Primer Memorial Ramon Cabana a Sant Romà de la Clusa 31/10/2015
Gargallà. El paradís del Ramon a la terra. (Foto Xavier Vicens)
Pujada al Canigó en record del Ramon
El dissabte 24 d'octubre del 2015 ens vàrem trobar una colla d'amics al refugi de Mirialles del Canigó, a les 8 del matí, per pujar una carlina i una placa al petit abric on es va morir. La carlina, el·laborada amb molta dedicació pel seu amic forjador: Llorenç Pedrals, porta escrita la frase: "El món i el cel tot serà nostre si duem la joia al rostre". Que és el què sempre escrivia el ramon als llibres dels cims. Després d'enclastar-les a la roca vàrem llegir el text del Ramon Arrels: una glossa de la cançó Arrels dels esquirols que podeu llegir fent clic aquí: Arrels compartides entre amics (Arrels dels esquirols) per Ramon Cabana. A sota veure el video que en va fer el Llorenç Planes. Un antic escolta. El Ramon ens va encomanar la passió per la muntanya. Al final vàrem cantar Fent Camí:
|
Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols, ficar-me dins del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment, que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. |
Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo, dubtaré del compromís i a voltes diré no, o em mancarà quan calgui, decisió |
Però lluny a l'horitzó amb la llum resplendent
ja lliure d'engany la força del vent m'empeny endavant veuré milers com jo són els homes que van vencent la por. que van vencent la por |
Alleugeriré el pas és la joia i l'esperit
duent amb mi el sarró, la força i el crit que em guia endavant. i avivaré amb el cant tan lleuger com el pas el pas dels meus companys! dels meus companys Endavant! |
|
Sant Romà de la Clusa
A 2/4 de 12 del matí del dissabte 31 d'octubre del 2015 ens vàrem trobar a Sant Romà de la Clusa unes 70 persones. A prop d’on el Ramon va néixer (Les Llosses). San Romà és el lloc on va viure d’infant, quan la seva família feien de pastors i pagesos. Va dir-hi missa durant molts anys i és on està enterrat per pròpia voluntat junt amb els seus pares i familiars. |
|
|
A les 12 del matí, a l’entrada de l’ermita, fent de mestre de cerimònies el seu amic Mn Toni Guixé, i entorn de la tomba d’en Ramon Cabana, vàrem llegir una petita selecció d’escrits del Ramon Cabana:
L'estrofa de Mn. M. Costa i Llobera que el Ramon tenia penjada al seu menjador de Gargallà junt amb un dibuix de La Clusa. "Aquí, ben jove, pensí abrigar-hi un niu d´humana felicitat: després la tomba vaig somniar-hi a on tindria, més solitari, repòs més grat... Oh lloc per vida i mort fantasiat!" Tres fragments de Près tu pres jo, el llibre del Ramon Cabana dedicat als presos de la presó de Manresa on feia treball voluntari: |
|
|
La culpabilitat
Han retingut el passi a un voluntari perquè l'arc d'entrada dels escorcolls anava pitant. després de passar unes quantes vegades s'han adonat que duia el mòbil a la butxaca. No s'han cregut que era un descuit i l'hi han fet un sermó per mirar de culpabilitzar-lo i de fer-lo sentir malament, reiterant que es tractava de quelcom molt greu. Segurament que, tant la salut mental com l'ètica, exigeix saber-se protegir de xamans, de gurús i de jerarques religiosos que vulguin administrar-nos les culpabilitats. |
La gratuïtat
És el que va mes elegant del mòdul. Tot seguit em demana roba i em sembla que en té molta. Em diu que li agrada mudar-se sovint i, com que és negre, només li escauen alguns colors com ara el blanc, el vermell, el groc, el blau i el verd. A vegades veig que la seva roba la porta algú altre. No sé si l'hi deixa, si l'hi dona o si fan intercanvis. però tampoc no m'interessa. la gratuïtat i la utilitat fan una balança. Si et preocupes per la utilitat de les teves donacions i accions, perd força el seu sentit de generositat i gratuitat. |
Autenticitat
Avui és Dijous Gras. Quan he entrat al pati entraven grups d'interns als diferents mòduls que venien dels tallers. N'he vist un disfressat de Verònica, colors i maquillatge negre i morat, els de Quaresma. Em diuen que és la Lucía que no s'hi ha pogut resistir. "Fins que no sigui al carrer i amb els diners per poder canviar-me de sexe no em sentiré lliure. Per això vaig delinquir". La presó, de moment, la porta a sobre. felicito la direcció del centre per haver-lo deixat disfressar. Pallasso, dolç pallasso, insigne pallasso; pallasso sagrat. Dins de la teva disfressa trobo sovint la meva identitat. |
|
Després vàrem llegir la cançó de Sant Romà que està en una placa a l'entrada de l'església i que constitueix una mena d'epitafi de la tomba:
|
I tots vàrem cantar la cançó dels esquirols: Més enllà d'un adeu. Conduits pel Llorenç Planes i el David Trias, famós des de que surt a Happy Day.
|
A la sobretaula, vàrem beure Grand Marnier, el licor preferit del Ramon i, fins a les cinc de la tarda, vàrem estar cantant cançons dels esquirols, amb un dels seus fundadors, el Joan Vilamala i el grup Set Vetes:
|
Abans de baixar a dinar a Castell de l'Areny ens vàrem aplegar al mirador de Sant Romà de la Clusa.
A ¾ de dues, al Castell de l'Areny, vàrem passar un vídeo de la pujada l l’homenatge al Ramon, realitzat als peus del Canigó la setmana anterior i de l’acte acabat de realitzar a Sant Romà de la Clusa. I també un video realitzat pel Llorenç Pedrals en record del Ramon que podeu veure aquí a sota |
Grup set vetes
A les 8 del vespre ens vàrem trobar a l’esdeveniment “Els altres Tibets”, dedicat al Ramon Cabana al Centre d’informació i Interpretació del Parc Natural Cadí Moixeró de Bagà. Després vàrem veure Chai tibetà i ho vàrem acabar de rematar a les 10 de la nit amb unes ensaïmades d'Eivissa i boletada al restaurant del Santuari de Paller. El Xavier Vicens ens ha enviat aquestes fotos del Ramon: |
|
L'Esdeveniment de Bagà, "Els altres Tibets" va consistir en una exposició de fotos del Mustang i en el video de la pujada al Stok Angri, un pic de 6000 mts, a l'Ihimalaia de la India que podeu veure aquí sota:
Una part dels que vàrem fer cim érem antics escoltes i el Ramon ens va encomanar la passió per la muntanya. A ell li dediquem el video fet pel Llorenç Planes:
Una part dels que vàrem fer cim érem antics escoltes i el Ramon ens va encomanar la passió per la muntanya. A ell li dediquem el video fet pel Llorenç Planes: