REVISTA COMPLETA EN:
SUMARI
II·lustracions
Hem il·lustrat aquest numero amb una sèrie de pintures de la crucifixió de Jesús, gairebé totes del segle XX. Val la pena notar que fins al segle IV, quan el cristianisme va esdevenir religió imperial, no es representa Jesús mort a la c reu. La creu els recordava la imatge atroç dels rebels, els fracasats i els impotents. A l es catacumbes només s’hi troba la creu grega, la creu llatina, la tau i l’àncora com a símbols de Jesús. Dels tres primers segles només s’ha trobat el grafit d’Alexàmenos (s. I), on, per fer mofa dels cristians, Crist és representat a la creu amb cara d’ase i hi ha una persona que l’adora. Al segle IV la creu passa a ser símbol i amulet envestit de poder i queda incorporada a la simbologia imperial: a les monedes o la corona imperial. Es manté en segles posteriors la resistència a representar en termes realistes el Crist a la creu. La creu es converteix en objecte d’orfebreria; amb el romànic Crist adopta una imatge hieràtica de reialesa. Només el gòtic comença a presentar-lo patint a la creu i això s’accentua amb la pintura i l’escultura barroques. És a l’art contemporani del segle XX que es representa amb tot el seu horror la crucifixió al Golgota, i a Jesús com a despulla humana, i hi apareixen també algunes pintures burlesques del Jesús crucificat. En la mesura que el cristianisme identifica Déu amb aquest home reduït a la despulla d’un crucificat ¿no podria ser que l’art contemporani ens fes veure més l’escàndol i l’estranyesa del cristianisme que no pas l’art dels segles de la Cristiandat? Deixem que el lector tregui les seves conclusions a la vista de la col·lecció d’imatges de la crucifixió que acompanyen els articles d’aquest número.
Presentació
Jordi Corominas i Joan Albert Vicens: Presentació. Cristianisme.
¿Què se’n deriva pels cristians i també per tots els homes i dones d’avui d’aquesta estranya i contracultural proclamació cristiana de la mort de Déu en una creu, la creu de Crist executat com un delinqüent per l'Imperi a proposta de les autoritats religioses jueves? Aquesta qüestió es plantegen amb diferents perspectives els autors d’aquest número.
¿Què se’n deriva pels cristians i també per tots els homes i dones d’avui d’aquesta estranya i contracultural proclamació cristiana de la mort de Déu en una creu, la creu de Crist executat com un delinqüent per l'Imperi a proposta de les autoritats religioses jueves? Aquesta qüestió es plantegen amb diferents perspectives els autors d’aquest número.
1. Perspectiva històrica
Jordi Corominas. Jesús ciñéndonos al método histórico.
Aquest article intenta sintetitzar l'estat de la qüestió sobre allò que es pot dir de Jesús des del punt de vista estricte de les ciències històriques i de l'anàlisi crític de les fonts de què disposem, mirant de salvar els biaixos de les diferents creences dels historiadors: els de les religioses, però també els de les atees o agnòstiques.
Rafael Aguirre. El mito de los orígenes de la Iglesia.
Allunyant-se de les visions idealitzades de l'origen de l'església, l'autor ens proposa una visió dels origens del cristianisme que ha passat pel sedàs de la crítica històrica.
Aquest article intenta sintetitzar l'estat de la qüestió sobre allò que es pot dir de Jesús des del punt de vista estricte de les ciències històriques i de l'anàlisi crític de les fonts de què disposem, mirant de salvar els biaixos de les diferents creences dels historiadors: els de les religioses, però també els de les atees o agnòstiques.
Rafael Aguirre. El mito de los orígenes de la Iglesia.
Allunyant-se de les visions idealitzades de l'origen de l'església, l'autor ens proposa una visió dels origens del cristianisme que ha passat pel sedàs de la crítica històrica.
2. Perspectiva històrico-bíblica
Juan Antonio Estrada. Crucifixión y resurrección: historia i teologías
El fet de viure com a profeta i disident li costa la vida a Jesús. Aquest article mostra com diferents teologies han interpretat aquest fet i en quina mesura es distancien de la identificació de Deú amb la vida, la mort de Jesús i el seu projecte messiànic.
Friedrich Nietzsche. El hombre loco
Aquest text molt conegut de Nietzsche presenta el missatger que anuncia la "mort de Déu" i les conseqüències terribles que se'n deriven. Els qui l'escolten, que ja no creuen en Déu, el prenen per boig.
Antonio González. La muerte de Dios.
A.González reflexiona a fons sobre la manera com la teología cristiana pot respondre a la tesi de la "mort de Déu", ben expressada en l'anterior text de Nietzsche, sense defugir els reptes que representa: la critica al Déu vinculat a un poder i a una civilització, al Déu Omnipotent de les religions, al Déu de la metafísica, al Déu que sanciona la moral i al Déu que nega el goig de viure.
