Revista Periferia CPG
  • Sobre la revista
    • Benvinguda >
      • Bienvenida
    • Presentació >
      • Presentación
    • Qui som? >
      • Quienes somos
    • Index d'autors i persones mencionades / Indice de autores
    • Subscripció gratuïta / Baixa >
      • Suscripción gratuita / Baja
    • Contacte >
      • Contacto
    • Instruccions per als col·laboradors >
      • Instrucciones para los colaboradores
    • Com llegir la revista >
      • Cómo leer la revista
    • Com citar la revista >
      • Como citar la revista
    • Traduccions / translations to all languages
  • Revistes
    • Tots els números >
      • Todos los números
    • 9/2022 Esperit >
      • 9/2022 Espíritu >
        • dossier 2022 español
        • dossier 2022 català
    • 8/2021 Natura >
      • 8/2021 Naturaleza
    • 7/2020 Pandèmia >
      • 7/2020 Pandemia
    • 6/2019 Populismes >
      • 6/2019 Populismos
    • 5/ 2018 L'època de la postveritat >
      • 5/2018 La época de la posverdad
    • 4/ 2017 Transhumanisme: H+? >
      • 4/2017 Transhumanismo: ¿H+?
    • 3/2016 El cos que som >
      • 3/2016 El cuerpo que somos
    • 2/2015 Experiències contemporànies de sentit >
      • 2/2015 Experiencias contemporáneas de sentido
    • 1/2014 Cosmopolitisme i societat global >
      • 1/2014 Cosmopolitismo y sociedad global
    • Fullejar la revista on-line >
      • Hojear la revista on-line
  • P. Casaldàliga
    • Vida, pensament i causes
    • Obra completa i enllaços
    • Casa Pairal >
      • Enmig del poble
      • São Félix do Araguaia
      • Balsareny
    • Celebració dels 90 anys
    • En la seva mort >
      • El cor ple de noms
      • Visita virtual a la tomba de Pere Casaldàliga
    • Fundació Pere Casaldàliga >
      • Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga
  • Miscel·lània
    • Personatges perifèrics >
      • Presentacions
      • Jaume Botey
      • Ramon Cabana
      • Joan Casañas Guri
      • Josep Maria Cunill
      • Carmen Dulanto
      • Pere Juncadella
      • Álvaro López Pego
      • Florentino Pino
      • Judit Ribas
    • Art Perifèric >
      • Cinema
      • Música
      • Fotografia
      • Pintura i Escultura
      • Poesia
    • Comunitat Perifèria
    • Articles fora del monogràfic de la revista
    • Discurs del president del govern d'andorra Oscar Ribas a la ONU. (En 8 idiomes).
    • Llibres i revistes
    • Enllaços a entitats i llocs web d'interès
  • Blogs
    • Grup de Lectura Obert de Filosofia
    • Blog de Perifèria CPG

I. Trobada d'amics del Ramon Cabana 
Sant Romà de la Clusa, 2015

Pujada al Canigó en record del Ramon
​

El dissabte 24 d'octubre del 2015 ens vàrem trobar una colla d'amics al refugi de Mirialles del Canigó, a les 8 del matí, per pujar una carlina i una placa al petit abric on es va morir. La carlina, el·laborada amb molta dedicació pel seu amic forjador: Llorenç Pedrals, porta escrita la frase: "El món i el cel tot serà nostre si duem la joia al rostre". Que és el què sempre escrivia el ramon als llibres dels cims. Després d'enclastar-les a la roca vàrem llegir el text del Ramon Arrels: una glossa de la cançó Arrels dels esquirols que podeu llegir fent clic aquí: Arrels compartides entre amics (Arrels dels esquirols) per Ramon Cabana. ​ A sota veure el video que en va fer el Llorenç Planes. Un antic escolta. El Ramon ens va encomanar la passió per la muntanya. ​Al final vàrem cantar Fent Camí:
Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me dins del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment,
que porto al meu sarró,
tant si m'omple de joia
com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió
Però lluny a l'horitzó amb la llum resplendent
ja lliure d'engany la força del vent
m'empeny endavant
veuré milers com jo són els homes
que van vencent la por. que van vencent la por


Alleugeriré el pas és la joia i l'esperit
duent amb mi el sarró, la força i el crit
que em guia endavant.
i avivaré amb el cant tan lleuger com el pas

el pas dels meus companys! dels meus companys
Endavant!

Imagen
Sant Romà de la Clusa

A 2/4 de 12 del matí del dissabte 31 d'octubre del 2015 ens vàrem trobar  a Sant Romà de la Clusa unes 70 persones. A prop d’on el Ramon va néixer (Les Llosses). San Romà és el lloc on va viure d’infant, quan la seva família feien de pastors i pagesos.  Va dir-hi missa durant molts anys i és on està enterrat per pròpia voluntat junt amb els seus pares i familiars. ​
Imagen
​A les 12 del matí, a l’entrada de l’ermita, fent de mestre de cerimònies el seu amic Mn Toni Guixé, i entorn de la tomba d’en Ramon Cabana, vàrem llegir una petita selecció d’escrits del Ramon Cabana:

L'estrofa de Mn. M. 
Costa i Llobera que el Ramon tenia penjada al seu menjador de Gargallà junt amb un dibuix de La Clusa.
​

"Aquí, ben jove, pensí abrigar-hi
un niu d´humana felicitat:
després la tomba vaig somniar-hi
a on tindria, més solitari,
repòs més grat...
Oh lloc per vida i mort fantasiat!"

Tres fragments de Près tu pres jo, el llibre del Ramon Cabana dedicat als presos de la presó de Manresa on feia treball voluntari: 

La culpabilitat

Han retingut el passi a un voluntari perquè l'arc d'entrada dels escorcolls anava pitant. després de passar unes quantes vegades s'han adonat que duia el mòbil a la butxaca. No s'han cregut que era un descuit i l'hi han fet un sermó per mirar de culpabilitzar-lo i de fer-lo sentir malament, reiterant que es tractava de quelcom molt greu. 
Segurament que, tant la salut mental com l'ètica, exigeix saber-se protegir de xamans, de gurús i de jerarques religiosos que vulguin administrar-nos les culpabilitats.
La gratuïtat

És el que va mes elegant del mòdul. Tot seguit em demana roba i em sembla que en té molta. Em diu que li agrada mudar-se sovint i, com que és negre, només li escauen alguns colors com ara el blanc, el vermell, el groc, el blau i el verd. A vegades veig que la seva roba la porta algú altre. No sé si l'hi deixa, si l'hi dona o si fan intercanvis. però tampoc no m'interessa.
​la gratuïtat i la utilitat fan una balança. Si et preocupes per la utilitat de les teves donacions i accions, perd força el seu sentit de generositat i gratuitat. 
Autenticitat

Avui és Dijous Gras. Quan he entrat al pati entraven grups d'interns als diferents mòduls que venien dels tallers. N'he vist un disfressat de Verònica, colors i maquillatge negre i morat, els de Quaresma. Em diuen que és la Lucía que no s'hi ha pogut resistir. "Fins que no sigui al carrer i amb els diners per poder canviar-me de sexe no em sentiré lliure. Per això vaig delinquir". La presó, de moment, la porta a sobre. felicito la direcció del centre per haver-lo deixat disfressar.
​Pallasso, dolç pallasso, insigne pallasso; pallasso sagrat. Dins de la teva disfressa trobo sovint la meva identitat. 

Després vàrem llegir la cançó de Sant Romà que està en una placa a l'entrada de l'església i que constitueix una mena d'epitafi de la tomba:
Imagen
Cançó de Sant Romà

Al vell fossar
de Sant Romà
beneíem la terra,
beneíem el pa.
Els morts, llavor de vida,
En terra dormen esperant demà.
Ai el goig de venia
Ai el goig que se’n va!

Al vell fossar
de Sant Romà,

si l’amor fa rotllana,

​ja la boira es desfà. 

Ai l’amor que venia
Ai l’amor que se’n va!

Al vell fossar 
De Sant Romà
Pomellet de centfulles 
que el cor en guarirà.
Si la mort em prenia
No voldria altre indret per reposar.

Ai la mort que venia
Ai la mort que se’n va
Imagen
I tots vàrem cantar la cançó dels esquirols:  Més enllà d'un adeu. ​Conduits pel Llorenç Planes i el David Trias, famós des de que surt a Happy Day. 

Més enllà d'un adeu
​
​

Quan l'adéu és a reveure

i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda
allà al quintà.
Quan tot just és oblidada
l'última por,
quan l'home porta als llavis
una cançó.

Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor,
i l'infant que et dóna la mà,
amb tendresa
esdevé força per lluitar.

​
​Quan l'adéu és caminada
i el camí ple
de pols i de petjades
de cants i fets.
Quan el bram de la tempesta
porta la por,
quan l'home llança queixes
sense ressò.

​Un company esdevé germà

un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble
esdevé força per lluitar.


​
​Quan l'adéu és una reixa

d'una presó
i els somnis es desvetllen
en la foscor.
Quan el grinyol d'una porta
és l'últim cant,
quan l'home mata l'home
en un instant.

Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia
esdevé força per lluitar

Imagen
A la sobretaula, vàrem beure Grand Marnier, el licor preferit del Ramon i, fins a les cinc de la tarda, vàrem estar cantant cançons dels esquirols, amb un dels seus fundadors, el Joan Vilamala i el grup Set Vetes: 
Imagen
Grup Esquirols 1980
Imagen
Abans de baixar a dinar a Castell de l'Areny ens vàrem aplegar al mirador de Sant Romà de la Clusa. 

A ¾ de dues, al Castell de l'Areny, vàrem passar  un vídeo de la pujada l l’homenatge al Ramon, realitzat  als peus del Canigó la setmana anterior i de l’acte acabat de realitzar a Sant Romà de la Clusa. I també un video realitzat pel Llorenç Pedrals en record del Ramon que podeu veure aquí a sota

Imagen
Grup set vetes


A les 8 del vespre ens vàrem trobar  a l’esdeveniment “Els altres Tibets”, dedicat al Ramon Cabana al Centre d’informació i Interpretació del Parc Natural Cadí Moixeró de Bagà. 
Després vàrem veure Chai tibetà i ho vàrem acabar de rematar a les 10 de la nit amb unes ensaïmades d'Eivissa i boletada al restaurant del Santuari de Paller. 

El Xavier Vicens ens ha enviat aquestes fotos del Ramon:


L'Esdeveniment de Bagà, "Els altres Tibets" va consistir en una exposició de fotos del Mustang i en el video de la pujada al Stok Angri, un pic de 6000 mts, a l'Ihimalaia de la India que podeu veure aquí sota: 
Una part dels que vàrem fer cim érem antics escoltes i el Ramon ens va encomanar la passió per la muntanya. A ell li dediquem el video fet pel Llorenç Planes:
Proudly powered by Weebly