
          • Ribas Mundialización
          • Winnie
          • Ribas y se ensuciaron
          • Ribas tercer encuentro
          • Ribas Hinkelammert
          • Ribas David S
          • Ribas, Identidad y poder
    • Art Perifèric >
      • Cinema
      • Música
      • Fotografia
      • Pintura i Escultura
      • Poesia
    • Comunitat Perifèria
    • Articles fora del monogràfic de la revista >
      • Article Bauman
      • Espinoza. Artículo
      • Javier Amor. Teatro Nicaragua >
        • Jaume i Montse. Els confins d'Aran
      • Ordi, Joan: Article Job
      • Francesc Bellaubi. El gran museu
      • Ignacio Ellacuría
      • Doyle
      • Heidegger >
        • Claudia
        • Molina
        • Sols Lucia
        • Cabana
        • Centelles
        • Granier
    • Discurs del president del govern d'andorra Oscar Ribas a la ONU. (En 8 idiomes). >
      • Discurso de Oscar Ribas en la ONU
      • Discours du Oscar Ribas a la ONU >
        • Oscar Onu anglès >
          • Oscar Onu xinès
          • Oscar Onu rus
          • Oscar Onu àrab
    • Llibres i revistes
    • Enllaços a entitats i llocs web d'interès
    • Blogs >
      • Grup de Lectura Obert de Filosofia
      • Blog A. González
      • Blog de Perifèria CPG
  • ARCA21

Perifèria 2018/5. L'època de la postveritat: Dossier 2018

Postveritat

Perifèria 2018/5. L'època de la postveritat (número complet)


Per ampliar els continguts de la revista trobareu aquí unes breus referències biogràfiques i bibliogràfiques dels autors  així com  articles i enllaços a conferències que considerem d'interès.
​
Para ampliar los contenidos de la revista encontrarán aquí unas breves referencias biográficas y bibliográficas de los autores, así como artículos y enlaces a conferencias      que consideramos de interés. ​

                     "Si uno dice la verdad, tarde o temprano será descubierto".
                                                                   Oscar Wilde

              "Siempre dicen la verdad los que están de acuerdo con lo que nosotros creemos".
                                                         Georges Clemenceau
Imagen

ART


Cristina de Middel i Joan Fontcuberta son els dós artistes que ens han ofert generosament les seves il·lustracions per aquest número de Perifèria. Moltes gràcies. /
Son los dos artistas que nos han ofrecido generosamente sus ilustraciones para este número de Periferia. Muchas gracias. 

Fotos narrativas

Imagen
Cristina de Middel (Alicante 1975) formada en la Universidad de Oklahoma (Estados Unidos) y en Bellas Artes en la Politécnica de Valencia, iba para dibujante pero se inclinó hacia la fotografía. Ganó el premio nacional de fotografía el año 2017 y forma parte de la agencia magnum. Generosamente ha ofrecido sus fotografías y trabajos para ilustrar este número de la revista Periferia. "Trabajó para organizaciones no gubernamentales en Siria y Haití y diferentes periódicos españoles, una experiencia esta última de la que formó un discurso crítico hacia los medios porque, en su opinión, no aprovechan el potencial de la fotografía para contar historias. En  su trayectoria como fotoperiodista  siempre ha tratado de ofrecer una visión excéntrica de la actualidad, evitando los viejos temas tratados mediante los canales y las formas asumidas [...]
De Middel ha combinado sus trabajos documentales con otros personales donde cuestiona el lenguaje y la veracidad de la fotografía como documento, y juega con reconstrucciones o arquetipos que difuminan la frontera entre la realidad y la ficción. En esas obras de carácter más personal "ha elevado su reflexión para situarse, ya sin las ataduras de la veracidad y del documentalismo, en la difusa frontera que separa la realidad de la ficción". Su obra, un permanente juego entre realidad y ficción, se ha expuesto, además de en España, en Londres, Nueva York, Los Ángeles, Fráncfort, París, Roma y Dublín." (Extracto de la noticia aparecida en el País el 29 de octubre de 2017: El innovador fotográfico de Cristina de Middel gana el Nacional. ).

​A nosotros nos ha interesado especialmente de Cristina su voluntad a través de las fotos de educarnos a ser críticos con las imágenes, a no dejarnos manipular por ellas y a aprender que hay una retórica de la imagen, una intencionalidad. "Que una fotografía abra un periódico no significa que sea verdad, al contrario. No es casual. Hay una persona que ha decidido que ésa sea la verdad del día" "Todo está sometido a presiones políticas". ​Y, por esto, es importante que los lectores de imágenes aprendamos códigos críticos que nos permitan salvarnos de la ingenuidad con las que todavía seguimos mirando las fotos. 
​

https://www.elcultural.com/noticias/arte/Cristina-de-Middel-entra-en-la-agencia-Magnum/10950
​
Página web de Cristina de Middel
​Wikipedia

Imagen
Uno de los trabajos de Middle es  This is what hatred did (Esto es lo que hizo el odio). De este trabajo nos llama mucho la atención esta foto y sus múltiples lecturas. Cristina pretende  construir una versión contemporánea ilustrada de la novela de Amos Tutuola Mi vida en la maleza de los fantasmas (1964) adaptando los personajes, el entorno y el ambiente a la realidad de Nigeria hoy en día. En esta novela se narra que en los años sesenta el pueblo de un niño de 5 años fue atacado por soldados. Su madre lo había dejado solo ese día y tuvo que huir de las bombas y el fuego. Se salvó penetrando en la Maleza, un territorio mágico poblado de los espíritus yoruba al que los humanos tienen el acceso prohibido. Estuvo 30 años perdido en esa selva tratando de encontrar el camino de vuelta a casa y viviendo entre los espíritus y los muertos. Se casó 2 veces, lo coronaron rey, lo idolatraron como a un dios y lo  trataron como a un esclavo. Lo convirtieron en vaca, en tinaja, en caballo, en cabra, tuvo que comer oro, plata y bronce, serpientes y sanguijuelas, luchó en dos guerras y fue condenado a muerte al menos media docena de veces. Amos Tutuola escribió  y tuvo que abandonar el país justo después de su publicación para escapar a las violentas reacciones que produjo un libro que más adelante sentaría las bases de la nueva narrativa africana. Publicamos en este número de algunas fotos de esta colección.


Postfotografia 

Imagen
Joan Fontcuberta es un artista, docente y promotor de arte fotográfico. Especialmente interesantes son sus consideraciones sobre el fin de la fotografía y su sustitución por algo que no considera ni mejor ni peor pero que es esencialmente diferente: La postfotografía. Según Joan Fontcuberta la fotografía ha perdido su anclaje histórico, su anclaje en la verdad, en la memoria y en el archivo. Tomamos fotos para todo: para recordar donde está el coche, para comprar un libro, etc y se suben miles de millones de fotos cada día a Internet, convirtiéndose no sólo en algo efímero, sino en polución. Como bien dice: Lo fotografiamos absolutamente todo para no mirar absolutamente nada. Y eso que el grifo de las imágenes no ha empezado más que a abrirse. Las fotos no reflejan ya la realidad. En Ikea, por ejemplo, el 80 por ciento de las imágenes no son reales sino generadas por un ordenador. Si antes lo que pretendia una foto era captar un instante ahora pretende captarlos todos. Más que dar testimonio se pretende dejar constancia de que uno ha estado en un determinado sitio. Los mismos autógrafos son sustituidos por Selfies. Las fotos actuales más que recueros o testimonios son mensajes. Por todo ello, Joan Fontcuberta considera que lo que hacemos actualmente no es fotografía sino postfotografía.

La fotografia ha muerto: viva la postfotografia           Wikipèdia           ​​Pàgina web personal         Biografia de Joan Fontcuberta


POLÍTICA


La teatrocràcia

Imagen
Oscar Ribas Reig (1936)  es Licenciado en Derecho por la Universidad de Barcelona (España), 1959. Fue Presidente del Gobierno de Andorra en los periodos 1982-1984 y 1990-1994.
 Óscar Ribas Reig se convirtió en el primer Presidente electo del Gobierno en la historia del Principado de Andorra. Su política se centró en lograr una reforma económica y fiscal que equiparara a Andorra a los demás estados europeos. Viendo que esto era imposible de lograr, presentó la renuncia de su gobierno (1984).
A principios de 1990 fue nuevamente elegido Presidente del Gobierno. Su política volvió a proponer una reforma económica y fiscal y, como prioridad, la redacción de la primera constitución escrita, en la que el Estado se definió como un estado independiente, democrático y social bajo el imperio de la ley. 
Desde 2005, es miembro correspondiente de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras (RACEF, España) y miembro de la Academia Mundial de Arte y Ciencia (2014). Es miembro de la World Leadership Alliance  y del Club de Madrid desde 2013.

Articles diari d'Andorra
​Wikipèdia
​
Entrevista a Oscar Ribas Reig
Fundació Julià Reig
​

Llibres publicats

Discurs de la entrada del Principat d'Andorra a la Organització de les Nacions Unides

Imagen
Es un honor publicar per primera vegada a Internet el discurs d'Oscar Ribas com a president del Principat d'Andorra (DISCURS) en motiu de l'admissió d'andorra a la ONU (1993). El text original es conserva a l'arxiu municipal de Salt on va néixer el pare de l'Oscar Ribas. El text és conegut perquè constitueix el primer discurs llegit íntegrament en català a l'ONU i per bé que cal destacar del discurs la reivindicació de la cultura catalana per part de l'estat andorrà, jo hi voldria assenyalar d'altres elements que ens conviden a la reflexió en aquests temps de populismes i postveritat.

En primer lloc, el discurs afirma un fet: Andorra és l'únic territori Europeu on no hi ha hagut cap guerra des del segle XIII i és probable que sigui un dels pocs territoris del món que no n'han patit cap en 800 anys. Això sol ja fa de l'estat andorrà una singularitat digna d'estudi i d'interès per a la política, doncs, sens dubte, encara que moltes vegades passi el contrari, el do més preuat de la política és la preservació de la pau. 

En segon lloc, citant Aristòtil,  diu l'Òscar que un Estat ha de tenir la dimensió de la Polis: "Ha de permetre que tothom conegui el caràcter dels altres; el territori,  ha de poder contemplar-se en la seva totalitat des del cim d'una muntanya: Andorra respon a aquestes característiques humanes i geogràfiques." Òbviament no es tracta de convertir tot poder supralocal en microestat, però si d'aprendre la lliçó d'Andorra: que la política només pot ser propera i no separar el poble de les elits si hi han estructures que facilitin l'accesibilitat a la política de les persones i que la democràcia sigui el més participativa possible. De fet, és el què a la Unió Europea anomenem principi de subsidiarietat,  un dels  ideals i pilars fonamentals de la Unió massa sovint segrestat pels grans estats.  Segons aquest principi, els assumptes polítics han de ser resolts per l'autoritat (normativa, cultural, política o econòmica) més propera a l'objecte del problema i, per tant, tot allò que es pot solucionar localment i supralocalment s'ha de fer en aquestes instàncies i només delegar a un poder superior (subsidiari)  els problemes que depassin aquests àmbits.  Aquest principi té les seves arrels teòriques en la doctrina social de l'església catòlica i és un dels principis bàsics de la democràcia participativa, de l'organització federal, confederal i, en general, de tota organització política estatal o supraestatal no centralista. 
​
En tercer lloc, Ribas defensa que la universalitat no va renyida amb la identitat, ans el contrari, que coneixent-nos a nosaltres mateixos, aprofundint en les nostres arrels, podem obrir-nos i empatitzar sense por ni complexos d'inferioritat o superioritat amb els altres. Universalitat i identitat van de la má. L'estima de la pròpia llengua no està renyida amb el cosmopolitisme, com és el cas d'Andorra on la majoria dels seus habitants son políglotes:  "Cal aprofundir en les pròpies arrels. I les nostres són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Àusias March i Salvador Espriu, la quina es parla des de Fraga -a l'Aragó- fins a Maó -a l'illa balear de Menorca- i des de Salses  -al Roselló francès- fins a Guardamar -a les terres meridionals del País Valencià. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat."

I per últim el discurs fa palesa una manera de fer política que busca projectar-se en el futur, realitzar ideals possibles, amb un moderat optimisme que contrasta amb l'agror, les postveritats, la teatrocràcia actual i la manca de projectes engrescadors a mitjà terme.  