El fet de viure com a profeta i disident li costa la vida a Jesús. Aquest article mostra com diferents teologies han interpretat aquest fet i en quina mesura es distancien de la identificació de Deú amb la vida, la mort de Jesús i el seu projecte messiànic.
Friedrich Nietzsche. El hombre loco
Aquest text molt conegut de Nietzsche presenta el missatger que anuncia la "mort de Déu" i les conseqüències terribles que se'n deriven. Els qui l'escolten, que ja no creuen en Déu, el prenen per boig.
Antonio González. La muerte de Dios.
A.González reflexiona a fons sobre la manera com la teología cristiana pot respondre a la tesi de la "mort de Déu", ben expressada en l'anterior text de Nietzsche, sense defugir els reptes que representa: la critica al Déu vinculat a un poder i a una civilització, al Déu Omnipotent de les religions, al Déu de la metafísica, al Déu que sanciona la moral i al Déu que nega el goig de viure.
3. Perspectiva feminista
Azuzena Correa. El papel de la mujer o su igualdad con los varones en el movimiento de Jesús.
Quin va ser el capteniment de Jesús amb les dones? Quines novetats presenta la predicació de Jesús en relació a la tradició jueva sobre el paper de la dona en la societat? Què se'n desprén de tot plegat per al nostre present? Aquestes són algunes de les qüestions que es planteja aquest article tot partint d'una anàlisi del diàleg de Crist amb la samaritana.
Quin va ser el capteniment de Jesús amb les dones? Quines novetats presenta la predicació de Jesús en relació a la tradició jueva sobre el paper de la dona en la societat? Què se'n desprén de tot plegat per al nostre present? Aquestes són algunes de les qüestions que es planteja aquest article tot partint d'una anàlisi del diàleg de Crist amb la samaritana.
4. Perspectiva antropològica
Carlos Beorlegui. ¿Antropología cristiana? Una propuesta fundamentada y razonable.
En quin sentit es pot parlar d'una concepció específicament cristiana de l'ésser humà? Com enfocar la realitat humana des de la perspectiva del cristianisme? Quins serien els trets de l'ésser humà que posa en relleu la predicació de Crist? En aquest article trobem algunes idees bàsiques del que seria una antropologia autènticament cristiana.
En quin sentit es pot parlar d'una concepció específicament cristiana de l'ésser humà? Com enfocar la realitat humana des de la perspectiva del cristianisme? Quins serien els trets de l'ésser humà que posa en relleu la predicació de Crist? En aquest article trobem algunes idees bàsiques del que seria una antropologia autènticament cristiana.
5. Perspectiva ètica, social i política
Sam Underwood. ¿El evangelio de la anarquía? Reflexiones sobre el anarquismo cristiano [Versión en inglés]
Enfront d'un cristianisme legitimador de determinats poders polítics i estatals l'autor defensa que viure els ensenyaments de Jesús és viure anàrquicament, segons el regne "anàrquic" de Déu, que és aquí però no és d'aaquest món.
Joan Morera. L'essència de la noviolència cristiana.
El cristianisme empara i justifica plenament una forma noviolènta d'encarar els conflictes i les lluites humanes, mentre exclou els alternatives violèntes. En aquest article es situa la noviolència cristiana amb els seus trets pròpis en el marc general de la reflexió sobre la noviolència que també es fa en altres contextos: la política, la moral, etc.
M.Tresserras. Cristianisme. L'acolliment del futur.
Aquest article intenta ser una reflexió sobre la vigència de la fe en Jesús, quan avui la idea de Déu sembla irrellevant, quan les esglésies es buiden, cada cop hi ha menys capellans, les vocacions a la vida consagrada han minvat espectacularment i sembla difícil de generar un pensament cristià prou fort perquè compti en el debat de les idees sobre el món del segle XXI.
Enfront d'un cristianisme legitimador de determinats poders polítics i estatals l'autor defensa que viure els ensenyaments de Jesús és viure anàrquicament, segons el regne "anàrquic" de Déu, que és aquí però no és d'aaquest món.
Joan Morera. L'essència de la noviolència cristiana.
El cristianisme empara i justifica plenament una forma noviolènta d'encarar els conflictes i les lluites humanes, mentre exclou els alternatives violèntes. En aquest article es situa la noviolència cristiana amb els seus trets pròpis en el marc general de la reflexió sobre la noviolència que també es fa en altres contextos: la política, la moral, etc.
M.Tresserras. Cristianisme. L'acolliment del futur.
Aquest article intenta ser una reflexió sobre la vigència de la fe en Jesús, quan avui la idea de Déu sembla irrellevant, quan les esglésies es buiden, cada cop hi ha menys capellans, les vocacions a la vida consagrada han minvat espectacularment i sembla difícil de generar un pensament cristià prou fort perquè compti en el debat de les idees sobre el món del segle XXI.
6. Perspectiva teològica
Josep Cobo. La posibilidad de la fe o qué dice el cristianismo.
