Tots els articles de Pere JUncadella
Josep Soler i Cirera, "Fent memòria de les moltes coincidències"
Fins sempre Pere
Preserveu la meva solitud i el meu silenci. Article de Pere Juncadella en la mort de Lluís Xirinacs.
Pere Juncadella, El cercle Cultural de Balsareny, Balsareny, 1998.
Recensió del llibre L'Artefacte de Ramon Carreté
Recensió del llibre La vida continua de Ramon Carreté
Fins sempre Pere
Preserveu la meva solitud i el meu silenci. Article de Pere Juncadella en la mort de Lluís Xirinacs.
Pere Juncadella, El cercle Cultural de Balsareny, Balsareny, 1998.
Recensió del llibre L'Artefacte de Ramon Carreté
Recensió del llibre La vida continua de Ramon Carreté
Pere Juncadella publica un llibre col·lectiu de narrativa
Ramon Carreté
Cossetània Edicions acaba de publicar L’artefacte, de Pep Campei, obra guanyadora del XXII Premi Literari Vila d’Ascó.
Pep Campei és el pseudònim col·lectiu que ha adoptat un grup d’alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El cognom, Campei, correspon a les inicials dels noms dels seus components: Carme ballús, Amadeu Ballesté, Muntsa Colell, Pere Juncadella, Elvira Comte i Imma Guiteras; el nom Pep prové del de l’escriptor Pep Albanell, coordinador del grup.
La trama de L’Artefacte es centra en sis personatges ben diversos (un escriptor conegut en crisi de creativitat que s’aprofita d’escrits aliens que publica com a propis; una presidiària de Wad-Ras, culpable d’un crim passional; un metge forense que fantasieja sobre la hipotètica vida dels cadàvers que ha de tractar en la seva feina; una noia tartamuda que participa en concursos literaris però tem guanyar-los per por d’haver de parlar en públic; una dona que ha superat un càncer i que intenta refer una relació trencada fa anys amb el seu pare; i un constructor d’un poble de pagès, home poc lletrat, que s’ha fet ric amb operacions immobiliàries i, ja de gran, s’inicia en l’escriptura. Tots envien la seva narració a un concurs important. D’altres personatges són el maître del restaurant on es celebra el sopar del premi literari i el president del jurat que ha de concedir el guardó.
L’obra combina narracions curtes sobre les raons que impulsen cada un dels autors a escriure el seu conte, més els sis contes que escriuen, més la reacció de cada un d’ells a mesura que el jurat va descartant-los un a un fins arribar a proclamar el guanyador, més les reflexions del maître a mesura que es va desenvolupant el sopar, més un desenllaç final inesperat. La gràcia és que els diferents autors “reals” han escrit un conte cada un, i també han escrit la part corresponent a les motivacions a priori i les reaccions a posteriori de cada un dels autors “ficticis”, però sense una correspondència biunívoca; és a dir, que cada autor real ha escrit, per una banda, una narració sobre un dels autors ficticis, i per altra banda ha escrit un conte que correspon, en la ficció, a un altre autor fictici diferent del que l’autor real ha elaborat.
El conjunt aplega una gran varietat de temes i de gèneres (biografia, monòleg, reflexió interior, diàleg, notes de dietari, contes...) treballats des de punts de vista diferents; i ens presenta un esplet de personatges psicològicament interessants i, en algun cas, fins i tot inquietants. La trama avança de manera fluida, jugant en tot moment a captar l’interès del lector, apel·lant sempre a la seva complicitat i perspicàcia, insinuant-li pistes que reapareixeran més endavant i posant-li paranys que no s’aclariran sinó més endavant. Així, el lector queda de seguida atrapat per la complexa trama, que es resoldrà al final amb un gir sorprenent. Tot i les diverses mans que han intervingut en l’obra, al llibre no s’hi aprecien diferències notables d’estil i el conjunt resulta molt cohesionat i ben travat. Tant és així, que el jurat “real” que li va concedir el premi Vila d’Ascó va quedar astorat en saber que el guanyador del premi era un col·lectiu i no pas un autor únic que jugava amb una pretesa disparitat d’estils i temes.
És doncs un mèrit molt important d’aquest llibre i que diu molt d’aquest grup de treball del Taller d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Esperem que aquest primer volum de narracions no sigui l’últim i que “Pep Campei” ens pugui continuar oferint mostres del seu enginy literari. I felicitem especialment Pere Juncadella, fundador del CCB, autor del llibre El Cercle Cultural de Balsareny (1998), llicenciat en Psicologia i en Ciències Econòmiques i professor jubilat, per la seva participació en una producció literària tan reeixida.
El llibre es pot adquirir a les llibreries, i també en aquesta adreça electrònica:
http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1128
Ramon Carreté
Cossetània Edicions acaba de publicar L’artefacte, de Pep Campei, obra guanyadora del XXII Premi Literari Vila d’Ascó.
Pep Campei és el pseudònim col·lectiu que ha adoptat un grup d’alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El cognom, Campei, correspon a les inicials dels noms dels seus components: Carme ballús, Amadeu Ballesté, Muntsa Colell, Pere Juncadella, Elvira Comte i Imma Guiteras; el nom Pep prové del de l’escriptor Pep Albanell, coordinador del grup.
La trama de L’Artefacte es centra en sis personatges ben diversos (un escriptor conegut en crisi de creativitat que s’aprofita d’escrits aliens que publica com a propis; una presidiària de Wad-Ras, culpable d’un crim passional; un metge forense que fantasieja sobre la hipotètica vida dels cadàvers que ha de tractar en la seva feina; una noia tartamuda que participa en concursos literaris però tem guanyar-los per por d’haver de parlar en públic; una dona que ha superat un càncer i que intenta refer una relació trencada fa anys amb el seu pare; i un constructor d’un poble de pagès, home poc lletrat, que s’ha fet ric amb operacions immobiliàries i, ja de gran, s’inicia en l’escriptura. Tots envien la seva narració a un concurs important. D’altres personatges són el maître del restaurant on es celebra el sopar del premi literari i el president del jurat que ha de concedir el guardó.
L’obra combina narracions curtes sobre les raons que impulsen cada un dels autors a escriure el seu conte, més els sis contes que escriuen, més la reacció de cada un d’ells a mesura que el jurat va descartant-los un a un fins arribar a proclamar el guanyador, més les reflexions del maître a mesura que es va desenvolupant el sopar, més un desenllaç final inesperat. La gràcia és que els diferents autors “reals” han escrit un conte cada un, i també han escrit la part corresponent a les motivacions a priori i les reaccions a posteriori de cada un dels autors “ficticis”, però sense una correspondència biunívoca; és a dir, que cada autor real ha escrit, per una banda, una narració sobre un dels autors ficticis, i per altra banda ha escrit un conte que correspon, en la ficció, a un altre autor fictici diferent del que l’autor real ha elaborat.
El conjunt aplega una gran varietat de temes i de gèneres (biografia, monòleg, reflexió interior, diàleg, notes de dietari, contes...) treballats des de punts de vista diferents; i ens presenta un esplet de personatges psicològicament interessants i, en algun cas, fins i tot inquietants. La trama avança de manera fluida, jugant en tot moment a captar l’interès del lector, apel·lant sempre a la seva complicitat i perspicàcia, insinuant-li pistes que reapareixeran més endavant i posant-li paranys que no s’aclariran sinó més endavant. Així, el lector queda de seguida atrapat per la complexa trama, que es resoldrà al final amb un gir sorprenent. Tot i les diverses mans que han intervingut en l’obra, al llibre no s’hi aprecien diferències notables d’estil i el conjunt resulta molt cohesionat i ben travat. Tant és així, que el jurat “real” que li va concedir el premi Vila d’Ascó va quedar astorat en saber que el guanyador del premi era un col·lectiu i no pas un autor únic que jugava amb una pretesa disparitat d’estils i temes.
És doncs un mèrit molt important d’aquest llibre i que diu molt d’aquest grup de treball del Taller d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Esperem que aquest primer volum de narracions no sigui l’últim i que “Pep Campei” ens pugui continuar oferint mostres del seu enginy literari. I felicitem especialment Pere Juncadella, fundador del CCB, autor del llibre El Cercle Cultural de Balsareny (1998), llicenciat en Psicologia i en Ciències Econòmiques i professor jubilat, per la seva participació en una producció literària tan reeixida.
El llibre es pot adquirir a les llibreries, i també en aquesta adreça electrònica:
http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1128