Jordi Corominas

Discurs de Oscar Ribas a l'ONU (1993) / Discurso de ingreso del Principado de Andorra a la ONU /Discours d'entrée de la Principauté d'Andorre à l'ONU / Andorra entrance speech to UN / Выступление Андорры в ООН / 安道尔入口致联合国演讲/ خطاب دخول أندورا إلى الأمم المتحدة


La verdad y el discurso político. Una relación compleja

Imagen

​Salvador Martí i Puig es Profesor Titular de la Universitat de Girona y miembro del Centro de Relaciones Internacionales de Barcelona CIDOB. Es doctor en Ciencia Política y de la Administración.
Ha sido profesor visitante, docente e investigador en diversos centros universitarios de Europa, Estados Unidos y América Latina.
Su área de especialización es la política comparada, y ha investigado sobre procesos de democratización en América Latina, acción colectiva, movimientos sociales, y partidos y sistemas de partidos, sobre los que ha escrito numerosos artículos en revistas académicas y diversos libros.

​Universitat de Girona: Articles de Salvador Martí Puig
Nicaragua: Una crisis inesperada pero previsible
América Latina: Cambio de ciclo

PSICOLOGIA


Veritat és allò que vull que sigui veritat?

Imagen
Joan García del Muro Solans (Lleida, 1961) és un filòsof català i un dels assagistes més guardonats en literatura catalana. És doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i professor de Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i catedràtic a l'Institut Obert de Catalunya (IOC).  L'any 2016 va guanyar per segon cop els Premis Octubre amb un assaig titulat Soldats del no-res, on intenta aproximar-se a la figura dels joves europeus que s'incorporen a les files de Daesh o Estat Islàmic. L'any 2017 va guanyar el 34è Premi Josep Vallverdú d'assaig amb l'obra Good bye, veritat. 

​
Wikipedia

​
La posverdad llega a Catalunya
​​

Imagen
Goodbye veritat. Editorial Pagès

Postverité. La face sombre du cerveau
Imagen

Sebastian Dieguez est chercheur en neurosciences et neuropsychologue au Laboratoire des Sciences Cognitives et Neurologiques de l'Université de Fribourg, en Suisse. Il mène des recherches sur la conscience du corps, les troubles neurologiques et les bases cérébrales du bilinguisme. 
​

​Publications

Imagen

DRET


La lluita per la veritat

Imagen
Josep Maria Tamarit Sumalla es Doctor en Derecho por la Universidad de Barcelona (1988), con la tesis doctoral "La libertad ideológica en el Derecho Penal", Desde 1999 es Catedrático de Derecho penal de la Universitat de Lleida y desde 2010 Catedrático de la Universitat Oberta de Catalunya y Director del programa de Criminología. Ha sido investigador principal de varios proyectos de investigación y actualmente lo es del Grupo consolidado "Sistema de justicia penal" (AGAUR 2006-2009 y 2010-2013) y del proyecto coordinado "La victimizació sexual de menores y su protección penal" (UOC-UdL-UB 2013-2015). Su actividad de investigación se ha centrado especialmente en la victimología, la justicia restaurativa y el sistema de sanciones penales. Actualmente es Presidente de la Sociedad Catalana de Victimología. Entre sus publicaciones científicas destacan las monografías “La reforma de los delitos de lesiones” (Barcelona 1990), “La reparación de la víctima en el Derecho penal” (Barcelona 1993 y 1994), “, La víctima en el Derecho penal” (Aranzadi 1998), “La protección de los menores de edad frente al abuso y explotación sexual” (Aranzadi 2000 y 2002), “La reforma de la ejecución penal” (Tirant lo blanch 2004),  y “Justicia de transición, justicia penal internacional y justicia universal” (Atelier 2010).
societat catalana de victimologiawww.victimologia.cat/
​
Paradojas y patologías en la construcción social, política y jurídica de la victimicidad
​
Articles Josep Maria Tamarit
Dialnet


EPISTEMOLOGIA


Realitat i borrositat en temps de postveritat

Imagen
Andreu Grau i Arau
Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Professor de filosofia de l'Institut Obert de Catalunya i d'Història de la Filosofia Medieval en la Universitat de Barcelona. Membre del Grup d'Investigació IAFI (Departament de Matemàtiques financeres de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona). Camps d'investigació: lògica, metafísica i teologia en la baixa edat mitjana i en el renaixement, i història del pensament econòmic.