L'autor ens presenta la diferència cristiana respecte a les altres religions i reflexiona sobre quines són les condicions d'intel·ligibilitat d'un discurs sobre l'experiència de Déu que no impliqui retrocedir les tèrboles aigües de la superstició, contestant i tenint en compte alhora la crítica dels anomenats mestres de la sospita.
David Jou. Algunes consideracions sobre l’essència del cristianisme: entre la resurrecció, les benaurances i el credo.
L'article comença presentant tres grans maneres d’entendre l’essèncial del cristianisme: ontològica, ètica i institucional, i a partir d'aquí intenta pensar i meditar el nucli i els matisos de la seva fe cristiana, dintre d’un context cultural específic que condiciona les seves preguntes: quins camins duen a aquesta fe? i com aquesta fe, en les seves diverses interpretacions, es pot fer viva i present en la cultura actual?
Jaume Mensa. El cristianisme, religió dessacralitzada.
L'autor es pregunta si simplement si el cristianisme és una religió i quina mena de religió és, i quin és des d’aquest punt de vista el seu tret distintiu. Parteix del debat que varen sostenir ja fa uns anys l’antropòleg René Girard i el filòsof Gianni Vattimo sobre el cristianisme.
Joan Ordi. Especificitat del cristianisme.
Aquest treball vol esbrinar allò que seria l’específic del cristianisme en el concert de les religions del món, l’essencial de la fe, de l’amor i de l’esperança dels cristians. Es tracta de destacar l’aportació original del cristianisme a la comprensió del que es pugui entendre per religió, de manera que a la llum d’aquesta novetat també pugui restar ben valorat alhora el ric patrimoni d’experiències religioses de la humanitat.
L'autor ens presenta la diferència cristiana respecte a les altres religions i reflexiona sobre quines són les condicions d'intel·ligibilitat d'un discurs sobre l'experiència de Déu que no impliqui retrocedir les tèrboles aigües de la superstició, contestant i tenint en compte alhora la crítica dels anomenats mestres de la sospita.
David Jou. Algunes consideracions sobre l’essència del cristianisme: entre la resurrecció, les benaurances i el credo.
L'article comença presentant tres grans maneres d’entendre l’essèncial del cristianisme: ontològica, ètica i institucional, i a partir d'aquí intenta pensar i meditar el nucli i els matisos de la seva fe cristiana, dintre d’un context cultural específic que condiciona les seves preguntes: quins camins duen a aquesta fe? i com aquesta fe, en les seves diverses interpretacions, es pot fer viva i present en la cultura actual?
Jaume Mensa. El cristianisme, religió dessacralitzada.
L'autor es pregunta si simplement si el cristianisme és una religió i quina mena de religió és, i quin és des d’aquest punt de vista el seu tret distintiu. Parteix del debat que varen sostenir ja fa uns anys l’antropòleg René Girard i el filòsof Gianni Vattimo sobre el cristianisme.
Joan Ordi. Especificitat del cristianisme.
Aquest treball vol esbrinar allò que seria l’específic del cristianisme en el concert de les religions del món, l’essencial de la fe, de l’amor i de l’esperança dels cristians. Es tracta de destacar l’aportació original del cristianisme a la comprensió del que es pugui entendre per religió, de manera que a la llum d’aquesta novetat també pugui restar ben valorat alhora el ric patrimoni d’experiències religioses de la humanitat.
7. Testimonis
Joan Albert Vicens. Etty Hillesum, "Això és cristianisme. I per què no?".
Etty Hillessum, una jove holandesa assassinada a Auschwitz el 1943 reflexiona als seus diaris i cartes anteriors a la seva deportació sobre l'imperatiu de l'amor universal, també als enemics, inclosos els nazis que perseguien el seu poble, i que la van recloure a ella i la seva família al camp de concentració de Westerbork. A l'amor a l'enemic veu un principi essencial del cristianisme.
Francesc Torralba. Encara ets cristià?
No es pot respondre fàcilment la pregunta: ets cristià? Per intentar contestar-la, l'autor reflexiona sobre la raresa que significa el cristianisme en el món actual i sobre la dificultat de dur a terme el compromís cristià i el repte vital que representa.
Etty Hillessum, una jove holandesa assassinada a Auschwitz el 1943 reflexiona als seus diaris i cartes anteriors a la seva deportació sobre l'imperatiu de l'amor universal, també als enemics, inclosos els nazis que perseguien el seu poble, i que la van recloure a ella i la seva família al camp de concentració de Westerbork. A l'amor a l'enemic veu un principi essencial del cristianisme.
Francesc Torralba. Encara ets cristià?
No es pot respondre fàcilment la pregunta: ets cristià? Per intentar contestar-la, l'autor reflexiona sobre la raresa que significa el cristianisme en el món actual i sobre la dificultat de dur a terme el compromís cristià i el repte vital que representa.