Dialnet

SOCIOLOGIA


La postveritat com a sistema

Imagen
Joan Albert Vicens és  codirector de la revista Perifèria CPG i un dels seus autors habituals (cf. més informacio a Comunitat Perifèria i a Dialnet). És doctor en Filosofia i les seves àrees de major interès són la filosofia cartesiana, la filosofía moderna i la filosofia espanyola contemporània, així com els temes de teoria social. Es professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i catedràtic de filosofia de l'institut Sabadell (Sabadell), d'on també n'és el director. 
  • Filosofia catalana
  • Dialnet

Imagen

Afrontar la postverdad

Imagen
Michel Wieviorka és sociòleg, codirector del ​Collège d’Études Mondiales i director d’estudis a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, on va ser responsable del Centre d’Analyse et d’Intervention Sociologiques (CADIS) entre el 1993 i el 2009. Actualment és una de les veus més il·lustres i mediàtiques del panorama intel·lectual francès i un dels científics socials més reputats del món.

Importància de l'educació
"Puisque l’irrationnel, l’immoral se nourrissent de la distance qui sépare les élites et une partie de la population, un enjeu n’est-il pas d’abolir cette distance concrètement, en facilitant l’accès de cette partie de la population, et notamment des jeunes, à ce qui peut incarner la raison et les valeurs ? C’est là le rôle de l’éducation à l’école, et dans divers prolongements parascolaires qui peuvent compléter l’action des enseignants.Les réponses parmi les plus efficaces sont celles qui, plutôt que de mettre en avant la raison ou les valeurs contre les émotions et les croyances, s’efforcent au contraire de les articuler en autorisant l’échange, la discussion. Un musée froid de la mémoire, personnalisant peu le drame historique concerné par exemple, expliquant sans mettre en avant les individus qui furent détruits, est moins efficace qu’un musée qui donne des noms de victimes, fait voir des photos ou des films des êtres humains, permet d’accéder à leur expérience et joue de façon positive sur les émotions. Ce qui n’est jamais facile ni évident. Et un musée qui met en œuvre des possibilités de questionnement et de débat, une certaine interaction est toujours un progrès" (Face à la postverité.)
Afrontar la posverdad y el complotismo
​Face à la postverité 


The Post-truth era. DIshonesty and deception in contemporary life

Imagen
Ralph Keyes escribió The post-truth era: dishonesty and deception in contemporary life en el 2004 y sus categorías de análisis fueron retomadas en la actualidad para describir el fenómeno de Donal Trump en Estados Unidos y un término apenas utilizado en 2004 ha adquirido carta de ciudadania en todos los diccionarios. El gran interés, por tanto, de este autor es el haber sido de los primeros en poner el foco en el fenómeno sobre el que reflexionamos en este número.

"
In the post-truth era, borders blur between truth and lies, honesty and dishonesty, fiction and nonfiction. Deceiving others becomes a challenge, a game, and ultimately a habit. Research suggests that the average American tells lies on a daily basis. These fibs run the gamut from “I like sushi,” to “I love you.”
As the volume of strangers and acquaintances in our lives rises, so do opportunities to improve on the truth. The result is a widespread sense that much of what we’re told can’t be trusted. From potential mates to prospective employees, we’re no longer sure whom exactly we’re dealing with. Deception has become a routine part of the mating dance. Personnel officers take for granted that the resumes they read are padded. No wonder private investigation is a growth sector of the economy.
What motivates the casual dishonesty that’s become pandemic?  Why do so many, even those with no apparent need to do so, feel a need to embellish their personal history? This question arises every time prominent figures are unmasked as fabulists: businesspeople, politicians, journalists, judges, military officers, police chiefs, beauty queens, newspaper reporters, South Carolina’s governor, the head of the United States Olympic Committee, and the manager of the Toronto Blue Jays.  Branches are grafted onto their family trees. Unearned degrees show up on their resumes. Purchased medals appear in their display cases. Thousands of non-veterans say they fought in Vietnam. Scores more passed themselves off as Ground Zero rescue workers.
We can only understand the motives of such dissemblers by examining the sea in which they swim. Trends ranging from the postmodern disdain for “truth” to therapeutic non-judgment encourage deception. There is much incentive and little penalty for improving the “narrative” of one’s life. The increasing influence of therapists, entertainers, politicians, academics, and lawyers, with their flexible code of ethics, contribute to the post-truth era. So do ethical relativism, Boomer narcissism, the decline of community, and rise of the Internet.
Post-truthfulness builds a fragile social edifice based on wariness. It erodes the foundation of trust that underlies any healthy civilization. When enough of us peddle fantasy as fact, society loses its grounding in reality.  Society would crumble altogether if we assumed others were as likely to dissemble as tell the truth. We are perilously close to that point". (The Post-truth era. DIshonesty and deception in contemporary life)

Imagen
 

​
Wikipedia




​
​Trump and the post truth Era

​

Página web personal

FILOSOFIA DE LA RELIGIÓ


Posverdad y religión líquida

Imagen
Jordi Corominas és codirector de la revista i un dels seus autors habituals. (Més informació a Comunitat Perifèria i a Dialnet ).  Es doctor en filosofia, ha estat professor en les UCA de Nicaragua i El Salvador i les seves àrees de major interès son la filosofia zubiriana, la praxeologia i la filosofia de la religió. Actualment treballa en un Màster de diàleg interreligiós i intercultural, en  i en una Llicenciatura de ciències religioses a l'ISCREB.

                          Publicacions                                             Dialnet

Imagen

Imagen
Imagen
Rose and John Soler from St Paul (Minnesota) have done the english translation  of the article "Posverdad y religión líquida".
​
  • John T. Soler - Retired cancer epidemiologist (science + statistics), now a very curious traveler exploring how the world works (and fails to work). Favorite reading is history, especially history of science.  Favorite city is Barcelona!
  • Rose-Ellen Soler -  Training in geography and Economic Development at the University of Minnesota revealed a fascination with origins of almost anything. I authored a Minnesota history, travel, zealously read roadside history plaques; love words whether in French, Spanish, German Maltese, Romansch or Catalan, and mull over how they are related.

FILOSOFIA I TEOLOGIA


Postverdad y post-verdad

Imagen
Antonio González es doctor en filosofía y en teología. Su filosofía deriva del influjo de Xavier Zubiri y de Ignacio Ellacuría. Ha propuesto una "praxeología" o filosofía de la praxis con raíces fenomenológicas. En teología ha elaborado una teología fundamental, basada en sus ideas sobre la praxis, y una teología social, en la que desarrolla críticamente la teología de la liberación.  Actualmente trabaja como Secretario General de la Fundación Xavier Zubiri. Colabora con nuestra revista desde sus inicios y forma parte de la Comunidad Periferia. ​

 ​                    Wikipedia         Dialnet


PERIODISMO


La Era de la postverdad: Realidad versus percepción. 2017.

LLORENTE & CUENCA es una consultora española especializada en Comunicación. El número 27 de su Revista UNO  está dedicado precisamente al tema de la postverdad. 
Imagen

​La Era de la Posverdad: Realidad versus percepción. 2017.
"Las creencias personales, irrefutables para muchos, han ganado fuerza frente a la lógica y a los hechos, y han acabado asentándose como asunciones compartidas por la sociedad, provocando el desconcierto de la opinión pública. En este entorno, surgen nuevas formas de relación con la opinión pública y se consolidan los medios alternativos. Las formas tradicionales de periodismo pierden peso frente al auge de nuevos canales de comunicación como los blog personales, Youtube, los canales de mensajería instantánea como Whatsapp, Telegram y Facebook Chat, o las redes sociales como Snapchat o Twitter. Un mero tuit puede movilizar a masas y provocar resultados impensables hace unos pocos años. La divulgación de noticias falsas desemboca en una banalización de la mentira y, por ende, en la relativización de la verdad. El valor o la credibilidad de los medios de comunicación queda mermado frente a las opiniones personales. Los hechos pasan a un segundo plano, mientras el “cómo” se cuenta la historia retoma importancia y le gana al “qué”. No se trata entonces de saber lo que ha ocurrido, se trata de escuchar, ver, leer, la versión de los hechos que concuerde más con las ideologías de cada uno. En este número de UNO abordamos este escenario incierto y cuál debe ser el papel de los medios de comunicación para conectar con las audiencias".
​
José Antonio Lorente


Proudly powered by Weebly